Resultats de la cerca

Malgrat l’oposició del seu pare, es formà en cant, piano, violí i violoncel al cor de Sant Esteve de Viena Després d’una breu estada a Venècia, acceptà, probablement el 1730, la plaça de mestre de capella del comte Rottal de Holešov, a Moràvia El 1737 es casà amb la cantant Rosalie Andreides i poc temps després el matrimoni es traslladà a Viena, on fou director musical del teatre de la cort L’any 1744 anà a Itàlia, en un viatge que el dugué a Milà i a Venècia, i tornà a Viena el 1747 El 1751 succeí a GA Brescianello com a primer mestre de capella a la cort de Stuttgart Durant vint-i-cinc anys…

Inicià els estudis musicals a Augsburg i, després, a Munic Més tard es traslladà a Viena, on fou deixeble del seu germà Franz Paul El 1828 ocupà el seu primer càrrec oficial, el d’ajudant de mestre de capella a la cort vienesa Nomenat director musical de la cort de Stuttgart l’any 1831, al cap de cinc anys s’installà a Munic, on el 1842 fou ajudant de mestre de capella a la cort El 1853 esdevingué director del Teatre d’Hamburg, i el 1858, director musical de la cort d’Estocolm Del 1861 al 1875, any de la seva jubilació, fou director a Frankfurt Alguns dels èxits més importants els obtingué…

S’incorporà al cor de la capella de l’arxiduquessa Maria Elisabet a Brusselles Llavors començà a formar part de companyies d’aficionats com les Chambres de Rhétorique o les Sociétés Bourgeoises, per a les quals compongué les seves primeres òperes El 1763 fou nomenat maître de musique et de chant del Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, institució de la qual es feu càrrec com a director el 1770 El 1775 promogué la producció d’obres en idioma flamenc, fet que possibilità gires per Holanda amb la companyia creada ad hoc i batejada com a Troupe Nationale Després del fracàs d’aquesta…

Treballà com a viola tutti en l’orquestra de la cort a Viena, però ja el 1775 aconseguí la plaça de solista en l’orquestra del Teatre Alemany El 1788 fou nomenat kapellmeister assistent de la capella de la cort, on tingué ocasió de dirigir els cantaires en l’estrena de l’orquestració que WA Mozart realitzà del Messiah de GF Händel La seva relació amb la cort es perllongà ininterrompudament, essent màxim responsable de la formació musical dels infants Destacà com un dels compositors de singspiele més aclamats, amb títols com Die Berknappen 'El miner', 1778, Die Schöne Schusterinn 'La bella…

Estudià a Praga, amb Weber, i a Viena, on fou amic de Beethoven Inicià, amb molt d’èxit, una carrera de pianista S'establí a Londres 1826 Havent tornat a Alemanya, fundà, amb el seu antic deixeble Mendelssohn, el conservatori de Leipzig 1843, i el dirigí quan aquell morí Deixà obres per a piano, d’un Romanticisme tímid, i obres didàctiques, que encara són emprades en l’ensenyament del piano

Ordenat de sacerdot el 1899, fou professor de moral a Salzburg i a Viena Ministre per als afers socials 1918, membre del parlament 1919 i canceller 1922, s’hagué d’enfrontar amb la crisi econòmica i estabilitzà les finances Ferit en un atemptat 1924, deixà la cancelleria, que reprengué el 1926 Reprimí la insurrecció socialista del 1927 amb l’ajut dels “Heimwehren” Dimití el càrrec 1929 i ocupà el ministeri d’afers estrangers el 1930 Escriví Nation und Staat 1916, Die geistigen Grundlagen der Minderheitenfrage ‘Els fonaments espirituals de la qüestió de les minories’, 1925, Der Kampf um die…

El 1804 esdevingué alumne de FD Weber, que li feu apreciar les obres de WA Mozart, M Clementi i JS Bach Completà la seva formació musical a Viena, amb F Albrechtsberger i A Salieri 1808-20 Es presentà com a concertista de piano, i feu algunes gires d’èxit, gràcies a les quals conegué compositors com L Spohr, L van Beethoven o F Mendelssohn Residí una bona temporada a Londres, on impartí classes a la Royal Academy of Music, oferí concerts i arribà a dirigir la Royal Philharmonia Society 1841-46 El 1840 deixà els concerts, i a partir del 1846 es dedicà enterament a l’ensenyament del piano, cosa…

Membre d’una nissaga de músics alemanys d’origen italià, era fill del violoncellista Innozenz Danzi, de qui rebé les primeres lliçons de violoncel, piano i cant El 1778 ocupà la plaça de violoncellista de la famosa Orquestra de Mannheim, i cinc anys més tard succeí el seu pare, a Munic, com a intèrpret del mateix instrument El 1790, després del seu matrimoni amb la cantant Margarethe Marchand, viatjà arreu d’Europa en una gira de concerts El 1807 obtingué una plaça de mestre de capella a Stuttgart La seva música mostra trets de l’elegància classicista La seva producció inclou tant obres…

Vida Començà els estudis musicals a la seva ciutat natal i el 1772 anà a Eisenstadt per rebre classes de Joseph Haydn durant un període de cinc anys Durant aquest temps s’establí una gran relació d’afecte i admiració mútua entre els dos compositors Aquesta etapa d’aprenentatge fou molt profitosa i dotà el jove alumne d’una sòlida tècnica compositiva, influït clarament per les obres del seu mestre La profunda assimilació del seu estil provocà que algunes de les obres de Pleyel s’atribuïssin erròniament a J Haydn Ocupà el càrrec de mestre de capella del comte Ladislau Erdody El 1780 anà a…

Fou mestre de capella de la catedral d’Estrasburg El 1792 anà a Londres, on dirigí concerts en els quals competí amistosament amb el seu antic mestre Haydn Establert a París, esdevingué editor de música i fabricant de pianos que foren famosos per llur qualitat Les seves composicions simfonies, simfonies concertants, concerts i música de cambra són elegants i refinades