Resultats de la cerca

Fou nomenat per Alfons IV de Catalunya-Aragó 1458 notari públic, i per Joan II 1476, arxiver reial i escrivà de la seva casa Era cosí de l’humanista Jeroni Pau i amic de l’ardiaca Lluís Desplà i del protonotari Joan Peiró En les crisis constitucionals que agitaren la Catalunya de la segona meitat del segle XV mantingué el punt de vista de la Biga, fou reialista fervent i panegirista de la inquisició Afeccionat a les lletres clàssiques, reuní una notable biblioteca, copià era un remarcable i envanit callígraf i anotà ell mateix molts dels seus còdexs que…

Ambaixador de Gènova prop d’Alfons el Magnànim 1444, fou secretari d’aquest i historiador reial És autor de De rebus gestis ab Alphonso I acabat el 1455, imprès a Lió el 1560, en deu volums, la seva obra més important, i del tractat De felicitate vitae Se l’ha considerat, erròniament, valencià i amb el cognom de Facs

Vida Durant molt de temps se’l feia natural de Pollença Fill de pagesos, rebé la seva primera formació a Palma i cap al 1560 es traslladà a València, on es doctorà en medicina a l’Estudi General, lloc al qual anaren a estudiar la major part dels metges mallorquins del segle XVI Membre de la confraria d’estudiants pobres, fou deixeble de l’anatomista Lluís Collado, i es relacionà amb els intellectuals Marc Aldana i Cosme Climent Cap al 1570 anà a Roma per cursar estudis sobre monuments i esglésies i de teologia Hi fou deixeble de Gerolamo Jeroni , que molt probablement l’influí En tornar a…

Ensenyà retòrica a Udine 1473-83 i a Venècia, on dirigí la biblioteca pública Típic historiador humanista, fou influït per Flavio Biondo Entre altres obres, escriví Rerum Venetarum ab urbe condita ad Marcum Barbadicum Venetiarum principem libri XXXIII 1487

Eclesiàstic i catedràtic de grec, collaborà en la segona Antologia poètica universitària 1950 Doctorat amb la tesi Contribución al estudio de la lengua de Juvenal 1958, publicà traduccions de clàssics llatins i grecs a la Fundació Bernat Metge Juvenal, Baquílides, Sòfocles, Aristòfanes, Plató, Polibi, Tucídides, Himnes homèrics, Tucídides etc A més de la traducció, centrà la seva activitat en la didàctica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramàtiques de llatí i grec, manuals com ara Introducció al pensament clàssic 1996, i antologies, entre les quals Lírica grega arcaica 1963…

El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús, on professà el 1748 El 1765 intentà la creació d’una Acadèmia Criticoliterària Fou catedràtic de filosofia durant sis anys a la Universitat de Cervera i rector dels collegis de l’orde a Barcelona, a Cervera 1760-63 i a Gandia 1763-67 i canceller de la Universitat d’aquesta darrera ciutat Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1767 s’establí a Ferrara, Itàlia És considerat com l’iniciador i alhora el representant més característic de l’anomenada escola filosòfica eclèctica cerverina, que pretenia de renovar l’escolàstica i el suarisme amb les noves…

Exercí diversos càrrecs a la cúria romana Imità Tit Livi en les Historiarum ab inclinatione Romanorum decades Cal destacar-ne també Roma instaurata, Romae triumphantis i Italia illustrata Dedicà a Alfons IV de Catalunya-Aragó un escrit a favor de la croada contra els turcs 1453

Des del 1477 exercí diversos càrrecs polítics a Roma, i el 1487 anà a Salamanca, d’on fou professor Inicià la noblesa de la cort castellana en els estudis clàssics Realitzà una missió diplomàtica prop del soldà d’Egipte 1501-02, fou protonotari apostòlic i conseller d’Índies, i des del 1505 fins a la seva mort, degà del capítol de la catedral de Granada L' Opus epistolorum Alcalà, 1530 és una mina de notícies diverses sobre la inquisició, els jueus, els moriscs, els personatges de la cort, etc i abraça el període 1488-1525 La De Orbe Novo Decades Alcalà, 1530, crònica de les expedicions i…

Protegit per Andrònic II, professà a Constantinoble Lluità contra l' hesicasme fins que, regnant Joan Cantacuzè, fou condemnat pel sínode del 1351 Es retirà al seu monestir de Khóra, i escriví l’'Ελληνική Ἰστορία ‘Història grega’ que va des de l’ocupació llatina 1204 fins el 1359 També deixà un epistolari important, opuscles gramaticals i retòrics, hagiografies i molts altres treballs

Visquè a Nàpols 1450-75, a Florència 1475-78 i a Roma 1483-91 És autor de dos poemes, Rerum naturalium 1469, 1475, de diversos escrits astròlogics, un dels quals, De rebus coelestibus , dedicat a Ferran II de Catalunya-Aragó i publicat el 1526, d’un Chronicon del 903 al 1458 i d’una història dels reis de Nàpols i de Sicília