Resultats de la cerca
Es mostren 5233 resultats
Catalònia
Editorial
Llibreria i editorial fundada a Barcelona el 1924 per Antoni López i Llausàs, Manuel Borràs de Quadras i Josep Maria Cruzet.
En els seus inicis l'editorial es féu càrrec de l'edició de la Biblioteca Literària d'Editorial Catalana i continuà les revistes D'Ací i d'Allà , Agricultura i Ramaderia i Economia i Finances El 1924 inicià la Biblioteca Catalònia , dedicada a prosistes catalans, i les biografies de Quaderns Blaus i la Biblioteca Univers , dedicada sobretot a novellistes estrangers Durant la Segona República augmentà el nombre de publicacions La llibreria s'establí al número 17 de la plaça Catalunya fins el 1931, any que canvia de local pel de la ronda de Sant Pere número 3, on continuà fins al seu tancament…
José de Pedrajas
Història
Política
Polític castellà.
Durant la guerra de Successió fou un dels tresorers de l’exèrcit de Felip V que ocupà València el 1707 Fou comissari ordenador de finances 1707-11 i superintendent 1711-13 del País Valencià, on intentà debades de consolidar els imposts castellans com l’alcabala i d’altres introduïts per la Nova Planta Fou intendent general de Galícia 1713-16 i de Catalunya 1716-17 i 1720-24, on hagué de reduir la pressió del cadastre i renunciar 1720 a sancionar els qui no l’havien pagat Hagué de convocar una assemblea de procuradors un per cada sotsdelegació de la superintendència que distribuís…
Guerra Civil
Història
Període de discòrdies entre Cèsar i Pompeu que s’iniciaren l’any 50 aC en travessar el primer els límits establerts (Rubicó).
Pompeu fugí a Roma, i Cèsar, després d’haver-se apoderat d’Itàlia, es dirigí a Massília i a la Hispània Citerior per atacar els pompeians concentrats a Ilerda Després d’obtenir una victòria incruenta, continuà el setge de Massília fins que aconseguí la rendició Sotmeté Varró, que s’havia revoltat a la Hispània Ulterior, i a Grècia combé el seu enemic La batalla decisiva tingué lloc a Farsàlia 48 aC Pompeu, derrotat, hagué de cercar refugi a Egipte, on morí assassinat Cèsar passà també a Egipte i intervingué en les disputes dinàstiques Amb tot, encara hagué de lluitar…
San Lazzaro di Savena
Ciutat
Ciutat de la província de Bolonya, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
El nom recorda un llatzeret que hi hagué fins al s XIV
les Simplègades
Mitologia
Nom donat pels antics grecs a uns esculls fabulosos, situats a l’entrada del Bòsfor, que, segons la llegenda, eren mòbils i topaven violentament entre ells per tal d’impedir el pas dels vaixells.
A través d’aquestes roques hagué de passar Argo, la mítica nau dels argonautes
Salabernada
© C.I.C - Moià
Masia
Masia del municipi d’Artés (Bages).
Segles enrere hi hagué una capella dedicada a la Santa Fe, ara del tot perduda
els Espluvins
Congost
Congost que forma el Segre en travessar les calcàries de les terres de Turp i d’Aubenç, límit entre la ribera de Nargó i la ribera d’Oliana (Alt Urgell).
Prop seu hi hagué l' hostal dels Espluvins , que desaparegué en una riuada el 1896
Sant Genís de Rubí
Església
Antiga església, actualment arruïnada, del municipi de Rubí (Vallès Occidental), a l’W de la vila, prop de Can Casanoves.
Existia ja el 1080 El retaule que hi hagué fins que fou desafectada era del 1585
eslau | eslava
Història
Esclau al servei dels àrabs del califat de Còrdova, a partir d’‘Abd-al-Raḥmān III.
Exercien la milícia, oficis de palau i àdhuc càrrecs lucratius N'hi hagué d’origen català
Miquel I de Trebisonda
Història
Emperador de Trebisonda (1341-42 i 1343-49), succeí l’emperadriu Anna Anakhutlu, però el partit bizantinòfil el deposà i col·locà al tron el seu fill Joan III.
Temps després, Miquel I fou restablert, però hagué d’abdicar i fou succeït per Aleix III
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina