Resultats de la cerca

Postimpressionista de caràcter autodidàctic, la seva vida és bastant peculiar Era fill de la model i pintora Suzanne Valadon i d’un desconegut El 1891 prengué el nom de Maurice Utrillo, que li donà l’artista català Miquel Utrillo Rebé una educació acurada, que immediatament rebutjà, i es dedicà a rodar món Alcohòlic precoç, començà a pintar el 1902, a instàncies de la seva mare, per tal d’oblidar l’alcohol, la qual cosa no aconseguí mai Té una primera fase impressionista i una segona fase fauve Entre 1910-20 pintà els millors quadres de vistes de Montmartre, en collaboració amb…

Estudià violoncel a l’escola, però orientà la seva carrera cap a la tecnologia i l’enginyeria i del 1912 al 1968 treballà en una oficina de patents Malgrat tot, no oblidà mai la música, i entre els anys 1910 i 1911 estudià instrumentació i composició amb Andreas Hallén al Conservatori d’Estocolm Fou director musical de diferents formacions orquestrals del seu país i un dels màxims exponents del grup de compositors suecs de la primera meitat del segle XX Destacà especialment en el terreny de la música orquestral i per a escena Les seves nou simfonies representen un pont d’enllaç entre la…

Germà dels pintors Joan-Antoni i Josep Benlliure Gaudí d’un prestigi molt sòlid entre l’element oficial i l’alta burgesia Format bàsicament pel seu germà Josep, el 1871 anà a Madrid, i després estudià a Roma Autor d’un gran nombre de monuments a València Josep de Ribera , Patriarca Joan de Ribera , Marquès de Campo , etc, tingué també una participació important en el conjunt del monument a Alfons XII Retiro, de Madrid Rebé distincions oficials, i fou membre de l’Academia de San Fernando La temàtica condicionà gairebé sempre les modalitats del seu estil La seva facilitat i la seva seguretat…

Format a l’Institut de Música de Hèlsinki amb MWegelius 1892-1910, i a Viena, on en fou professor Retirat a Järvenpää, prop de Hèlsinki 1904, es dedicà a la composició Dirigí l’estrena de les seves obres més notables, entre les quals destaquen En saga ‘Una saga’, 1892, la suite Karelia 1893, set simfonies 1898-1924, Finlàndia 1899, Concert per a violí 1903, Pan ja Echo 1906, Dance Intermezzo 1907, Bardi 1913, Tapiola 1926, etc És autor d’obres per a piano, d’un quartet de corda 1909, d’un centenar de cançons, cantates, d’obres corals i de Kullervo 1891, simfonia per a solistes, cor i…

Doctorat en dret a Madrid, la seva formació musical fou autodidàctica Rebé més tard els consells de Felip Pedrell, d’Enric Granados i de Manuel de Falla A partir d’un treball publicat l’any 1900 a Las Províncias , exercí la crítica musical durant cinquanta anys i collaborà a la Revista Musical Catalana El 1903 fundà l’Orquestra Valenciana de Cambra i fou nomenat professor del conservatori de València De llenguatge harmònic impressionista i instrumentació refinada, destaquen Valenciana, Abanicos antiguos, per a orquestra, Rapsodia valenciana , per a piano i orquestra, Acuarelas…

Membre de la tercera generació d’una coneguda nissaga musical francesa, inicià els estudis de piano a quatre anys amb la seva mare Quan en tenia deu oferí el primer concert i ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lucette Descaves El 1966 s’hi graduà amb sengles primers premis en piano i música de cambra, i durant els tres anys següents estudià amb Julius Katchen L’any 1967 guanyà el primer premi del Concurs Enescu a Bucarest, i el 1971, el Concurs Long-Thibaud de violí i piano Per aquesta mateixa època inicià la seva trajectòria professional, que l’ha portat a actuar arreu d’…

El 1932 feu estudis de composició amb O Jeremiaš, que després amplià amb P Dědeček, R Karel i J Křička El 1940 es diplomà Treballà per a la Casa Editora FA Urbánek Fou secretari de la Unió de Compositors txecoslovacs 1955-60 i director de la discogràfica Panton 1963-70 La seva obra es mostra fidel a la tradició txeca, amb una tendència al caràcter dramàtic i un gust exquisit en el terreny harmònic i tímbric Impressionista en la limpidesa de l’escriptura, no rebutjà la línia constructivista de P Hindemith, tal com mostra la Musica concertante 1970 També conreà la música…

Els inicis comuns amb la música danesa fan que hom no pugui parlar d’una música sueca fins a l’època de la Reforma i l’adopció del luteranisme Els primers compositors foren Ferdinand Zellbell el Vell 1689-1765, Johan Helmich Roman 1694-1758 i Ferdinand Zellbell el Jove 1719-80 L’escola autòctona fou iniciada per Franz Berwald 1796-1868, autor de música simfònica i dramàtica, el qual succeïren Yvar Hallström 1826-1901, August Soderman 1832-76, Andreas Hallén 1846-1925, Emil Sjögren 1835-1918 i Wilhelm Peterson Berger 1867-1942, tots ells influïts pel Romanticisme alemany Altres compositors…

Inicià els estudis de piano a set anys, i poc després, els de violí Quan tenia dotze anys, després d’oferir el seu primer concert a Barcelona, anà a estudiar amb Marchot, deixeble d’E Ysaÿe, al Conservatori de Brusselles, i quatre anys més tard fou guardonat amb el Premi Van Hall, màxima distinció del centre El 1906 començà els seus primers concerts a l’Estat espanyol i creà un quartet amb G Cassadó, Quer i Garangou, actiu fins el 1909 A partir del 1924 formà duo amb la pianista Blanca Selva, i des del 1940, amb la seva esposa, Maria Carbonell També actuà periòdicament com a solista amb l’…

Vida i obra Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou deixeble de Francisco Giner de los Ríos, i, influït pels ideals de la Institución Libre de Enseñanza, de retorn a Barcelona publicà articles de temes pedagògics Incorporat al despatx de Joan ↑ Sardà , la seva autèntica vocació fou la literatura Amic íntim de Joan Maragall, inquiet i atent a la nova sensibilitat de fi de segle, als corrents simbolistes, o al que, amb moltes precisions, anomenava decadentisme, anticipà alguns aspectes de la teoria poètica maragalliana Publicà escrits crítics a La Vanguardia , sovint amb una…