Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Instrumenta
Sèrie de monografies sobre història i arqueologia del món antic.
Publicada per la Universitat de Barcelona N'han aparegut disset números entre els anys 1993 i 2004
Josep Piquer i Cerveró
Música
Músic.
Fou membre de la banda militar d’un regiment Instrumentà cançons populars catalanes que donà a conèixer en els primers Jocs Florals 1859, activitat en la qual pot considerar-se pioner Deixà també música religiosa
Ferde Grofé
Música
Compositor nord-americà.
Conegut com a arranjador musical el 1924 instrumentà la Rhapsody in Blue de Gershwin i especialment per la seva espectacular Grand Canyon Suite 1931 per a orquestra Té també un ballet Café Society , 1938, simfonies, etc
Lluís Moreno i Pallí
Folklore
Folklorista.
El 1944 fundà, juntament amb Manuel Cubeles i Solé, l’Esbart Verdaguer, del qual fou director musical i president, i la Institució Musical Juli Garreta Fou un dels fundadors de l’Obra del Ballet Popular, que presidí 1963-74 Instrumentà nombrosos balls populars
Joaquim Palmada i Butinyà
Música
Músic.
Dirigí la cobla Els Juncans de Banyoles i escriví més d’un centenar de sardanes, com Apassionada , A la plana de Vic , La filla del marxant , Festivitat i Vora d’un salze Instrumentà nombrosos ballets tradicionals catalans per a cobla i compongué obres religioses i profanes
Nadal Puig i Busquets
Música
Compositor, organista i director català.
Estudià música a l’Escolania de Montserrat Encara molt jove, a Balaguer, fundà i dirigí les entitats musicals Choral Bergusiana, Cultural Bergusiana, la Banda Municipal, la Banda Popular i la cobla La Comtal Bergusiana, formació aquesta darrera on també tocà el tible Durant cinquanta anys fou mestre de capella i organista de l’església de la Concepció, de Barcelona, fins que es retirà el 1986 Escriví música religiosa, instrumentà per a cobla balls populars i escriví nombroses sardanes, entre les quals destaquen Flor d’ametller , L’Atlàntida , Oriental , Les primeres violes , La…
Agustí Cohí i Grau
Música
Compositor.
Inicià la formació com a violinista amb Salvador Burgués i més tard ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig i teoria amb Joaquim Salvat i violí amb Eduard Toldrà Director, als tretze anys, de l’Escola Musical de la Sagrada Família, a partir del 1939 dirigí la capella de l’església parroquial de la Sagrada Família del Vendrell El 1944 ingressà, com a trombonista, a la Cobla Albert Martí de Barcelona i el 1949 fundà l’Associació Musical Estela, una institució que desenvolupà una important tasca de difusió musical Autor de l’òpera Nausica 1965, de sarsueles entre…
,
Joaquim Palmada i Butinyà
Música
Compositor i director de cobla català.
Deixeble de Bonaventura Frigola i Fajula a l’Escola del Monestir de Banyoles, fundà l’Orquestra Nova juntament amb altres joves condeixebles, i en fou destre intèrpret de flabiol, tible i violí Posteriorment dirigí la cobla Els Juncans durant trenta anys Excellí com a pedagog i esdevingué un compositor autodidacte de reconegut prestigi local Deixà escrites sarsueles, cançons i peces líriques, música religiosa i un centenar de sardanes Entre els diversos guardons que rebé destaca el Premi Banyoles 1931 per La filla del marxant Dugué a terme una important tasca com a folklorista…
Manuel Milian i Boix
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Eclesiàstic, arxiver i historiador.
Fou membre de l’Instituto Español de Historia Eclesiástica de Roma i de la Societat Castellonenca de Cultura, i director del Centre d’Estudis del Maestrat, arxiver i cronista de Vinaròs Baix Maestrat, arxiver de l’Historicoeclesiàstic de Morella i director del seu museu Publicà diverses monografies i articles en periòdics i obres d’investigació històrica com ara El fondo “Instrumenta Miscellanea” del Archivo Vaticano Documentos referentes a España 803-1782 1969, Nicolás Conill, curial y prior del lugar Pío de la Corona de Aragón 1964, Nicolás Conill, un valenciano en la corte de tres Papas…
Jesús Galilea Muñoz
Museu Colet
Esport general
Medicina
Esportista i metge especialista en medicina de l’esport.
Fou campió universitari de Catalunya d’handbol d’onze 1946-49 i de set 1950-52, i també d’Espanya d’onze 1947, 1948 En atletisme fou campió de Catalunya universitari 1949 en 400 m llisos Fou director mèdic de la delegació espanyola als Jocs Olímpics de Munic 1972 i membre de la Comissió Mèdica del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Instrumentà la medicina de l’esport en l’àmbit de Catalunya i de l’Estat Fou director del Centre de Medicina de l’Esport de la Residència Blume 1962-73, on aglutinà una generació de metges que impulsaren de manera definitiva la medicina de l’…