Resultats de la cerca

El mot impostació prové de l’italià impostare , que al seu torn deriva de posto , ’lloc, situació precisa' Els francesos ho anomenen pose de voix , i els italians parlen de veu coperta Equival a expressions com cantar amb la màscara i cantar endavant, fent referència a un so dirigit cap a un punt imaginari davant de la cara entre el paladar dur i la rel del nas El cantant ho explica com una sensació de so nasal i nota una concentració d’energia vora l’arcada dentària superior, però no és pas un so de nas sinó més aviat d’obertura i amplitud nasal veu 1

Vida Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, on aconseguí el títol de cant i el premi extraordinari de la mateixa especialitat Fou deixebla de C Badia, G Bechi i P Schilhawski Guanyà diversos premis als concursos Francesc Viñas i Maria Canals, entre d’altres, i inicià la seva trajectòria com a solista de l’Orfeó Català Ha cantat al Gran Teatre del Liceu i al Palau de la Música Catalana i ha realitzat enregistraments per a Ràdio Nacional d’Espanya, Catalunya Música, Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya Des del 1985 és professora de cant al Conservatori de Música de Barcelona Ha…

Equival a l’execució successiva de dos reguladors L’origen d’aquesta expressió, que es pot traduir per collocació o impostació de la veu, cal buscar-lo en els mestres de cant italians del segle XVIII, època del bel canto , en la qual el seu ús tenia dos objectius d’una banda era un bon exercici per a aprendre a controlar l’emissió de la veu, i de l’altra servia per a adornar les àries cantades, en les quals cada nota llarga s’interpretava amb una messa di voce , per donar més bellesa al cant La característica d’aquestes àries, anomenades aria di portamento , eren les notes…

La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb relació a la…

Decidit a seguir el camí de la música, combinà els estudis de cant amb els d’enginyeria electrònica El 1948 es traslladà a Barcelona, on G Markoff li ensenyà la tècnica de la impostació natural Posteriorment, es perfeccionà amb F Andrés i, més tard, es traslladà a Milà, on fou deixeble de M Llompart Dotat d’una veu extensa de líric lleuger, es caracteritzà per una excellent utilització de les tècniques de ressonància, combinades amb una gran claredat en la dicció dels textos Fou un renovador dels mètodes d’interpretació belcantistes i revalorà la qualitat de les parts de tenor de…

L’ús que se n’ha fet, però, l’ha separat del seu antic sinònim D’una banda, el terme es refereix al conjunt de mètodes o principis elementals de la música que donen nom a l’assignatura en la qual s’ensenyen aquests principis, nom que modernament s’està substituint per l’expressió llenguatge musical De l’altra, té un sentit més concret referit a l’exercici de la pràctica musical, que consisteix en la lectura cantada de les notes tenint en compte l’entonació, el seu valor, la intensitat i el fraseig Antigament també s’anomenava solfeig determinats exercicis de vocalització i impostació…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara de taula En ser pulsades, les tecles actuen sobre un mecanisme saltador que pinça les cordes no les percut, com en el cas del piano o del clavicordi L’espineta poligonal, l’espineta travessera i el virginal pertanyen a la mateixa família La referència més antiga, del 1397, és la d’un jurista de Pàdua, que parla d’un instrument anomenat clavicembalum ideat per Hermann Poll La representació més antiga d’un clavicèmbal correspon a una escultura que forma part d’un altar a Minden Rin del Nord-Westfàlia L’instrument es mantingué actiu,…

El cant és el mitjà inicialment menys artificiós de produir música, atès que l’instrument forma part del cos de l’intèrpret, i es diu inicialment perquè el camí entre els primers esgarips dels homínids i les vertiginoses evolucions d’una prima donna belcantista és llarg i complex Pel mateix motiu és la forma d’expressió musical que està més directament lligada a l’intèrpret i que l’identifica més unívocament Els orígens del cant L’origen del cant és incert i es perd en els orígens de l’home, i se’n troba alguna forma a totes les cultures conegudes Rousseau el feia néixer de la parla, a la…