Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
dació
Dret
Acció de donar una cosa a una altra persona quan no implica liberalitat.
abandonament
Dret
Renúncia que poden exercir els particulars als drets que la llei els atorga, quan no estigui compromès l’interès públic ni es perjudiquin els drets de tercers aliens al renunciant.
La renúncia ha de fer-se de manera clara i inequívoca, sense cap tipus de condicionant També pot referir-se a la renúncia a la propietat de béns, que implica la pèrdua de la seva possessió
remissió
Dret
Perdó o condonació total o parcial d’un deute, d’una culpa, d’una obligació renunciant als propis drets de revenja, satisfacció, de querella.
En cas de querella, implica la renúncia a continuar una demanda de punició abans d’ésser dictada sentència i extingeix el reat Tractant-se d’un deute, és exercida per una declaració satisfactòria del creditor o condonació, i extingeix l’obligació
reserva de domini
Dret
Pacte que s’estipula en determinats contractes, com en la venda ajornada, per obligar el comprador a pagar tot el preu.
La reserva implica que la plena propietat no és aconseguida pel comprador fins que ha pagat la totalitat del preu Fins aquest moment el comprador pot usar i gaudir de la cosa, però no té la facultat de disposar-ne, cedir-la en arrendament o vendre-la sense autorització del venedor
treball
Economia
Sociologia
Dret
Activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta.
El treball no consisteix únicament a apropiar-se els productes de la natura, sinó a transformar-los amb la finalitat d’augmentar-ne la utilitat En el cas de l’home, aquesta activitat es distingeix d’activitats semblants fetes per altres animals pel seu caràcter intelligent i finalista Com que no és dirigit i limitat per l’instint, el treball humà esdevé indeterminat, i les formes concretes que pot prendre no depenen tan sols de factors biològics, sinó, sobretot, d’un conjunt complex de factors tecnològics i socials Gràcies a aquesta indeterminació, hom pot obtenir del treball humà una gran…
sobirania
Història
Política
Dret
Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder.
L’antiga concepció teocràtica feia residir la sobirania en Déu, de qui la rebien, per delegació, els governants Jean Bodin n'expressà la formulació clàssica, fonament de la monarquia absoluta, segons la qual el monarca tenia el poder suprem sobre tots els seus súbdits, amb l’única limitació de les lleis de Déu i de la natura Hobbes desféu aquest darrer lligam religiós en presentar el monarca com a única font de poder A partir de la Revolució Francesa es desenvolupà la concepció democràtica, formulada inicialment per Rousseau, amb el concepte de sobirania popular la sobirania resideix en el…
autoritat
Política
Sociologia
Dret
Poder regular exercit sobre una col.lectivitat o unes col.lectivitats de manera que aquesta o aquestes reben un cert ordre de subordinació i superordinació, així com un sistema de drets i deures.
L’autoritat és una de les formes més cabdals del poder pot ésser de diverses natures política, moral, religiosa, econòmica L’autoritat ha d’ésser distingida de dues altres formes de poder la influència capacitat d’inspirar accions volgudes en la conducta d’altri i la pura coacció L’autoritat implica sempre un grau de legitimació, procés pel qual aquella és mínimament acceptada per la collectivitat Max Weber distingí tres formes d’autoritat, segons la natura del seu tipus de legitimació D’una banda, l’ autoritat tradicional , basada en la creença en un poder conferit pel temps i…
alteritat
Dret
Qualitat de la justícia en tant que aquesta implica sempre una relació d’un subjecte amb un altre subjecte, donant-li allò que és seu, que li correspon.
En el principi d’alteritat es fonamenta la justícia commutativa
ciberdelicte
Electrònica i informàtica
Dret
Sociologia
Activitat il·legal que es produeix dins del ciberespai, com ara la pirateria, la difusió de virus, etc., o que implica un ús fraudulent de la xarxa amb finalitats delictives.
El principal repte que comporta la seva existència és que mentre les lleis tenen un àmbit d’acció estatal, el ciberespai és un nou àmbit que permet actuar i delinquir en qualsevol punt del planeta
jurat
Dret
Institució per mitjà de la qual el poble participa en l’administració de justícia de la manera que la llei determina i en relació amb aquells procediments penals en què és previst.
Normalment els jurats o ciutadans elegits per a aquest fi intervenen en la determinació i la fixació del fet i el grau de culpabilitat, estant reservada als jutges i magistrats l’aplicació del dret A l’Estat espanyol fou vigent fins a la Segona República Actualment, aprovat i regulat de nou per una llei de 1995, hom el pot definir com un òrgan collegiat integrat per ciutadans als quals s’imposa el deure de declarar com a provats o no provats determinats fets relatius a delictes, determinats per la llei, proposats pel magistrat president del tribunal, i emetre la seva decisió mitjançant el…