Resultats de la cerca

És autor dels llibres de poemes Cendra 1949, L’alba als ulls 1951, Entre la set i els llavis 1958, Història d’unes hores 1970, premi València de poesia 1962 i La lluna dins d’un càntir 1982 La seva poesia és influïda per Xavier Casp Obtingué la flor natural en els jocs florals de Lo Rat-Penat 1971 Publicà el drama Vençut per la ironia 1959

Participà en la resistència contra els nazis La seva obra, que inclou entre d’altres les novelles Listy Nikodema ‘Cartes de Nicodem’, 1952 i Kościół w Chochołowie ‘L’església de Chocholowie’, 1954, el volum de narracions Spotkania Jasnogórskie ‘Encontres de Jasna Góra’, 1979 i els assaigs Byśmy ten Pański dźwigneli świat ‘Hauríem d’aixecar el món del Senyor’, 1980, és molt influïda pel catolicisme

Estudià a l’Havana, a Madrid i a Barcelona 1924, i, a causa de la guerra civil de 1936-39, es refugià a París, on fou ajudat per Picasso i s’interessà pel surrealisme De retorn a l’Havana 1941, féu un tipus de pintura influïda per les civilitzacions primitives de l’Àfrica i del seu propi país i per les tradicions i el vodú d’Haití

Seguí la carrera eclesiàstica, i com a historiògraf de la cort de Cosme I de Mèdici escriví la monumental obra Istorie Fiorentine 1600-41, seguint un mètode analític i documental Cal notar també, d’entre les seves obres, els Opuscoli , recollits i publicats entre el 1637 i el 1642, i Discorsi sopra Cornelio Tacito 1574, obra política, influïda per les idees de la Contrareforma

A París s’entusiasmà per l’obra de Gauguin, de qui fou amic Vers el 1904 conegué Picasso, per qui sentí també una gran admiració i a qui ajudà molt La seva obra, influïda pel simbolisme coetani, i particularment per Redon i Gauguin, revelà un protoexpressionisme, i fou de transició entre l’escultura de Rodin i la de Maillol Creà joies, vasos i jardineres

La seva obra, de fort contingut satíric i influïda per Gogol’, se centra en una observació acurada i un gran coneixement de les classes benestants de la seva època Escriví sobretot novelles, d’entre les quals Tys’ača duš ‘Mil ànimes’, 1858, V vodovorote ‘En el vòrtex’, 1871 i Meščane ‘Els petitburgesos’, 1877 Destaca també la seva obra teatral Gorkaja sudhina ‘Un destí amarg’, 1859, d’ambient camperol

Introductor de noves idees en la música de jazz , és considerat el jazzman blanc més important de la seva època i el més destacat representant de l’estil Chicago La seva tècnica fou influïda pels compositors europeus moderns, com Igor Stravinsky, Claude Debussy i Maurice Ravel Influí sobre el jazz blanc, i també sobre alguns trompetistes negres, com Rex Stewart, i fou un dels precursors de l’estil cool

El 1784 residia a Barcelona fou prior del monestir d’Isona Publicà Eclectica philosophia viro catholico ac religioso digna quam in templi 1784, obra influïda per Descartes contradictor d’Aristòtil, negava l’existència de tot principi vital en les plantes i en els animals Era també partidari de la física de Newton i de Gassendi El 1789 publicà una biografia sobre la religiosa dominicana Maria Isabel Francesc i Escorpí

Després d’haver participat en diverses conspiracions especialment en la Fronda, es retirà de la vida política, freqüentà els salons de Mme de Sabé i de Mme de La Fayette i redactà les seves Sentences et maximes de morale 1655, on, a partir de la constatació que les virtuts sovint no són més que vicis disfressats, s’ordenà una visió lúcida i pessimista de l’home, força influïda pel pensament jansenista

La seva producció neoclàssica és molt influïda per Hans Pfitzner, Carl Orff i Paul Hindemith Compositor teatral, féu moltes òperes basades en clàssics de la literatura Die Zauberinsel ‘L’illa màgica’, 1942, Raskolnikov 1947, Titus Feuerfuchs 1957, Séraphine 1960, Le Fantôme de Canterville 1965, Madame Bovary 1967, Le roi Béranger 1985 És autor de tres concerts per a piano, dos concerts per a violoncel, la cantata Gloria 1991, etc