Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
Heberto Padilla
Literatura
Escriptor cubà.
Un dels noms més importants de l’anomenada Generación del 50 Compromès, d’entrada, amb la Revolució Cubana impulsada per Fidel Castro, formà part de l’equip de redacció d’algunes de les publicacions culturals militants com Granma i Lunes de Revolución Manifestà la mateixa militància en els primers llibres de poemes Las rosas audaces 1958, El justo tiempo humano 1962 i La hora 1964 A partir de Fuera del juego 1968 començà a mostrar-se crític amb la trajectòria de la revolució a Cuba, fet que el dugué a la presó per dissident Incidí en les mateixes crítiques en els llibres de…
Club d’Escacs Terrassa
Escacs
Club d’escacs de Terrassa.
Fundat el 1933, ascendí a primera categoria dels escacs catalans l’any 1940, on s’ha mantingut Integrat al Centre Social Catòlic de Terrassa, és el club que ha participat més temporades en la màxima categoria Fou campió de Catalunya per equips en cinc ocasions 1954, 1964, 1967, 1969, 1972 i subcampió en dotze 1947, 1949, 1955, 1957, 1958, 1968, 1971, 1976, 1981, 1990, 1993, 1998 Guanyà el Campionat d’Espanya l’any 1983 i en fou subcampió el 1969 i el 1971 A títol individual, alguns membres del club foren campions de Catalunya, com Romà Bordell 1948, 1953, 1964, Emili Simón 1975, Xavier Mateu…
Escola Franckiana
Música
Grup de compositors francesos que estigueren sota la influència del mestratge, mai oficialitzat, de César Franck, i coneguts com la bande à Franck.
Quan el 1872 C Franck fou nomenat professor d’orgue al Conservatori de París, la seva aula esdevingué una veritable classe de composició d’un gran rigor, innovadora i oberta a les noves tendències, però alhora també molt densa, tendent a la recerca d’obres monumentals, en les quals els conceptes de sobrietat i essencialitat eren del tot absents Les seves obres es convertiren en un novell paradigma estètic del Romanticisme tardà Franck incidí sobre els seus alumnes en la cura de la forma musical, seguint el model beethovenià en la composició cambrística, procurant que s’emprés un criteri…
Alexandre Rosselló i Pastors
Història
Polític.
Advocat 1873 i notari, s’inicià políticament dins el partit republicà federal Participà en la reorganització de l’Ateneu Balear 1878 i posà de manifest unes grans aptituds organitzatives amb la celebració de les primeres fires i festes de Palma 1880, la creació de l’Escola Mercantil 1881 —més tard Escola Mallorquina d’Ensenyament— i la formació de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat 1882 Regidor el 1881, aviat s’uní al partit governamental i aconseguí de mantenir-se molts anys dins la diputació, que presidí en 1894-96 i en 1898-1900 Intentà llavors una certa obra de govern, reeixida en casos…
Club Bàsquet Sant Josep de Badalona
Arxiu Fundació Bàsquet Català
Basquetbol
Club de basquetbol de Badalona.
Inclòs dins la secció d’esports del Centre Parroquial Sant Josep de Badalona, fou fundat l’any 1939 amb el nom de CP Sant Josep Durant tres anys participà en la lliga diocesana organitzada per la Joventut d’Acció Catòlica Espanyola Debutà a la Lliga Catalana l’any 1942, en la qual anà ascendint de categoria fins que la temporada 1945-46 arribà a primera divisió del campionat català El seu èxit més destacable fou el subcampionat aconseguit la temporada 1951-52 Els anys seixanta passà a disputar la Lliga estatal de segona divisió, Trofeu Gonzalo Aguirre Jugà alguna fase d’ascens a primera…
Alfons Garcia i Seguí
Cinematografia
Crític, historiador i cineclubista.
Vida Com a crític s’inicià en "Cinema Revista cinematográfica quincenal" 1946-48 Després collaborà en publicacions com ara "Ritmo y Melodía" 1951, "Estilo", "Otro Cine", "Nuestro Cine" Madrid, "Jeune Cinéma" París, "Archivos de la Filmoteca" València, "Laye" 1950-54, "Índice de las Artes y las Letras" Madrid, en diversos dossiers dels weekends de Llanterna Màgica de Perpinyà 1961-66, i regularment en "Nou Horitzons", publicació del PSUC Fou també cofundador 1949 i director 1952-54 del Cineclub Universitari del SEU de Barcelona, i dirigí el Movie Club de l’Institut d’Estudis Nord-Americans D’…
Unió Bancària Europea
Economia
Conjunt de normes i regulacions unificades per a les entitats bancàries de la zona euro
Constitueix una de les bases de la Unió Econòmica i Monetària , i té com a autoritat i font de la presa de decisions el Banc Central Europeu Comprèn dos pilars el Mecanisme Únic de Supervisió Bancària i el Sistema Únic de Resolució La Unió Bancària té l’origen en la crisi financera del 2008 i la subsegüent crisi del deute sobirà, que afectà nombroses entitats bancàries de la zona euro i incidí molt greument en l’economia de determinats estats La Unió Bancària cohesiona la regulació bancària dels diversos estats, per tal de posar fi a les disparitats tant en la normativa com en…
André Philippus Brink
© Random House
Literatura anglesa
Escriptor sud-africà en llengua afrikaans i anglesa.
Estudià llengua i literatura en afrikaans i en la seva joventut evolucionà des d’unes posicions nacionalistes a la crítica envers el seu país i el règim de discriminació racial establert des del 1948 apartheid Professor a les universitats de Rhodes 1961-91 i de Ciutat del Cap, com a escriptor estigué molt influït pel Nouveau Roman francès i formà part del grup d’escriptors sud-africans anomenats els Sestigers ‘els dels seixanta’, entre els quals també hi ha Breyten Breitenbach Començà a publicar el 1958, i el 1973 escriví la novella Kennis van die Aand ‘Coneixença de la nit’, primer…
Giacomo Puccini
© Fototeca.cat
Música
Compositor italià.
Descendia d’una família de músics que radicà sempre a Lucca El 1878 estrenà ja una remarcable Messa di Gloria , i anà a Milà 1880, on fou deixeble de Ponchielli Aquest l’animà a compondre òperes la primera fou l’obra en un acte Le Villi 1884, que assolí un èxit sorollós El 1889 estrenà al Teatro alla Scala de Milà Edgar , la qual, malgrat un acolliment fred, tingué un cert èxit a l’estranger s’estrenà el 1892 a Madrid L’èxit decisiu fou amb Manon Lescaut Torí, 1893 i la consagració definitiva fou La bohème 1896 Amb aquestes dues òperes esdevingué el cap del moviment verisme , que havien…
Espai Obert
Historiografia catalana
Revista anual publicada entre el 1994 i el 1998 pel col·lectiu Comarques Centrals Valencianes, creat a la Safor per diversos professionals de la cultura i la investigació. Se subtitulà Revista d’assaig i investigació.
Tenia com a finalitat principal esdevenir un òrgan d’expressió del naixent projecte de les Comarques Centrals Valencianes i participar en la vertebració d’aquest espai alternatiu a la divisió en províncies com a fòrum de debat sobre els seus lligams històrics, culturals, econòmics i lingüístics En el consell de redacció i l’assessor hi havia representants d’arreu d’aquest territori, fet que incidí en el caràcter supracomarcal de la publicació Entre els objectius exposats en la primera editorial figuraven també la promoció dels joves investigadors, la creació de vincles amb la…