Resultats de la cerca

Jurisconsult i hellenista, fou secretari pontifici i conseller de la república de Florència, on publica Historia florentina i Commentarius rerum suo tempore gestarum Escriví també, entre d’altres obres, Vita di Dante i Vita del Petrarca

Bon coneixedor de l’antiguitat clàssica, s’especialitzà sobretot en Homer, en la tragèdia i en els mites grecs La seva obra més coneguda, traduïda a diverses llengües, és Geschichte der griechischen Literatur ‘Història de la literatura grega’, 1957-58

Trajectòria acadèmica De nom de soltera Jacqueline David, es graduà a l’École Normale Superieure el 1933, i el 1936 obtingué l’ agrégation oposicions per a l’ensenyament públic superior A causa del seu origen jueu hagué de viure amagada durant els anys del règim de Vichy 1940-44 En acabar la Segona Guerra Mundial es doctorà en lletres clàssiques el 1947 Professora de llengua i literatura grega clàssiques a la Universitat de Lilla 1949-57 i posteriorment a la Sorbona 1957-73, fou catedràtica d’història de la Grècia antiga al Collège de France del 1973 al 1984 primera professora d’aquesta…

Traduí al llatí i comentà parcialment el Timeu de Plató Fins al segle XII fou una de les fonts més importants de les doctrines platòniques en la tradició llatina

Doctor en lletres 1936, fou professor d’història grega a Dijon 1927-45 i a París, i director de l’École Française d’Atenes 1950-69 El 1947 fou membre del comitè d’enquesta balcànica del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Membre de diverses acadèmies, rebé la Legió d’honor Publicà, entre altres, Delphes au IIe et au Ier siècle avant Jésus-Christ 1936, Étapes de l’archéologie 1942, Chronologie delphique 1943 i Art antique 1947

Hellenista i amic de Montaigne, escriví vint-i-nou sonets d’amor, a la manera de Petrarca, i el Discours de la servitude volontaire ou Contr'un 1576, on exaltava la llibertat i combatia la tirania Traduí Xenofont, Aristòtil i Plutarc

El fet que l’obra, en la Bíblia hebrea, formi part dels llibres sapiencials indica la finalitat didàctica de l’autor illustrar els ensenyaments dels savis d’Israel sobre la sort final del just oprimit i la de l’orgullós perseguidor La versió grega, diferent de l’hebrea, és obra de Lisímac, jueu hellenista Gairebé totes les parts gregues afegides, deuterocanòniques, són recollides en la Vulgata

Nebot del cardenal Antoni Despuig, fou deixeble de l’hellenista Bartomeu Pou a Roma, on tornà el 1794 per promoure la beatificació de Catalina Tomàs S'establí novament a Mallorca, on fou xantre des del 1791 El 1808 formà part de la Junta Suprema, i el 1820 fou diputat provincial Féu que Quadrado revisés i publiqués la traducció castellana d’Heròdot de Bartomeu Pou

Estudià a Girona, a Alcalá 1515, a París i a Bolonya, on es doctorà en dret canònic i en teologia 1528 És considerat el restaurador de la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor d’arts, de teologia i de Sagrada Escriptura i rector en tres ocasions El 1560 founomenat abat de Vilabertran, i el 1562 assistí al concili de Trento Els seus estudis històrics i lexicogràfics sobre els textos originals grecs i hebreus de la Bíblia, que comparà amb la versió llatina de la Vulgata , restaren inèdits Els seus deixebles publicaren la seva composició en forma de drama clàssic In…

D’origen jueu i mallorquí Estudià grec a Alcalà amb excellents mestres i a París amb un nebot de Musurus Al collegi del cardenal Lemoine fou deixeble de Lefèvre d’Étaples Passà tres anys a Anglaterra, on es relacionà amb els humanistes, que l’acolliren favorablement a causa, potser, de les recomanacions de Lluís Vives Conegué Erasme, possiblement a Bruges, el 1522, i hi mantingué correspondència en llatí El 1528 tornà a València, on, com a fervent erasmista, s’enemistà amb el rector de la universitat Joan de Salaia, fet que l’impossibilità per a fer de professor de grec i de llatí, càtedres…