Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
intrínsec | intrínseca
Matemàtiques
Dit del teorema, la propietat, l’equació, etc, que no depèn del sistema de coordenades escollit.
intrínsec | intrínseca
Electrònica i informàtica
Dit del semiconductor pur i amb propietats elèctriques corresponents a les d’un cristall ideal.
moment magnètic intrínsec
Física
Magnitud quàntica, sense cap anàleg clàssic, que hom atribueix a les partícules elementals i als nuclis atòmics i que mesura els efectes magnètics que no poden ésser atribuïts a moviments espacials de les càrregues.
Té molta relació amb el spin de les partícules, fins al punt que el neutró, que no té càrrega elèctrica, però sí spin, té també moment magnètic intrínsec En el cas del nucli atòmic, hom parla de moment magnètic nuclear
factor intrínsec gàstric
Biologia
Mucoproteïna produïda per les cèl·lules que entapissen interiorment l’estómac, i que és necessària per a l’absorció de la vitamina B1 2 a la sang.
La seva absència mena cap a l’anèmia perniciosa
magnetó de Bohr
Física
Unitat de moment magnètic intrínsec de l’electró.
És definit per μ Β = ħ | e | |/ 2 m e c , essent ħ la constant de Planck dividida per 2π, | e | el valor absolut de la càrrega elèctrica de l’electró, m e la massa en repòs de l’electró i c la velocitat de la llum El seu valor és 0,578 837 85 95 × 10 -14 MeV G -1 o bé 9,274078 36 × 10 -24 J T -1 El moment magnètic intrínsec de l’electró és μ = -g e μ Β S / ħ, essent g e el factor giromagnètic de l’electró i S el spin en conseqüència, en un estat de spin ħ / 2, el moment magnètic de l’electró és - g e / 2 en unitats de magnetó de Bohr
spin
Física
Paràmetre que descriu el moment angular intrínsec de les partícules elementals o dels nuclis.
És un dels nombres quàntics que caracteritzen l’estat d’una o de diverses partícules en un sistema atòmic El moment angular intrínsec val , on s és el spin i h la constant de Planck dividida per 2π La noció de spin nuclear fou enunciada per Pauli el 1924 per tal de donar una explicació a l’estructura hiperfina de les ratlles espectrals d’un núclid, és a dir, a la subdivisió de les diferents ratlles en ésser obtingudes mitjançant un espectrògraf de gran resolució Goudsmit i Uhlenbeck, el 1925, ampliaren aquesta noció a l’electró, per explicar, també, l’estructura fina de les…
curs legal
Economia
Valor de circulació assignat per un estat a la moneda que ha emès.
Quan la moneda té un valor intrínsec apreciable moneda d’or o de plata el valor de curs legal és sempre superior al valor intrínsec per a poder cobrir les despeses de la fabricació i assegurar un guany a l’emissor
coagulació de la sang
Biologia
Procés de formació d’un coàgul sanguini.
És una fase de l'hemostàsia que consisteix en la transformació del fibrinogen en fibrina, gràcies a la trombina, que és un enzim proteolític format per l’activació de la protrombina En aquest procés intervenen, a més del fibrinogen, de la protrombina i de la trombina, una sèrie d’elements denominats factors de la coagulació En la formació del coàgul cal distingir dues fases En la primera es produeix la conversió de la protrombina en trombina, i es pot efectuar per dos sistemes intrínsec i extrínsec El sistema intrínsec o sanguini s’inicia per l’activació del factor…
bibliognosta
Arxivística i biblioteconomia
Persona que té un coneixement aprofundit de tot el que fa referència als llibres.
Sense desdenyar llur valor intrínsec i literari, estudia preferentment els aspectes materials, bibliogràfics i històrics
talla
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Nombre de monedes a fer amb un pes determinat de metall.
Pel que fa a la moneda catalana, en un primer període, aquesta unitat ponderal fou la lliura i, a partir del sXII, el marc En els documents monetaris, hom parla de la talla per definir el pes de les monedes i la llei i la talla en defineixen el valor intrínsec
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina