Resultats de la cerca

Comte de Marchin Lluità a Alemanya en la guerra dels Trenta Anys, a l’exèrcit imperial, sota el comandament de Tilly Més tard passà al bàndol francès Ascendit a tinent general per Lluís XIV de França 1647, fou nomenat lloctinent de l’exèrcit francès de Catalunya participà en la conquesta de Tortosa 1648, i n'organitzà el saqueig Implicat en el moviment de la Fronda, fou empresonat per ordre de Mazzarino 1650, però fou rehabilitat i nomenat lloctinent interí de Catalunya 1651 Acabada la guerra dels Segadors passà al servei de Castella, però fou derrotat a la guerra de Devolució…

Educat a Barcelona, el 1743 ingressà al Regimiento de Reales Guardias de Infantería d’Espanya Nomenat cavaller de l’orde de Calatrava 1771, participà en el setge de Gibraltar 1779 i fou major i tinent general de cavalleria a la campanya del Pirineu oriental 1793 El 1795 fou designat comandant general interí de Catalunya, i mantingué la seva residència a Barcelona malgrat haver estat nomenat capità general de Mallorca 1796 En 1797-99 fou capità general de Catalunya Procurà de posar remei a la crisi econòmica provocada per la guerra contra Anglaterra afavorint l’organització de…

Fill de Santiago de Ferrater i Boada Es llicencià en dret el 1837 Fou revisor i censor d’obres teatrals i professor de dret civil a la Universitat de Barcelona El 1842 fou un dels organitzadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació El 1844 fou relator interí de l’audiència de Catalunya, i el 1845, jutge de primera instància de Terrassa El 1850 ascendí a relator titular de l’audiència, i el 1872 n'esdevingué relator secretari Amb Pau Ferigle, publicà una recopilació de les lleis i disposicions reials promulgades en 1833-41 Collaborà amb Josep Antoni Elias i d’Aloy, amb el…

Tercer marquès de Leganés, marquès de Mairena i de Morata de la Vega, cinquè duc de Sanlúcar la Mayor Comanador major de Lleó a l’orde de Sant Jaume Succeí el seu pare, Gaspar Mesía de Guzmán-Dávila y Spínola, com a lloctinent de València 1667-69 A la cort de Carles II de Castella, contribuí a l’enderrocament del favorit Valenzuela 1676 Lluità a Catalunya contra els francesos i hi fou lloctinent interí 1678 i efectiu 1685-88 el seu caràcter autoritari hi provocà revoltes camperoles, com la del 1688 Fou governador de Milà 1691-98 Tornà a la cort, on provocà la caiguda del ministre…

Féu estudis a Sabadell i a Bordeus, però els deixà i treballà a la fàbrica tèxtil familiar S'afilià a la Joventut Maurista En esclatar la Guerra Civil de 1936-39 passà a la zona franquista, i lluità al front d’Aragó Entrà a Sabadell amb les tropes de Franco 1939 El 1940 fou nomenat alcalde interí, i el 1942 titular, de Sabadell exercí el càrrec fins el 1960, i s’hi distingí per una actitud atípica dins l’esfera oficial Fou membre de les Corts Espanyoles 1942-48 i president del Gremi de Fabricants de Sabadell i de l’Aeroclub de la ciutat, entitat que contribuí a fusionar amb l’…

El FC Barcelona l’anomenà entrenador de bàsquet interí a mitjan temporada 2007-08 Gràcies al bon rendiment de l’equip, fou renovat per les temporades següents Al capdavant del primer equip, ha estat campió de l’Eurolliga 2010, de la Lliga ACB 2009, 2011, 2012, 2014, de la Copa 2010, 2011, 2013, de la Lliga catalana 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015 i de la Supercopa ACB 2009, 2010, 2011, 2015 Fou nomenat millor entrenador de l’Eurolliga el 2010 i millor entrenador de l’ACB el 2010, el 2011 i el 2016 Al juny del 2016 li fou rescindit el contracte i signà contracte amb el…

Arquitecte per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, fou catedràtic interí de l’Escola de Belles Arts de Barcelona Entre altres obres, feu l’església de l’Escorial de Vic inaugurada el 1900 Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona 1877, de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1877, de l’Ateneu Barcelonès, de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, de la qual fou president 1875-76, i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1882, soci corresponent de la Real Sociedad Económica Filipiense i vocal de la comissió tècnica de l’…

Fill de militar, lluità durant la guerra del Francès contra Napoleó El juliol de 1835, en revoltar-se Barcelona, el capità general Llauder, en fugir, li confià el comandament del Principat mentre arribava el general Pere N de Bassa i Girona Pastors li recomanà que no entrés a Barcelona i quan Bassa fou atacat pels revoltats, fou ferit quan intentava de protegir-lo Proclamat comandant general interí del Principat, fou poc hàbil en els intents de calmar la revolta i no pogué evitar l’incendi de la fàbrica Bonaplata Contribuí a formar la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona per a…

La seva formació musical es degué probablement a Felip Olivelles, mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, palau del qual Milans fou nomenat mestre interí el 1700, i detentor del càrrec, del 1702 al 1714 A l’octubre d’aquest darrer any obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral de Girona, en substitució de Manuel Gònima, mort feia poc El 1735 demanà la jubilació Les seves obres, repartides entre la Biblioteca de Catalunya, la seu de Girona i la parròquia de Canet de Mar, palesen la seva gran categoria com a compositor Tingué un gran domini del llenguatge…

Durant la primera guerra Carlina defensà Àger contra el baró de Meer 11-12 de febrer de 1839 i no acceptà el conveni de Bergara assolí el grau de coronel En la guerra dels Matiners, i ja com a brigadier, fou cap interí de les forces montemolinistes catalanes i vencé el coronel Orio al Pont de Rabentí, prop de Berga 12 de juny de 1848 Participà encara en la tercera guerra Carlina, durant la qual entrà per sorpresa a Manresa 8 de desembre de 1872, i féu presoners un coronel i alguns membres de l’ajuntament Ascendí a mariscal de camp i a tinent general 1875 i comandà la divisió de Barcelona,…