Resultats de la cerca

Es mostren 578 resultats

inici de sessió

Electrònica i informàtica

Procediment que permet la connexió a una xarxa o a un sistema operatiu, o l’obertura d’una aplicació.

Generalment, per a l’inici de sessió, cal introduir un nom d’usuari i una contrasenya a l’ordinador També és conegut pels noms anglesos logon , en l’àmbit dels sistemes operatius Windows, i login , a UNIX

Gran enciclopèdia catalana

etiqueta d’inici

Electrònica i informàtica

Part de l’etiqueta HTML que indica el començament d’una propietat, o atribut, de l’element que la segueix.

El codi de la propietat es representa tancat dins dels símbols

Gran enciclopèdia catalana

denari

denari ibèric dels ilergets, amb la llegenda ILTIRDASALIRBAN (inici del s II aC)

Numismàtica i sigil·lografia

Moneda romana d’argent encunyada a partir del 268 aC, amb el quinari i el sesterci com a divisors.

Equivalia a 10 asos i pesava uns 4,5 g El tipus inicial duia el cap de Minerva i el numeral X a l’anvers i, al revers, els Dioscurs a cavall amb la llegenda ROMA Durant el període republicà moltes famílies patrícies encunyaren denaris amb llur nom i tipus propis, fet que en donà una gran varietat tipològica El 217 aC valia 16 asos i el numeral X fou substituït per XVI i, després, abreujat amb un asterisc El seu pes havia baixat a uns 4 g Hom en continuà batent durant el període imperial, generalment amb el bust de l’emperador El seu pes i la seva llei anaren decreixent Caralla creà una nova…

Gran enciclopèdia catalana

punt mort

Tecnologia

Final de la cursa ascendent o descendent o inici de la cursa descendent o ascendent, respectivament, del pistó d’un motor, que coincideix amb els moments en què la biela i el colze corresponent són alineats.

Hom defineix el punt mort superior PMS com el final de la cursa ascendent o l’inici de la cursa descendent, i el punt mort inferior PMI com el final de la cursa descendent o l’inici de la cursa ascendent

Gran enciclopèdia catalana

escriptura beneventana

Escriptura i paleografia

Escriptura, dita també beneventanocassinesa (i abans, per error, longobarda, napolitana, etc), usada a la Itàlia meridional i a la Dalmàcia des del s VIII fins a l’inici del XIV.

L’origen ve de la minúscula cursiva documental L’evolució va lligada especialment a l’abadia de Montecassino Les característiques són lletres de traçat angulós i en ziga-zaga, té la i semivocal allargada, la a sembla dues cc acostades i més tard oc unides, els nexes ei, fi, qi, li, ri i ti són comuns, i es distingeixen dos ti , un dels quals sibilant Les abreviatures característiques són gloa gloria , ama anima , oma omnia i uns signes com 3 = m al final de paraula La seva puntuació , pausa | pausa mitjana | pausa final és diferent de la d’altres escriptures…

Gran enciclopèdia catalana

arrencada

Construcció i obres públiques

En general, inici d’un element.

Gran enciclopèdia catalana

atac

Natació

En natació, inici de la tracció dels braços.

Gran enciclopèdia catalana

ciríl·lic | ciríl·lica

Alfabet ciríl·lic (rus) 1e després de consonant; je després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 2e després de consonant; ie després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 3'o després de consonant; o després de les consonants 8, 25, 26 i 27; jo després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 4o després de consonant; io després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 5s sonora; 6ju després del signe 30; 7 no es transcriu després d'una altra i; 8 també ch, de forma més extensa; o encara h (ISO); 9 so de la j castellana; 10 grafia simplificada de la forma, més correcta, (i)xtx; 11 signe dur, que no es transcriu (ISO preveu "); 12 so intermedi entre i-e; 13 signe dolç, que palatalitza la consonant anterior; 14 pròpiament, ˚e (ISO) i e (ICL); 15u després de consonant; ju després de vocal i a l'inici de mot; 16'a després de consonant; ja després de vocal i a l'inici de mot

Escriptura i paleografia

Dit de l’alfabet i de l’escriptura eslaus.

L’alfabet ciríllic, atribuït erròniament a sant Ciril de Tessalònica, del qual pren el nom, fou creat als segles IX-X sobre la base de l’escriptura majúscula grega Els sons estranys al grec foren presos d’altres llocs no ben determinables Aquesta escriptura tingué més difusió que no pas la glagolítica , anterior, obra de Ciril de Tessalònica Esdevingué l’alfabet civil rus, el qual, sota Pere el Gran 1708, fou dotat de caràcters ‘profans’ graždanskij šrift , mentre els antics caràcters restaven com a propis de l’ús eclesiàstic L’alfabet ciríllic profà, amb poques variants, és usat també per…

Gran enciclopèdia catalana