Resultats de la cerca

Amb un ideari humanista, la revista defensava la unió de la bellesa amb l’esport Tenia una secció dedicada a la reproducció i crítica d’obres d’art i una altra a l’esport en general Editada en castellà i profusament illustrada, el seu director fou Ubaldo Carrera L’últim número aparegué al juny del 1915

Fill de Joan Maragall Estudià dret i filosofia i lletres Director propietari de la Sala Parés de Barcelona des del 1925, fou el principal marxant de la generació postnoucentista Membre d’Acció Catalana, el 1933 reingressà a la Lliga Durant la Guerra Civil de 1936-39 serví a la zona de Burgos, i fou secretari d’Eugeni d’Ors en la Dirección General de Bellas Artes Fou comissari de la secció espanyola de la Biennal de Venècia 1938 i directiu de diverses entitats President de l’Orfeó Català, acadèmic de Sant Jordi 1968 i de Bones Lletres 1971, corresponent de l’Academia de San Fernando 1972,…

És conegut també amb els noms de divisionisme i de puntillisme Constitueix la radicalització de l’impressionisme, en una pruïja d’emprar únicament colors purs, aplicats metòdicament en petites pinzellades, de manera que es barregin i es complementin no pas sobre la tela, sinó a la retina de l’espectador Tot i que s’autosituava en la línia Delacroix-impressionisme, retreia a aquell l’ús de colors terrosos, i als impressionistes, que barregessin els colors a la paleta i que fossin massa intuïtius Els principals representants d’aquesta escola foren Georges Seurat —que ja presentà Un bany a…

Sovint, però, el terme és utilitzat aleatòriament, i historiografies amb divers ideari i interessos el detecten en períodes històrics i en condicions socioculturals tan allunyades com l’art grec del segle V aC, els retrats romans d’època imperial, el naturalisme gòtic, el Quattrocento florentí i el flamenc, Caravaggio, la pintura castellana i andalusa, francesa i holandesa del segle XVII, els pintors napoleònics, etc En sentit estricte el realisme és el corrent artístic, especialment pictòric i literari, de mitjan segle XIX, caracteritzat per voler representar les coses tal com…

Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise Cendrars i el…

Vers el 1899 assistia a l’acadèmia Hoyos de pintura més tard completà la seva formació al Cercle Artístic de Sant Lluc i al Cercle Artístic de Barcelona El 1910, fugint d’una condemna de la llei de jurisdiccions, anà a París, on s’estigué dos anys Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis i a l’Escola Elemental del Treball 1920-23, càrrecs que hagué de deixar en advenir la Dictadura Més tard fou professor de l’Escola de Bibliotecàries El 1922 anà a Portugal, i el 1923, a Holanda, llocs on organitzà exposicions oficials d’art català Fugitiu d’unes anunciades…

Els principals banderers — Eugeni d’Ors i Rovira , Josep Carner i Puig-Oriol , Jaume Bofill i Mates , Josep Pijoan i Soteras , Francesc d’Assís Galí i Fabra , Joaquim Torres i García , Francesc Xavier Nogués i Casas , Feliu Elias i Bracons — entraren a les lletres i a les arts pel Modernisme , que informà, doncs, certs aspectes regeneracionistes campanya lingüística de L’Avenç L’Avenç , parnassianisme poètic, antifloralisme, etc dels noucentistes Així, en un llibre símbol com l’ Almanac dels Noucentistes 1911 conviuen escriptors i plàstics de tots dos moviments Hom ha convingut que el 1906…