Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Francesco Voltel
Història
Militar
Militar suís al servei de Carles IV d’Espanya.
Introduí a la península Ibèrica els mètodes pedagògics pestalozzians, que havia conegut a Suïssa, en fundar una escola pestalozziana a Tarragona 1801 per als fills dels militars del seu regiment Influí Francesc Amorós i Ondeano perquè fundés el Real Instituto Pestalozziano de Madrid
dragó
Militar
Soldat de cavalleria que portava sabre i carrabina i feia el servei igualment a peu i a cavall.
El cos de dragons fou creat a França pel mariscal Cossé-Brissac 1554, i s’introduí als exèrcits hispànics el 1634 El nombre de les seves unitats varià molt segons el temps Els regiments de dragons s’extingiren a la primeria del s XIX Actualment designen els regiments mecanitzats de cavalleria
artilleria
Militar
Arma dels exèrcits de terra que té com a funció missions ofensives, de suport amb foc de les accions de la infanteria, i la defensa antiaèria i de les costes.
L’artilleria no fou constituïda com a arma o cos amb personalitat pròpia fins al s XVII, amb la fundació 1671 a França, per part de Lluís XIV, del primer cos permanent especialitzat Felip V introduí la nova organització a l’exèrcit castellà a partir del 1710 amb la creació del regiment reial d’artilleria
Claude-Louis Saint-Germain
Història
Militar
Militar francès.
Es distingí durant la guerra dels Cent Anys i serví a Dinamarca, on fou ministre de la guerra De retorn a França 1772, Turgot el nomenà secretari d’estat de la guerra 1775 Introduí reformes importants a l’exèrcit francès i modernitzà l’artilleria És autor de Mémoire sur les vices du système militaire français 1758
Salvador Fàbregues
Militar
Paracaigudista i aventurer.
En esclatar la Guerra Civil Espanyola, marxà a França, on, a Le Havre, s’introduí com a polissó en un vaixell que anava als Estats Units Després d’un periple a través d’aquest país i Pèrsia, l’Índia, Austràlia, Sud-àfrica i Guadalcanal Tornà als Estats Units, on fou instructor militar a Texas Formà part del “batalló de la mort” de paracaigudistes, on hi havia molts estrangers Intervingué en el desembarcament de tropes a l’Àfrica, a Alger escapà d’un camp de concentració d’Austria i participà en la batalla de Murano Pel seu coneixement de llengües, el nomenaren governador i cap…
Gonzalo Fernández de Córdoba y de Herrera
Història
Militar
Militar andalús.
Fill de Pedro, cinquè senyor d’Aguilar, i de Priego Lluità a favor d’Isabel la Catòlica contra Joana la Beltraneja Participà en la guerra contra Granada, i li fou confiat el comandament de la fortalesa d’Illora El 1495 passà a Itàlia, on lluità a favor de Ferran II de Catalunya-Aragó contra els francesos, que havien envaït el regne de Nàpols Hi introduí una nova concepció militar, basada en l’ús d’una infanteria mercenària nombrosa, en lloc de la formació medieval, basada en la cavalleria Tot i una derrota inicial a Seminara, rebutjà les forces franceses a Calàbria i assetjà Atella, amb èxit…
Antoni Ros i de Olano
© Fototeca.cat
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Fill —que hom creu adoptiu— del coronel Llorenç Ros-Llogaia i Perpinyà i de Manuela de Olano y Álvarez Ordoño, el 1814 anà a viure a la casa pairal dels Ros, a les Olives Baix Empordà, on s’educà Ingressà en l’exèrcit i durant la primera guerra Carlina es destacà i ascendí a coronel 1837 L’any següent fou diputat a corts es mantingué independent entre moderats i progressistes, però contribuí a la caiguda d’Espartero 1843 El 1847 ascendí a general de divisió el mateix any fou ministre de foment, instrucció i obres públiques Com a tal, creà les Escoles Normals de l’Estat espanyol El 1849 fou…
Pere Vives i Vich
Història
Militar
Comunicació
Enginyer militar, pioner de l’aerostació, publicista i columbòfil.
Estudià a l’Academia de Ingenieros de Guadalajara 1874-78 Es distingí en obres militars el Pirineu, Lleida, Cuba, el Marroc, etc i en la campanya de Melilla 1893 Ascendit a comandant, fou cap de la nova secció de balons aerostàtics de l’exèrcit 1896 per organitzar-la, visità diversos països europeus A proposta seva, l’exèrcit adoptà el tipus de baló-estel, i el féu construir a Guadalajara Amb la unitat aerostàtica, intervingué en la guerra del Marroc, on organitzà un servei d’observació des de l’aire Intervingué en diversos congressos internacionals d’aerostació científica Berlín, 1902…
,
Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític.
Fill i successor d’Enric de Sentmenat i de Lanuza, baró de Dosrius Es doctorà en filosofia a Barcelona 1665 i a divuit anys inicià la carrera militar serví amb el grau de capità el lloctinent de Catalunya, duc d’Osuna 1667-69 i participà durant la guerra d’Holanda en les campanyes de les tropes espanyoles al Rosselló setges i presa de Bellaguarda i dels Banys el 1674, presa de Morellàs el 1675 El 1675, nomenat mestre de camp d’infanteria a Barcelona, passà a l’Empordà i la Cerdanya i assistí a la presa de Maurellàs a les ordres del duc de San Germano El 1676 fou nomenat governador de Castell-…
arnès
Militar
Conjunt d’armes defensives (llevat de l’escut) de l’home o del cavall.
Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del s IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan s XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al s XIII, l’ausberg, dit també gonió , era encara la…