Resultats de la cerca
Es mostren 176 resultats
instrumentació
Música
En una obra musical, art de distribuir el material sonor entre els diferents instruments que ha d’interpretar-la, d’acord amb la capacitat de cadascun per a reproduir la idea musical de l’autor.
Abans del s XIX la instrumentació era més lliure, i sovint oferia alternatives en la tria dels instruments Gradualment, però, la instrumentació esdevingué vehicle expressiu i àdhuc narratiu Berlioz fou l’autor del primer tractat modern d’instrumentació 1842-43
instrumentació
Música
Decisió sobre el timbre o els timbres d’una composició mitjançant una plantilla instrumental, i la manera de combinar i ajuntar els instruments d’aquesta, després de l’estudi i coneixement de les propietats, capacitats i possibilitats tímbriques dels instruments que la formen.
Tot i que la plantilla instrumental és de lliure elecció per part del compositor o l’arranjador segons les seves necessitats expressives i les de la mateixa obra, cal tenir present que, a part dels factors musicals, en aquesta elecció influeixen o han influït decisivament factors extramusicals de caràcter geograficocultural, funcional o historicoestilístic, entre d’altres el gamelan del sud-est asiàtic, per exemple, té poc a veure amb una orquestra simfònica occidental quant a timbre i a expressió artística, ja que els entorns culturals i geogràfics de l’un i de l’altra són diferents Una obra…
orquestració
Música
Instrumentació per a orquestra.
El concepte d’orquestració també s’utilitza per a designar el tipus de plantilla instrumental d’una obra sempre que sigui d’una extensió més o menys considerable i contingui un cert nombre d’instruments prefixats, que es defineixen com a plantilla orquestral La plantilla orquestral pot variar segons les necessitats del compositor o l’orquestrador i segons cada època, però hi ha models estàndard que se solen designar amb els noms d’’orquestració a 2’, ’orquestració a 3’, i ’orquestració clàssica’, entre d’altres Els dos primers casos indiquen que hi ha 2 o 3 instruments de vent-fusta flautes,…
alla turca
Música
Expressió de caràcter descriptiu utilitzada en aquelles peces la instrumentació o el caràcter de les quals vol imitar el de la música militar turca (música dels geníssers).
WA Mozart Sonata per a piano en la M , KV 331, III Allegretto alla turca © Fototecacat/ Jesús Alises L’admiració que els militars europeus del començament del segle XVIII tenien per les bandes militars turques banda turca també es manifestà ben aviat als cercles musicals En una mena d’aposta per l’exotisme orientalitzant, molts compositors intentaren reproduir en la seva música el "color turc", caracteritzat per una estructura harmònica concisa, instrumentació brillant percussió, piccolo , etc, ús de seccions a l’uníson, compàs quaternari, estil de marxa, etc Entre les obres…
Paul Gilson
Música
Compositor belga.
Malgrat ser autodidacte, Gilson assolí un nivell molt alt pel que fa a les tècniques de composició i instrumentació Les seves principals influències foren R Wagner i els músics nacionalistes russos L’any 1905 estrenà la seva obra mestra, La Mer , composició en la qual havia emprat quinze anys La seva magnífica orquestració amaga, però, un excessiu conservadorisme quant als mitjans harmònics Com a teòric, P Gilson fou autor de tractats d’harmonia i instrumentació que confirmen l’excellència de la seva tècnica i el seu tancament envers les novetats en el llenguatge…
Zoltán Kodály
© Fototeca.cat
Filosofia
Música
Compositor, musicòleg i pensador hongarès.
Tot conservant els trets essencials de la seva etapa inicial, adscrita al Romanticisme tardà sistema harmònic acolorit, rica instrumentació, creà un estil propi inspirat per l’autèntica música folklòrica hongaresa, descoberta al començament del s XX per ell i per Béla Bartók , model per a una generació sencera de compositors, i que influí pregonament la mentalitat i la sensibilitat de la societat hongaresa Escriví peces musicals singspiels com Háry János, Székelyfonó i Cinka Panna , suites per a orquestra, música coral i de cambra, adaptacions de melodies folklòriques La…
Lluís Albert i Rivas
Música
Musicòleg i compositor.
Estudià harmonia, contrapunt, fuga, orquestració i instrumentació al Conservatori del Liceu, on fou el primer a obtenir el diploma de mestre de composició 1960 Intèrpret dels instruments més característics de la cobla, esdevingué compositor de sardanes gairebé un centenar i investigador musical També compongué diverses obres orquestrals Concert de la Costa Brava, Fantasia i fuga, Rapsòdies empordaneses, Suites clàssiques catalanes , etc Autor de diversos estudis de temàtica sardanista, publicà les obres Contra la falsa sardana 1953, El cançoner de l’Empordà 1993 i Nou tractat d…
,
creuament
Música
Des del punt de vista tímbric, inversió que es dona en instrumentar un acord (i, per extensió, un fragment a diverses veus) de manera que alguna de les notes més agudes estigui instrumentada per a un instrument de tessitura greu, i una de més greu ho estigui per a un instrument de tessitura més aguda, és a dir, invertint l’ordre normal de la tessitura instrumental.
El creuament tímbric suposa una intensificació de la veu, que passa a ocupar una posició més aguda que la que li correspon habitualment En música instrumental són freqüents els creuaments dels violoncels per sobre les violes, i en música vocal, els dels tenors per sobre les contralts instrumentació
François-André Danican Philidor
Música
Compositor francès.
Fill d’André-Danican Philidor, fundador del Concert Spirituel, estudià amb ACampra i alhora es destacà com a jugador d’escacs Compongué òperes còmiques d’una gran qualitat i d’instrumentació brillant, com Blaise le savetier 1759, Sancho Pança dans son île 1762, Tom Jones 1765, Ermelinde 1767, i música religiosa
sonata en trio
Música
Denominació usada, amb diverses variants -trio sonata, sonata trio o, simplement, trio-, per a designar un dels tipus de sonata més importants de la música instrumental barroca, caracteritzat per la textura en tres parts, dues de melòdiques, de tessitura relativament aguda, i un baix continu.
La instrumentació més habitual d’aquest tipus de sonata fou de dos violins també, moltes altres combinacions d’instruments melòdics i baix continu Els seus moviments poden estar distribuïts de maneres diferents, normalment seguint el patró de la sonata da camera o la sonata da chiesa Protagonista destacada en la música barroca, és present també en la música de períodes posteriors Es caracteritza per l’oposició entre dues veus agudes, que comparteixen el material melòdic principal amb imitacions entre elles, respostes mútues, joc motívic i també moviment parallel en terceres o…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina