Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
hertz
Física
Unitat SI (derivada) de freqüència.
És la freqüència d’un fenomen periòdic 1s, i, per tant, equival a 1 cicle per segon c/s Sovint són emprats els seus múltiples, especialment el kilohertz kHz, el megahertz MHz i el gigahertz GHz Rep el seu nom del físic Heinrich Hertz
ultrasò
© Fototeca.cat
Física
Vibració de la natura del so, és a dir, composta d’ones mecàniques longitudinals, però d’una freqüència superior a la màxima audible ( audició
), que és de 20 000 Hz per a l’orella humana.
El mètode principal d’obtenció d’ultrasons consisteix en la vibració d’un cristall de quars, produïda, per un fenomen invers a l’efecte piezoelèctric, en aplicar-li un camp elèctric altern Hom arriba a produir infrasons de 6 × 10 8 Hz de freqüència, que, en l’aire, correspon a longituds d’ona d’uns 5×10 - 5 cm Els ultrasons són emprats en la determinació de la velocitat del so en un medi, en la detecció de discontinuïtats en un sòlid i en la mesura de gruixos i distàncies, especialment en les sondes per a mesurar la profunditat de la mar i per a detectar els vols de peixos, els…
acuïtat
Música
Qualitat d’agut d’un so.
Aquesta qualitat s’interpreta de manera diferent segons si es tracta d’un so pur o d’un so complex Objectivament, en el cas dels sons purs l’acuïtat es correspon amb el to -la freqüència- del so Des del punt de vista subjectiu, la sensació d’agut no és proporcional al canvi de freqüència Així, pel que fa a l’acuïtat, un so d’uns 1 000 Hz es percep com a intermedi entre un de 100 Hz i un de 4 000 Hz La unitat de mesura subjectiva de l’acuïtat per als sons purs és el mel Es defineix de manera que una duplicació del nombre de mels es correspon amb una…
mel
Música
Unitat subjectiva de mesura de l’acuïtat d’un so pur.
Es defineix de tal manera que una duplicació de mels es correspon amb la percepció d’un interval d’octava Així, el marge auditiu humà que va dels 16 Hz als 16000 Hz de mitjana és de 2400 mels El valor 1000 mels es fa correspondre amb la freqüència de 100 Hz La necessitat d’una unitat subjectiva per a l’acuïtat prové del fet que la detecció de les fluctuacions d’un to depèn de la seva freqüència En general, l’oïda humana és més sensible a les fluctuacions dels tons aguts que a les dels greus Així, es poden detectar canvis de l’ordre del 0,5% per a…
so
Física
Sensació que perceben els òrgans auditius dels animals, deguda al moviment pertorbador de la pressió i la densitat del medi material que els envolta, provocat per una vibració que es propaga en forma d’ona sonora.
La part de la física que estudia el so com a agent propagador d’energia és l’ acústica La velocitat del so és v = B el mòdul d’elasticitat si el medi és un sòlid que varia en funció de la forma, el de compressibilitat si és un líquid, i igual a γ p si és un gas p essent la pressió i γ la relació entre la calor específica a pressió constant i la calor específica a volum constant La velocitat de propagació del so depèn del medi en què es propaga en aire a 0°C és de 331 m/s, en aigua a 8°C és de 1435 m/s, i en acer és de 5 km/s Bé que el marge de freqüències que poden tenir les ones sonores,…
altaveu
© Fototeca.cat
Electroacústica
Transductor electroacústic encarregat de transformar els senyals elèctrics en ones acústiques, projectat per radiar potència acústica a l’aire.
Segons el principi físic emprat per a aquesta transformació, els altaveus poden ésser electrodinàmics, electromagnètics, electroestàtics, magnetoestàtics, piezoelèctrics o iònics El tipus més correntment utilitzat és l’altaveu electrodinàmic, que hom pot trobar en qualsevol aparell de ràdio, casset, TV, etc Atès que és molt difícil d’aconseguir que un sol altaveu pugui reproduir tot el marge de freqüències audibles 20 Hz-20 000 Hz, en els sistemes d’alta fidelitat aquest marge és reproduït per dos o tres altaveus, que es reparteixen els senyals mitjançant un filtre…
camp d’audibilitat
Música
Marge de freqüències i d’intensitats que pot percebre l’oïda humana.
Segons els estudis realitzats, l’oïda humana és sensible només a un conjunt de freqüències compreses entre 20 i 20000 Hz, o bé entre 16 i 16000 Hz, segons els diferents autors Per a cada freqüència, hi ha una intensitat mínima per sota de la qual no és perceptible el so, i una altra de màxima per sobre de la qual es produeix una sensació de dolor que pot originar danys irreversibles en l’ aparell auditiu Aquests llindars defineixen el marge dinàmic per a cada freqüència La seva representació en un gràfic intensitat-freqüència mostra que el marge dinàmic màxim és de…
sonia
© fototeca.cat
Física
Magnitud S que expressa el nivell de sensació sonora produïda per un so d’intensitat I.
Una primera aproximació d’aquesta mesura, basada en la llei de Weber-Fechner, consisteix a expressar-la logarítmicament en decibels mitjançant la relació S = 10 log I / I o , on I o és la intensitat llindar a la freqüència considerada Fletcher i Munson traçaren les corbes d’igual sensació sonora, les quals són numerades prenent com a base la freqüència de 1 000 Hz, suposant que a 1 000 Hz és exacta la llei esmentada És a dir, que hom pren S = 10 log I I / I o , essent I I la intensitat d’un so de 1 000 Hz que produeix la mateixa sensació sonora que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina