Resultats de la cerca
Es mostren 292 resultats
esperit
Lingüística i sociolingüística
En grec, signe gràfic que, col·locat damunt una vocal inicial (si la vocal és majúscula hi és anteposat i si hi ha diftong és col·locat damunt la segona vocal) o una ρ també inicial, indica si aquesta vocal, el diftong o la ρ han d’ésser aspirats o no.
L’aspiració és indicada amb l’esperit aspre ῾ i la seva manca amb l’esperit suau ᾿ Quan hi ha ρ geminada a l’interior d’una paraula, sol haver-hi esperit aspre damunt la segona ρ L’esperit aspre és transcrit normalment amb una h
zapoteca
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup otopamé, parlada pels zapoteques, integrada per nombrosos dialectes, sovint incomprensibles mútuament, entre els quals es destaquen el de Juárez, el de Villalta, el de la muntanya i el de la vall; hom hi inclou també el chatino del SW d’Oaxaca.
Es caracteritza per la simplicitat del sistema fonètic hi manquen, per exemple, les labiodentals f i v i pel sistema numeral quinari vigesimal
reciprocitat
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, funció en la qual només hi ha functius de la mateixa classe.
Constants en català l’existència de noms comptables — home, llaç, etc— exigeix l’existència de noms mesurables — llet, vi, etc—, i al revès o variables en català els neutres — això, allò , etc— exigeixen l’existència del masculí i el femení — aquest, aquesta etc—, però no al revès — blanc, blanca no tenen neutre—
transcripció
Lingüística i sociolingüística
Correspondència d’unes unitats gràfiques a les diferents unitats discretes o formes d’una llengua parlada, sovint mitjançant l’alfabet fonètic internacional o qualsevol altre alfabet fonètic convencional, que, a diferència de l’alfabet ordinari de cada llengua, intenta de representar en forma gràfica tots els sons, sense afegir-hi ni suprimir-ne res.
A vegades els signes gràfics de l’alfabet d’una llengua són prou vàlids ocasionalment per a una transcripció concreta La transcripció es diferencia de la transliteració, tot i que a vegades pot coincidir-hi
heterosintagmàtic | heterosintagmàtica
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, segons L.T. Hjelmslev, dit de la funció que hi ha entre dos elements que pertanyen a sintagmes diferents.
N'és exemple la recció verbal
explicatiu | explicativa
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un element lingüístic que, referit a un altre, n’expressa una qualitat que, de fet, ja hi és continguda.
L’element explicatiu pot ésser un adjectiu, una frase relativa, etc A un bon home, bon és un adjectiu explicatiu no especifica home A l' escriptura, que serveix per a reflectir gràficament les expressions orals, és un codi de signes convenionals , la proposició que serveix per a reflectir gràficament les expressions orals explica l’escriptura sense modificar-la
poligènesi
Lingüística i sociolingüística
Fenomen segons el qual dos fets lingüístics coincideixen en dues àrees separades, sense que hi hagi entre aquells una relació genètica.
La metafonia asturiana, per exemple, té parallelismes amb els dialectes del sud d’Itàlia es pot explicar com a poligènesi sense recòrrer a una colonització sud-itàlica
irregular
Lingüística i sociolingüística
Dit d’allò que, formant part integrant d’un sistema, no s’ajusta als patrons que hi són tinguts per regulars o normals.
purista
Lingüística i sociolingüística
Persona que afecta de parlar i escriure amb un gran respecte a la puresa de la llengua o hi té un interès intransigent.
L’actitud purista pot ésser caracteritzada pel desig de fixar la llengua en un estadi determinat de la seva evolució, considerat com a ideal i més perfecte, o pel temor a qualsevol influx lingüístic estranger, de barbarisme o neologisme
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina