Resultats de la cerca

Quan és deguda a una obstrucció de la circulació del líquid es produeix la hidrocefàlia hipertensiva , que en els nadons determina un creixement anormalment gran del cap, i en els adults dóna un quadre d’hipertensió endocranial Si no hi ha obstrucció, la hidrocefàlia és normotensiva i s’acompanya de dilatació dels ventricles i d’atròfia cerebral que pot menar a la demència

Aquest fet provoca una disminució de les resistències perifèriques arterials i de les necessitats d’oxigen del miocardi, raons per les quals aquestes drogues són emprades en el tractament de la hipertensió arterial i de la cardiopatia isquèmica angina de pit i infart de miocardi i també en alguns casos d’ateroesclerosi cerebral Entre els antagonistes del calci més importants hi ha la nifedipina i la nicardipina

Més pròpiament, hom la denomina hiperèmia La congestió és anomenada activa quan és deguda a un augment del flux arterial, com en casos d’inflamacions, traumatismes, cremades, etc, i passiva quan és deguda a una estasi venosa, com en casos de trombosi venosa, compressions venoses, hipertensió venosa, etc La congestió pelviana és una síndrome ginecològica dolorosa que pot portar a una varicocele i a la seva esclerosi secundària

Entre les retinitis cal esmentar totes aquelles que són conseqüència d’una alteració sistèmica arterioesclerosi, hipertensió, diabetis, d’una afecció renal retinitis albuminúrica o de l’exposició directa a la radiació solar retinitis solar La retinitis pigmentària és una afecció que apareix en la infància i evoluciona fins a la ceguesa Comença amb hemeralopia, restringiment del camp visual i dificultat en la percepció dels colors De causa desconeguda, es caracteritza per la formació de dipòsits pigmentaris i l’aparició d’una esclerosi progressiva de la retina

Els betablocadors són útils en aquelles situacions clíniques en les quals una acció adrenèrgica exagerada comporta una patologia En la hipertensió arterial, en blocar l’acció de l’adrenalina i d’altres hormones catecolamíniques s’evita la vasoconstricció i es redueix la tensió arterial A nivell cardíac, la seva acció terapèutica sobre la cardiopatia isquèmica i algunes arrítmies es basa en l’anullació de l’efecte beta-adrenèrgic, que millora la circulació coronària i disminueix la freqüència cardíaca També s’utilitzen per a tractar el nerviosisme i alguns casos de migranya

Pot ésser produïda per situacions patològiques molt diferents, com és el cas d’algunes malalties hematològiques, agudes o cròniques, i algunes malalties hemolítiques També són causa d’esplenomegàlia un gran nombre de malalties infeccioses, cròniques o agudes, així com els trastorns del metabolisme dels lípids, les malalties autoimmunitàries i l’estasi secundària a una hipertensió portal L’esplenomegàlia comporta un augment de la funció normal de la melsa hiperesplenisme, que es manifesta amb una destrucció excessiva de les cèllules de la sang i causa, per tant, anèmia, leucopènia…

És catedràtic de medicina legal i toxicologia 1977 a la facultat de medicina de Barcelona Creà un centre d’informació toxicològica a la Universitat de Barcelona Ha estudiat el suïcidi a Catalunya, la responsabilitat professional i la patologia del talli Important impulsor de la historiografia mèdica catalana, ha estudiat els corrents ideològics de la medicina catalana, les preocupacions socials dels metges i la història de la hipertensió arterial Ha publicat, juntament amb JMCalbet i Camarasa, un Diccionari biogràfic de metges catalans 1981-83 És membre de la Reial Acadèmia de…

Rep el nom de Harvey Williams Cushing , que la descriví i n'identificà l’etiologia Pot ésser primària, quan l’alteració és cortical solament adenoma o carcinoma suprarenal, o bé secundària a un augment de la producció de l’ACTH hipofisària excés d’estimulació hipotalàmica, adenoma basòfil, adenoma cromòfob, cas en què hom l’anomena malaltia de Cushing Més freqüent en dones, es caracteritza per obesitat de la cara i el tronc, amb “cara de lluna plena” i “coll de búfal”, que contrasta amb les extremitats, primes, estries abdominals de color de vi, atròfia muscular, osteoporosi, …

Histològicament hi ha canvis destructius o osteoclàstics, fenòmens reparatius o osteoblàstics i esclerosi òssia El conjunt d’aquestes anomalies dóna la imatge radiològica d’un os en forma de mosaic Clínicament pot ésser asimptomàtica durant tota la vida o bé manifestar-se per dolors intensos amb signes inflamatoris locals, deformitats òssies importants cap gros, cifosi dorsal, cames arquejades, etc, fractures espontànies, degeneració sarcomatosa, insuficiència cardíaca i símptomes neurològics, com ara compressió medullar, hipertensió cranial, sordesa i atròfia òptica…