Resultats de la cerca

Situada en l’antic terme del castell de Lladurs, fou molt aviat església parroquial, funció que en l’actualitat no conserva S’ha intentat identificar la parròquia de la Vall Infernal “ Valle Infernale ”, que apareix en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb l’església de Sant Julià dels Torrents No obstant això, no sembla que aquesta identificació sigui correcta, ja que l’església dels Torrents és massa lluny de la Vall Infernal, que tampoc no ha estat identificada…

A dinou anys s’establí a Calabozo Veneçuela com a firandant, practicant ocasionalment el comerç illegal El 1812 s’incorporà a les forces reials en lluita contra el moviment d’independència sud-americà i organitzà un grup guerriller la División Infernal amb els anomenats llaneros Enfrontat amb Vicente Campos, ocupà les regions de Los Llanos i Mosquiteros El 1813 derrotà Simón Bolívar i el 1814 prengué València, Caracas i Barcelona Havent derrotat el general Pilar, fou atacat per sorpresa i mort a Urica

Tractà de temes contemporanis amb tècniques pròpies de la ciència-ficció o la novella gòtica, i sovint emprà recursos de la psicoanàlisi La seva obra és bàsicament novellística Shadow Dance 1966, The Magic Toyshop 1967, The Infernal Desire Machines of Doctor Hoffman 1973, Heroes and Villains 1969, The Passion of the New Eve 1977, Nights at the Circus 1984 i Wise Children 1991 Escriví també les narracions The Bloody Chamber and Other Stories 1979 i el guió de The Company of Wolves , pellicula de NJordan 1984, ambdós recreacions de contes populars, i Blanck Venus 1985 Com a…

Aprengué l’ofici amb Joan Palou, Joan Llenas i Juli Pi i, amb la seva barraca Els Tres Tranquils , es convertí en el paradigma d’empresa familiar de titellaires ambulants Dotat d’un tòrax potent, mitjançant la llengüeta feia cantar sarsuela als titelles Creà “la màquina infernal”, un enginyós estri escenogràfic que donava gran verisme a les escenes de l’avern Després de la Guerra Civil Espanyola s’installà a Mallorca, on continuà actuant gairebé fins a la mort Les seves filles Rosa i Joaquima encara continuaren treballant alguns anys més per l’illa Joaquima Faidella rebé un…

Forma cristalls que es fonen a 212°C i s’ennegreixen a la llum en presència de matèria orgànica Lleugerament soluble en alcohol, és molt soluble en aigua, amb la qual dóna solucions neutres És emprat sobretot per a la preparació dels halurs d’argent, utilitzats en la indústria fotogràfica com a reactiu analític, en la fabricació de miralls i per a la tintura dels cabells En medicina és utilitzat, diluït, com a antisèptic i astringent, per exemple en el tractament de cremades i en la profilaxi de l’oftàlmia dels nadons Mesclat amb petites quantitats de clorur d’argent o de nitrat potàssic i…

Ha cursat estudis de geografia i història Ha publicat les narracions Francesc Viadiu o La discreció d’un heroi premi Crida als Escriptors Joves Serra d’Or 1992, El cor dels enemics premi Baltasar Porcel, d’Andratx, 1994 i Històries fora de manual 1995, i les novelles L’espòs infernal 1990, Amors maleïts 1992, El comprador 1994, Madame Guignol 1995, premi Ciutat d’Eivissa 1994, Els capvespres de l’heroi 1995, Reines i peons 1996, premi Ciutat d’Alzira 1995, El misteri de Berlín 1997, premi Sant Jordi 1996, La compassió del dimoni 1999, premi Joanot Martorell 1998, La segona mort…

Deessa terrible, amb trets sempre amenaçadors, i presagiadora de mort i de destrucció, fou, parallelament, una divinitat agrària, unida a Demèter, de la qual hom la considera filla i amb la qual rebé culte A les genealogies, la Persèfone infernal apareix com a filla de Demèter Erinys i Posidó, raptada per Plutó Li foren dedicades festes especials, celebrades al final de l’estiu i al començament de l’hivern Entre els s V i III aC el seu culte s’introduí en la religió romana, on fou venerada amb el nom de Prosèrpina L’art antiga la representà sovint en l’escena del seu rapte per…

El seu origen i el seu culte a Roma són desconeguts, però en la literatura Virgili, Ciceró, etc les Fúries formen una tríada amb els noms grecs d’Allecto, Megera i Tisífone

Vida Actor 1773-89 i, des del 1777, director de la companyia de FJ Moser, les seves interpretacions obtingueren una gran reputació El 1775 s’estrenà Die Lyranten 'Les tocadores de lira', òpera de la qual escriví el text i la música Amic de Mozart, és l’autor del llibret de La flauta màgica Protegit de Josep II 1784, el 1789 esdevingué director del Freihaus-Theater de Viena i, gràcies a l’estrena d’un gran nombre d’obres escrites i dirigides per ell, la major part operetes i singspiele , inicià una brillant trajectòria Entre aquestes composicions cal destacar Die Waldmänner 'Els bosquetans',…