Resultats de la cerca

Sorgida a Florència al començament del s XV, com a resultat d’una reacció contra l’escriptura gòtica complicada, que ja iniciaren Petrarca, Boccaccio i d’altres, s’estengué als diversos centres culturals d’Itàlia i passà a poc a poc als altres països de l’Europa occidental El propòsit dels humanistes fou la imitació servil de l’escriptura carolina del s IX a l’XI, creguda per ells l’autèntica littera antiqua dels clàssics romans L’escriptura humanística, en les seves formes rodona i cursiva, ha passat als tipus d’imprenta moderns

Desenvolupament enciclopèdic La història era, segons la definició clàssica de Ciceró en el capítol II del De oratore , «testimoni dels temps, llum de veritat, vida de la memòria, mestra de la vida, missatgera de l’antiguitat», i aquesta definició fou acceptada i glossada reiteradament Amb tot, no existí cap model teòric clàssic, i els humanistes historiadors hagueren de reflexionar per primera vegada sobre la història, el seu caràcter i la seva naturalesa Així, la història passà de ser considerada com una part de la retòrica i estudiada com aquesta en el curs propedèutic universitari, el de…

Ha estat famós des de la fi del segle XV l’incident del vectigal que el 1416 enfrontà el conseller Joan Fiveller a Ferran I i que adquirí una especial ressonància des de la relació que en feu Lorenzo Valla 1445 També en tingué l' afer dels Nous Vectigals imposats al Principat el 1638 per a cobrir les despeses de fortificació davant l’amenaça d’invasió francesa, origen de greus protestes en un ambient tens previ a la guerra dels Segadors

S'apropià el no-ésser taoista en la seva metafísica, i així barrejà una cosmovisió naturalista amb una ètica humanística confuciana

Representant de la tradició humanística francesa més estricta en ple s XX, manifesta, sobretot en les seves obres de crítica, la seva fe en un humanisme de tipus liberal

La seva formació humanística és reflectida en els poemes de Codeseira 1933, amb una visió virgiliana del camp i un llenguatge depurat dins la tradició de l’escola poètica del nord de Lugo

A Màntua creà una escola humanística, destinada primerament als Gonzaga, als fills de Joan Francesc I de Màntua, dels quals fou tutor, que aplegà després, durant uns vint anys, un nombre notable de deixebles, eclesiàstics, militars, mestres i humanistes Deixà escrit només un tractat, De orthographia , i algunes cartes

Històricament, les lletres tipogràfiques de les escriptures llatines s’aplegaven en quatre classes tipogràfiques romana antiga, romana moderna, egípcia i pal sec Actualment, són també exemples de classes tipogràfiques, segons la classificació Vox-ATypl, la humanística, la garalda, la didona, la lineal o la grotesca, entre d’altres

Després d’una etapa de formació humanística, fou deixeble de Francesc Montaner Amplià estudis a França Pintà murals al santuari de Gràcia Mallorca i altres obres religioses Fou un retratista correcte Amb la seva obra i el seu mestratge contribuí a mantenir dins l’escola pictòrica mallorquina el nivell que ressuscitaren Mesquida, Bestard i Femenia