Resultats de la cerca

La representació gràfica d’aquest fenomen, quan aquesta causa és periòdica, constitueix el cicle d’histèresi

Hom acostuma a representar gràficament, en eixos B i H , el procés cíclic que segueix el material en ésser sotmès successivament a un camp magnètic que primerament creix en un sentit, a continuació disminueix, passa a créixer en sentit contrari, i finalment torna a disminuir fins a anullar-se Durant aquest procés, la imantació M del material i la inducció B varien en funció del valor de camp H , segons una corba la forma de la qual depèn del material les més corrents són la del ferro i la de les ferrites Aquesta representació gràfica és anomenada cicle d’histèresi L’àrea inclosa equival a la…

En la representació gràfica de l’assaig esforç-deformació d’un sòlid, el cicle d’histèresi representa la deformació i la posterior recuperació del sòlid quan la càrrega és inferior al límit elàstic

Es manifesta en un condensador després de la descàrrega i dóna lloc a una càrrega residual en el condensador, a causa del retard en la despolarització del dielèctric

Aquest fenomen es coneix també amb el nom de memòria de l’elèctrode

Un procés és irreversible quan hi intervenen efectes dissipatius com viscositat, fregament, resistència elèctrica, inelasticitat, histèresi magnètica, etc Tots els processos naturals són irreversibles

Hom compara generalment energia, potència, quantitat d’electricitat, etc, d’una màquina, installació, etc Les pèrdues són degudes a causes molt diverses així, hi ha pèrdues per fregament, per histèresi, per corrents de Foucault, per efecte Joule, dielèctriques , etc, i gairebé sempre es tradueixen en una formació de calor

Presenta una permeabilitat i una resistència molt elevades i un cicle d’histèresi gairebé rectangular, la qual cosa fa que adopti només dues posicions de magnetització, de sentits contraris És emprada en la fabricació de nuclis toroidals per a memòries, d’antenes direccionals, de nuclis per a bobines, etc

En els sistemes asservits, hom classifica les no-linealitats en dos grups, essencials i accidentals , segons que siguin introduïdes deliberadament o no Entre les primeres, cal remarcar l’anomenada tot-o-res entre les segones, les més importants són la curvatura , el llindar , la saturació i la histeresi Sovint apareixen combinacions de diversos tipus de no-linealitat

Autodidacte, de molt jove s’interessà per la metallúrgia El 1883 patentà un procediment per a la producció d’acer al manganès Inventà també alguns procediments per a l’obtenció d’aliatges ferrosos i d’acer de baixa histèresi i els millorà La seva obra Metallurgy and Its Influence on Modern Progress 1925 ha esdevingut fonamental en l’estudi de la metallúrgia