Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
inactivació
Biologia
Destrucció de les proteïnes del complement d’un sèrum per tractament amb calor.
inactivació
Biologia
Supressió de l’efecte tòxic d’un germen o d’una toxina conservant-ne solament les propietats útils en terapèutica.
inactivació del cromosoma X
Biologia
Fenomen d’inactivació d’un dels dos cromosomes X en les cèl·lules somàtiques de les femelles dels mamífers.
És un mecanisme de compensació de dosi respecte a la dotació cromosòmica dels mascles En aquest procés intervenen modificacions epigenètiques
alteració enzimàtica d’aliments
Alimentació
Degradació dels aliments povocada per l’acció d’enzims.
Els enzims poden ésser presents per pròpia biosíntesi o bé biosintetitzats per microorganismes que es desenvolupen sobre l’aliment alteració microbiològica L’alteració enzimàtica pot provocar descoloració de vegetals verds enfosquiment enzimàtic de fruites i tubercles, enranciment en olis, canvis en l’aroma i pèrdua de valor nutritiu de proteïnes i vitamines com a efectes més importants La inactivació enzimàtica és el tractament preventiu adequat
alcaloides de la cicuta
©
Química
Grup d’alcaloides que es troben a la cicuta en forma de sals dels àcids cafeic i màlic, i que, tot i tenir el mateix esquelet de carbonis, es diferencien entre ells pel grau d’hidrogenació i per la presència o absència de grups hidroxil.
l’alcaloide principal és la coniïna , que poseeix l’estructura d’una α-propilpiperidina, amb un àtom de carboni asimètric, la qual cosa fa que es presenti en dues formes òptiques isomèriques la forma dextrogira és la més abundosa uns altres alcaloides de la cicuta són la conhidrina i la γ-coniceïna, que resulta de deshidratar la conhidrina La toxicitat de la cicuta és causada per la inactivació produïda per la coniïna sobre les terminacions dels nervis motors, la qual cosa provoca una paralització dels músculs respiratoris i la mort per asfíxia
silenciament gènic
Biologia
Mecanisme pel qual un gen no s’expressa.
Normalment s’empra en aquells casos en què un o diversos gens no són actius en funció de l’estat de la cromatina on es troben, i també per a descriure la inactivació de l’expressió gènica per interferència de l’ARN Poden provocar el silenciament gènic, per exemple, la compactació de la cromatina per desacetilació d'histones o la metilació de citosines en regions definides del DNA Segons el moment en què es produeix respecte al procés de transcripció, es distingeix entre silenciament gènic transcripcional i silenciament gènic posttranscripcional
enfosquiment no enzimàtic
Alimentació
Enfosquiment produït en aliments únicament per reaccions químiques, sense la intervenció d’enzims
.
Aquesta reacció, doncs, també es pot donar en aliments esterilitzats o que hagin sofert una inactivació enzimàtica El mecanisme principal és la reacció de Maillard En certs casos és desitjable de provocar controladament l’enfosquiment no enzimàtic enfosquiment de la cervesa i la mel, torrefacció de cafè i fruita seca, obtenció d’extracte de carn i els seus substituts, etc, en tots els quals casos les reaccions que es produeixen porten a l’aparició de composts volàtils que són components importants de l'aroma característica En uns altres casos, aquesta mateixa reacció porta a composts pudents…
insulinasa
Patologia humana
Enzim proteolític hepàtic responsable de la inactivació de la insulina.
L’acció d’aquest enzim es troba normalment inhibida, però quan augmenta de manera anòmala té importància en certs aspectes clínics de la diabetis
Ginecomàstia
Patologia humana
És anomenat ginecomàstia l’engrossiment de la mama en l’home quan no és degut a una mastitis ni a un tumor de mama La mama presenta una estructura bàsica similar en ambdós sexes, però en l’home no arriba a desenvolupar-se perquè no rep els estímuls de les hormones femenines de tipus estrogen que originen el desenvolupament de la mama en la dona La ginecomàstia es manifesta en general quan en l’organisme masculí es produeixen nivells elevats d’hormones o d’altres substàncies d’efectes similars als dels estrògens, que indueixen el desenvolupament dels teixits mamaris Les causes d’aquesta…
auxina
Bioquímica
Botànica
Substància química natural o sintètica, caracteritzada per la seva activitat com a fitohormona, que en concentracions molt febles provoca en la planta diverses reaccions entre les quals destaca l’allargament de les cèl·lules poc diferenciades.
El 1931, Kögl i collaboradors seus isolaren de l’orina humana l' auxina α o àcid auxenetriòlic, i de l’oli de granes de moresc l' auxina β o àcid auxenòlic També de l’orina humana reeixiren a isolar l’heteroauxina o àcid indole-3-acètic IAA la qual ha resultat ésser la més difosa de les auxines naturals, i anomenada, justament per això, simplement auxina A les plantes, la seva biosíntesi parteix del triptòfan, i té lloc en els teixits meristemàtics de la tija sobretot a la gemma apical i de l’àpex de les fulles i de les arrels, des d’on passa a la resta de la planta Aquest transport és actiu…