Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
hidrazina
Química
Líquid incolor que es fon a 1,4°C i bull a 113,5°C.
Fou descobert el 1889 per T Curtius Hom l’obté mitjançant el procés de Raschig Actua com a reductor enèrgic, reacciona amb els composts carbonilats donant hidrazones i amb els derivats dels àcids carboxílics produint hidrazides És emprada en anàlisi química i, sobretot, com a monergol i com a propergol líquid en alguns coets
hipergol
Astronàutica
Tipus de propergol per a coets, de combustió espontània en posar-se en contacte els dos components, l’oxidant i el reductor, la qual cosa fa innecessari el sistema auxiliar d’encesa.
Hom empra com a hipergols les amines i els derivats de la hidrazina amb l’àcid nítric fumant o amb el tetraòxid de dinitrogen
piridazina
Química
Compost heterocíclic insaturat consistent en un anell de sis membres que conté alhora dos àtoms de nitrogen en posicions relatives 1,2.
És un líquid incolor que bull a 208°C, molt soluble en l’aigua i alcohol i soluble en èter i benzè La piridazina i els seus derivats poden ésser obtinguts per reacció de composts 1,4-dicarbonílics amb la hidrazina
fenilhidrazina
Química
Derivat fenilat de la hidrazina.
És una base forta, molt reductora, que es presenta en forma de líquid oliós i que cristallitza en lamelles que es fonen a 19°C i bull a 243,5°C i fa una lleugera olor aromàtica Exposada a l’aire i a la llum s’altera fàcilment i esdevé groga, i després vermella És tòxica, amb una acció hemolítica i amb producció d’èczemes La fenilhidrazina és emprada en la manufactura de colorants, d’antipirina i com a reactiu de sucres, aldehids i cetones
pirazolona
Química
Cadascun dels dos composts carbonílics heterocíclics isòmers derivats formalment del pirazole
, de fórmula
.
La 5-pirazolona és un sòlid cristallí que es fon a 165°C, soluble en l’aigua i l’alcohol Les 5-pirazolones són obtingudes per reacció dels β-cetoesters amb la hidrazina Són emprades en medicina com a antipirètics, i la més important és l’anomenada antipirina
desgasament
Química
Acció de desgasar l’aigua d’alimentació de les calderes de vapor o destinada a processos químics.
Hom empra dues menes de desgasament el procediment físic, portat a terme mitjançant un desgasador, aprofita la disminució de solubilitat dels gasos en augmentar la temperatura del dissolvent en el procediment químic hom empra un reactiu que, combinat amb l’oxigen, doni un producte inert El reactiu més emprat és la hidrazina, que reacciona amb l’oxigen donant nitrogen gas inert i aigua que s’incorpora al dissolvent
semicarbazida
Química
Compost nitrogenat, derivat formalment de la urea.
És un sòlid cristallí, soluble en aigua i alcohol i insoluble en èter, que es fon a 96°C Hom l’obté per tractament amb cianat i carbonat sòdics del sulfat d’hidrazina o, electrolíticament, per reducció de la nitrourea Forma un hidroclorur que es fon amb descomposició a 176°C i que constitueix la forma comercial d’aquest compost La semicarbazida reacciona amb els aldehids i les cetones formant uns derivats dits semicarbazones , els quals són emprats per a la identificació dels composts carbonílics de partida
aciloïna
Química
Nom genèric de les α-hidroxicetones.
La seva fórmula general és RCHOH—COR, en la qual R és un radical alquil, aril o heterocíclic Les aciloïnes s’anomenen canviant per -oïna el sufix -ic o -oic de l’adjectiu específic del nom de l’àcid RCOOH corresponent Poden ésser preparades per diversos mètodes, entre els quals les condensacions aciloínica i benzoínica Llurs propietats generals són les dels alcohols i de les cetones Amb tres mols d’hidrazina o fenilhidrazina donen osazones Les α-hidroxicetones de fórmula general com la de les aciloïnes, però amb els dos grups R distints, han estat anomenades aciloïnes mixtes
ergol
Química
Compost o mescla de composts que hom fa servir per a propulsar un coet.
Generalment és una mescla d’un oxidant i un reductor que en reaccionar produeixen gasos a elevada temperatura que són expulsats a gran velocitat per la tovera Hi ha dos grups d’ergols els sòlids , constituïts generalment per un oxidant perclorat amònic finament dividit i un aglomerant, que pot ésser un cautxú sintètic tiocol, i els líquids , constituïts per dos líquids oxidant-reductor que hom manté separats i que en el moment oportú mescla a la cambra de combustió, on es cremen Com a oxidants hom utilitza oxigen líquid, aigua oxigenada, fluor, àcid nítric fumant, etc, i com a reductors,…
urea
Bioquímica
Amida de l’àcid carbònic, de fórmula (NH 2
) 2
C=O.
És el principal metabòlit de les proteïnes, i és excretat per l’orina a raó de 30 grams per dia en els individus humans adults Des d’un punt de vista històric, té una gran importància, puix que la seva síntesi, efectuada per FWöhler l’any 1828 per escalfament del cianat amònic quan ja era coneguda la natura metabòlica de la urea, representà l’inici del descrèdit de la teoria de la força vital i marcà l’inici de la recerca sistemàtica en el camp de la síntesi orgànica La urea es presenta en forma de cristalls blancs, gairebé inodors i de gust salí, solubles en aigua, alcohol i benzè, i…