Resultats de la cerca

Hom ha classificat les icterícies en prehepàtiques, flavíniques o hemolítiques quan augmenta la bilirubina del plasma a causa d’una hemòlisi exagerada, parenquimàtiques, rubíniques o intrahepàtiques motivades per una insuficiència hepatocellular i obstructives o verdíniques produïdes per una retenció de la secreció biliar Tanmateix, atès que, llevat de les hemolítiques, totes les altres icterícies presenten un cert grau de colèstasi, és preferible de dividir-les en hemolítiques i colestàtiques El quadre clínic de les icterícies hemolítiques…

És típic de les malalties hemolítiques

Entre altres situacions, hom l’observa en pacients alcohòlics, en anèmies hemolítiques i posthemorràgiques i en anèmies per dèficit de vitamina B 12 i d’àcid fòlic

El dany en la membrana de l’eritròcit se sol produir per la interacció amb endoteli deteriorat o amb dipòsits de fibrina Una de les causes més comunes de la formació d'’esquistòcits són les anèmies hemolítiques microangiopàtiques també se n’identifiquen, entre d’altres, en la púrpura trombocitopènica trombòtica i en la síndrome hemolítica urèmica

El trastorn pot ésser causat per l’existència prèvia de defectes dels eritròcits, la qual cosa constitueix un dels factors que intervenen en la patogènia de determinades anèmies hemolítiques, o bé pot ésser conseqüència d’alteracions autoimmunitàries o de malalties infeccioses L’activitat de la melsa pot normalitzar-se quan es resol l’afecció causal en cas contrari, hom recorre a l’extirpació quirúrgica de l’òrgan esplenectomia

El S és present en el 20% dels habitants de Nova Guinea per bé que és pràcticament absent fins en els aborígens australians, i el s és comú en els europeus Pel fet que les reaccions immunològiques al laboratori hi són senzilles i fiables, són correntment emprades en la pràctica medicolegal per les atribucions de paternitat, en estudis de genètica de poblacions i de recombinació i lligament genètic Normalment no presenta reaccions hemolítiques per transfusions

Quan aquestes proteïnes sèriques es troben unides a la superfície dels eritròcits, el test és anomenat prova de Coombs directa , i té un interès especial en la diagnosi de les anèmies hemolítiques autoimmunes La prova és també útil per a comprovar si en el sèrum del pacient hi ha anticossos contra eritròcits d’altres persones en aquest cas el test és dut a terme posant en contacte aquests eritròcits amb el sèrum del pacient prova de Coombs indirecta és d’un gran interès per a evitar hemòlisis en casos de transfusions de sang

Pot ésser produïda per situacions patològiques molt diferents, com és el cas d’algunes malalties hematològiques, agudes o cròniques, i algunes malalties hemolítiques També són causa d’esplenomegàlia un gran nombre de malalties infeccioses, cròniques o agudes, així com els trastorns del metabolisme dels lípids, les malalties autoimmunitàries i l’estasi secundària a una hipertensió portal L’esplenomegàlia comporta un augment de la funció normal de la melsa hiperesplenisme, que es manifesta amb una destrucció excessiva de les cèllules de la sang i causa, per tant, anèmia, leucopènia…

En general s’accepta que hi ha anèmia quan la concentració d’hemoglobina és inferior a 14 g/dl en l’home i a 12 g/dl en la dona Els símptomes provocats per un estat anèmic són d’intensitat i gravetat molt variable en relació amb el grau de l’anèmia i la rapidesa d’instauració L’anèmia crònica es manifesta amb astènia, dispnea d’esforç, palpitacions, taquicàrdia, vertigen, cefalea, amenorrea, trastorns tròfics, pallidesa, edemes, etc L’anèmia aguda , que s’observa sobretot en casos d’hemorràgies i d’hemòlisis intenses, porta fins a situacions extremes els símptomes esmentats i pot provocar un…

L’etiologia és molt variada Generalment cal actuar amb rapidesa, ja que a vegades es poden donar complicacions molt importants que fins i tot poden produir la mort El terme abdomen agut no prejutja la naturalesa mèdica o quirúrgica del procés quant al seu tractament A més del dolor abdominal, i en funció de la causa que produeix el quadre, es manifesten un seguit de símptomes concomitants, com, ara, febre, angoixa, nàusees, vòmits alimentaris, aquosos, hemàtics, etc, hipotensió arterial i, inclusivament, xoc, taquicàrdia o bradicàrdia, dispnea, tancament abdominal, taques a la pell, distensió…