Resultats de la cerca
Es mostren 315 resultats
instant
Filosofia
.
La reflexió sobre el temps ha portat la filosofia a reflexionar sobre l’instant Aristòtil tractà del problema de l’instant a partir del concepte de continuïtat utilitzà el concepte d’instant per a definir el temps i distingí entre un instant viscut i un instant objectiu Els instants objectius són aquells que constitueixen i divideixen el temps Un instant viscut està en el continu i, com a tal, és idèntic a l’instant que vindrà després Els instants són idèntics i diferents un instant mai no…
L’Instant
Periodisme
Diari de la nit, editat a Barcelona de l’1 de gener de 1935 al 25 de desembre de 1936.
Substituí “La Veu del Vespre”, però intentà de donar la imatge d’estar al marge dels interessos de la Lliga Catalana Dirigit per Ignasi Agustí, donà molta importància a la informació radiofònica, als reportatges d’actualitat i a les estrenes teatrals Després del 19 de juliol de 1936 fou controlat per la CNT
L’Instant
Publicacions periòdiques
Revista literària d’avantguarda, mensual, en català i francès, fundada a París per J. Pérez-Jorba pel juliol del 1918.
Publicà vuit números i fou traslladada a Barcelona, on en sortiren cinc números més En la segona etapa, amb Millàs-Raurell com a redactor en cap, publicà texts de Salvat-Papasseit, Tristan Tzara i Marc Stéphane, entre altres
temps astronòmic
Astronomia
Física
Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és igual a l’angle horari del Sol mitjà a l’instant considerat.
Aquest tipus de temps és el mateix que el temps solar mitjà, amb l’única diferència que hom pren com a instant origen el migdia en lloc de la mitjanit Fins l’any 1925 fou usat com a temps oficial en les mesures i els càlculs astronòmics, però a partir d’aquell any, i per recomanació de la Unió Astronòmica Internacional, hom adoptà el temps solar mitjà
constant de desintegració
Física
Coeficient de proporcionalitat que relaciona el nombre de nuclis que es desintegren per unitat de temps amb el nombre de nuclis presents en aquell instant.
L’expressió matemàtica és donada per l’equació dn = λ n , λ essent la constant de desintegració, n , el nombre de nuclis presents, i dn , el nombre de nuclis que desapareixen el signe negatiu indica el fet de la minva del nombre de nuclis La variació de l’activitat en el temps, funció del nombre de nuclis, va relacionada amb la integral de l’anterior equació, l’expressió de la qual és nt = n₀e -λt , n₀ essent el nombre de nuclis en l’instant inicial, i t , el temps transcorregut des d’aquest instant inicial Unes magnituds derivades de la constant de desintegració…
vapor saturat
© Fototeca.cat
Física
En un recinte tancat o que es pugui considerar com a tal, dit del vapor d’una substància que és en equilibri amb la fase líquida d’aquesta, és a dir, que en un instant donat, per a unes determinades condicions de pressió i de temperatura, el nombre de molècules que es condensen i de molècules que es vaporitzen és el mateix.
Hom pot condensar totalment el vapor saturat d’un recinte tancat mitjançant l’inici d’una operació de compressió o de refredament, sense que la pressió ni la temperatura variïn mentre hi resti vapor per condensar
fase
Física
Matemàtiques
Argument de les funcions sinusoïdals (sinus o cosinus), dependents del temps, especialment quan hom les considera en les formes u = U sin (ϖt+ϕ) i u = U cos (ϖt+ϕ).
És emprat per a descriure l’elongació d’un moviment harmònic o el valor d’una magnitud variable en corrent altern Dues magnituds u 1 i u 2 , variables periòdicament amb el mateix període, són en fase quan en tot instant tenen ambdues la mateixa fase altrament presenten una diferència de fase o desfasament , i hom diu que són desfasades Quan són desfasades π radiants hom diu que són en oposició , i quan ho són π/2 radiants, en quadratura El valor de la fase a l’instant t = 0 és anomenat fase inicial
front d’ona
Física
Superfície imaginària normal a la direcció de propagació d’una ona electromagnètica.
Constitueix el lloc geomètric dels punts que, en un instant donat, tenen la mateixa fase
torre umbilical
Astronàutica
Estructura metàl·lica a través de la qual són mantinguts una sèrie de contactes destinats al servei, el control i el comandament d’un coet espacial situat a la plataforma de llançament.
La torre umbilical se separa automàticament, desendollant-se els connectors, a l’instant de l’enlairament del coet
diagrama de Trellis
Electrònica i informàtica
Diagrama dels possibles estats que pot anar proporcionant un codificador convolucional a mesura que executa la seqüència de símbols en què es codifica una paraula digital.
Es representen les diferents opcions anomenades camins que poden anar seguint els símbols transmesos en cada instant de temps pas del codificador
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina