Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
condomini
Dret civil
Forma de comunitat en la qual la propietat d’una cosa corporal pertany a una pluralitat d’individus per quotes-parts qualitativament iguals.
Es diferencia del gènere comunitat perquè el condomini només actua sobre coses corporals, i aquestes han d’ésser unes singuli , és a dir, d’una mateixa natura i contextura D’altra banda, el condomini té les notes característiques d’una comunitat pluralitat de subjectes, existència d’una cosa o d’un dret que sofreix la indivisió, on tots tenen una mateixa titularitat qualitativa, però que pot ésser quantitativament diferent Les quotes o fraccions són perfectament delimitades i, per tant, són susceptibles d’alienació Qualsevol coparticipant pot desfer l’estat de comunitat
codi de família
Dret civil català
Cos legal que regula totes les institucions de dret familiar català, tenint en compte i respectant la personalitat individual i la màxima llibertat de les persones.
El nou codi de família està regulat en la llei 9/1998, de 15 de juliol, i substitueix tota la legislació anterior en matèria de dret familiar català que estava regulada en la compilació del dret civil de Catalunya, tot refonent, mantenint o modificant les lleis especials que contenia aquella El codi està dividit en vuit títols el matrimoni i els seus efectes, els règims econòmics matrimonials, els efectes de la nullitat del matrimoni, divorci i separació judicial, la filiació, l’adopció, la potestat del pare i la mare, la tutela i altres institucions tutelars i els aliments entre parents Una…
paret comuna
Construcció i obres públiques
Dret català
Paret que pertany a dues finques veïnes; és posseïda en règim d’indivisió.
En la seva utilització cal seguir les normes del condomini
proindivisió
Dret civil
Situació d’indivisió en què es troba un bé que pertany a més d’una persona (proindivís).
Sol dir-se de les herències quan els cohereus no han efectuat la partició
paret mitgera
Construcció i obres públiques
Dret català
Paret menys gruixuda que la paret mestra que pertany a dues finques veïnes amb un règim especial d’indivisió que permet a cada propietari de carregar i d’aprofitar fins a la meitat del seu gruix.
S'assenta longitudinalment damunt el límit de les dues finques pot bastir-la lliurement qualsevol dels dos propietaris seguint els bons usos de la construcció el veí que la vol aprofitar ha de pagar al que l’ha construïda la meitat de les despeses Pel Codi Civil espanyol vigent en això a Catalunya després de la compilació de l’any 1960, es presumeixen com a mitgeres totes les parets divisòries de finques urbanes, mentre no hi hagi escriptures o signes externs que ho desvirtuïn Es pot fer més alta i aixecar la paret mitgera, sempre que s’hagi pagat la meitat de l’import de la seva construcció…