Resultats de la cerca

Monjos treballant, Bíblia de Carles el Calb , Tours, c 846 BNF / Aisa Una regula escrita cap als anys 610-620 per Isidor de Sevilla per a una comunitat de monjos de la Bètica conté entre altres temes, i sota el títol “Del treball dels monjos”, un tractament extens del paper que havia d’exercir el treball en la vida d’aquella comunitat Escriu Isidor que “el monjo ha de treballar sempre amb les seves mans A això ha de dedicar-se amb el mateix afany que l’artesà es dedica a les seves habilitats i treballs, tal com diu l’apòstol ‘ni menjàrem de franc el pa d’altri, sinó que amb penes i fatigues…

Tenint en compte aquesta definició, tan general, la física conté ciències tals com l’astronomia, la geologia, la química, etc, i per això hom la considera pràcticament en un sentit més restringit Bé que les seves lleis regeixen tant en la matèria viva com en la inerta, l’estudi dels fenòmens de la vida és reservat a la biologia Així, doncs, hom reserva tradicionalment el terme física a l’estudi de les lleis generals de la natura les lleis de la termodinàmica, per exemple, són tan vàlides per a la química com per a la biologia, la geologia, etc Cal dir, per tant, que la física estudia…

El procés d’ocupació humana Els aborígens de la tundra s’establiren fa molts segles als marges septentrionals de les terres habitables, encara que avui s’han vist superats pels exploradors àrtics, pels navegants que freqüenten les aigües gelades properes a la banquisa i el personal de les estacions meteorològiques de les illes àrtiques En realitat, en el moment actual, gairebé tots els pobles autòctons de l’Àrtida constitueixen una minoria en els seus territoris nadius No ultrapassen un 5% del total de…

La significació del temps El sentit tradicional del temps Les llegendes tradicionals inscrites en els rellotges de sol –siguin en català o en llatí, mostrant un tarannà cultista– expressen una filosofia ben estoica del temps Moltes es refereixen a la seva fugacitat i al seu pas inflexible, inexorable “Fixa’t en l’hora que és no la veuràs mai més” O bé “Qui us pogués allargar, quan sou ditxoses Qui us pogués escurçar, quan sou penoses” I encara, en llatí clàssic “ Quotidie morior ” ‘cada dia moro’ D’altres inscripcions en els rellotges de sol fan referència a l’última hora de la vida de…