Resultats de la cerca

Vida Es formà musicalment al New England Conservatory, on fou alumne de piano d’Adelaide Proctor i Heinrich Gebhard i estudià composició amb Frederick Converse El 1933 guanyà el premi Samuel Endicott per una simfonia en tres moviments que fou interpretada per la New England Conservatory Orchestra dirigida per Wallace Goodrich Durant alguns anys de la seva joventut fou organista en una església armènia de Watertown Arran d’unes crítiques de L Foss i A Copland el 1943, destruí les seves obres i, confiant en les possibilitats que oferia la combinació de la música occidental amb l’oriental,…

Estudià al conservatori de New England 1932-34 i amb B Martinu, i de 1948 a 1951 fou professor del conservatori de Boston El 1966 fou nomenat compositor resident de l’orquestra de Seattle Des del 1943 any en què destruí totes les seves composicions la seva obra reflecteix una creixent influència oriental, en particular de la música litúrgica armènia Les seves més de 500 obres comprenen tots els gèneres Hom pot esmentar-ne el concert per a piano Lousadzak , les simfonies Saint Vartan 1950, Mysterious Mountain , 1955 i Celestial Gate 1959, l’orquestal And God Created Great Whales 1970, i Lake…

Estudià música a la Universitat de Nova York, a Buffalo, fins l’any 1972 Abans d’haver començat la seva formació musical, però, ja havia desenvolupat un estil propi Refractari a les tendències acadèmiques en voga, creà un món sonor volgudament neoarcaic que sovint s’apropa a la música d’A Hovhaness, D Šostakovič i els polifonistes del Renaixement Trets típics de la seva música són les melodies modals, els dissenys rítmics simples i les harmonies no tonals, però sí consonants que es basen en tríades És autor de vuit simfonies, escrites entre el 1961 i el 1988, tres òperes — The…

Un dels trets més característics de la música d’aquest país és la mescla i la síntesi de músiques procedents de diversos grups nacionals o ètnics La música que arribà als Estats Units en un estat més o menys pur acabà adaptant-se a altres tradicions i assimilant-ne les característiques d’aquesta manera, desenvolupà constantment estils nous i obrí possibilitats noves que han acabat creant un estil de música que es pot reconèixer com a nord-americà L’acceptació de diversos enfocaments en el si d’una societat plural és l’expressió més genuïna de la música clàssica d’aquest territori…