Resultats de la cerca

Estudià dret a la Universitat de Barcelona El 1864 es traslladà a París, on fou corresponsal d’"El Telégrafo” i, el 1869, agregat a l’ambaixada espanyola Tornà a Barcelona, on es llicencià en dret 1872, i es dedicà a l’estudi de les institucions catalanes medievals Per indicació de Josep Antoni Buxeres, investigà els fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó amb el propòsit de reivindicar les antigues llibertats catalanes i, en collaboració amb Josep Pella i Forgas, publicà Las cortes catalanas 1876, Lo sometent 1877 i Los fueros de Cataluña 1878, que assenyalaren una nova orientació …

Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya Francesc II de Montcada , comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera, etc, i mestre racional de Catalunya Fill i hereu de GastóII de Montcada i de Gralla Inicià la carrera militar a les galeres del marquès de Santa Cruz Residí amb el seu pare a la cort, on es formà culturalment Sota la protecció d’Olivares, el 1622 fou enviat als Països Baixos en missió protocolària, i des d’allà al Principat, en missió especial —reeixida— per calmar els ànims dels catalans que no acceptaven el bisbe Joan Sentís com…

Estudià dret i lletres 1911-16 a la Universitat de Barcelona La seva actuació política i cívica se sobreposà, especialment a partir de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, a una brillant carrera en aquesta universitat, on impartí classes d’etnologia i folklore al principi de la dècada de 1920 i on fou un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1917 Residí alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedicà a l’etnologia Publicà un catàleg de les obres lullianes d’Oxford 1915-16, i començà les seves recerques, continuades posteriorment, sobre la situació dels…

Fill d’ Isidre Molas i Font  i germà de l’historiador de la cultura Joaquim Molas És especialista en partits polítics dels segles XIX i XX i politòleg  Es llicencià en dret a Barcelona 1963, i treballà a l’editorial Planeta-Larousse Inicià la seva trajectòria docent a la càtedra de dret polític amb Manuel Jiménez de Parga, on defensà la tesi doctoral sobre la Lliga Regionalista de Catalunya, obra que fou el punt d’arrencada de la incipient ciència política catalana Quan es creà la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels impulsors de la Facultat de Dret, des de la Facultat de Ciències…

Cursà estudis de ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i d’història a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es llicencià en història moderna i contemporània 1996 i es doctorà en història del pensament econòmic 2002 Professor en aquesta universitat des del 1998, ha dut a terme recerca historiogràfica en diversos arxius Ha fet divulgació històrica en programes de ràdio i televisió, i com a autor o coautor de diversos llibres Els catalans i Cuba , 1998 La batalla de l’Ebre Història, paisatge, patrimoni , 1999 La presó Model de Barcelona , 2000 Manuel Girona, el Banc…

Vida i trajectòria política Fill d’hisendats, estudià lleis a Barcelona 1887-93 i es doctorà a Madrid 1894 El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou secretari de la secció de dret i filosofia i lletres 1888-89 i president 1890-91, càrrec des del qual pronuncià un remarcable discurs nacionalista El 1891 fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de Manresa Redactà íntegrament les proclames de la Unió La qüestió social i la política 1891, editada amb motiu…