Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
continuïtat
Matemàtiques
Propietat d’ésser continu.
És una noció intuïtiva formalitzada pel concepte de límit
triangle diferencial
Matemàtiques
Introduït explícitament per Leibniz, malgrat que es trobava ja implícit en molts treballs d’autors precedents, és el triangle que formen la tangent a la corba en un punt P i els increments ∆x i ∆y de l’abcissa i l’ordenada, respectivament, quan es consideren infinitament petits.
És la base intuïtiva del càlcul diferencial i s’inspira en el concepte de velocitat instantània
Vinaya Pitaka
Primera secció del cànon pali Tipitaka).
Es centra en la disciplina monàstica basada en la sīla ‘òctuple senda noble’, noció íntimament lligada a la kusala kamma ‘acció hàbil, destra’, primer pas cap a la contemplació intuïtiva samādhi i la saviesa alliberadora paññā
Alady
© Fototeca.cat
Arts de l'espectacle (altres)
Pseudònim de Carles Saldaña i Beüt, artista de varietats i de revista.
Debutà en cafès concert de Barcelona i, a partir del 1932, començà una dedicació plena a la revista La seva forma d’actuar, intuïtiva i espontània, li donà una gran popularitat L’any 1965 publicà les seves memòries Rialles, llàgrimes i “vedettes”
Emilia Bernal
Literatura
Poetessa cubana.
Intuïtiva i influïda pel Modernisme, es donà a conèixer amb Alma errante 1916 En el seus viatges féu estada als Països Catalans —Llorenç Villalonga la convertí en personatge literari Silvia Ocampo—, i a Exaltación 1928 inclogué traduccions de Verdaguer, Maragall, Alcover, Carner, etc
Salvador Díaz Mirón
Literatura
Poeta mexicà.
Dirigí El Imparcial de Ciutat de Mèxic Oposat políticament a Porfirio Díaz, s’hagué d’exiliar a Cuba La seva obra, recollida a Poesías 1886, Lascas 1901, Poemas 1918 i a Poesías completas 1928, caracteritza d’una manera peculiar la transició del Romanticisme al Modernisme Les primeres poesies palesen la influència de Victor Hugo i la reiteració d’una cosmovisió hellènica De manera intuïtiva fou un “poeta maleït”, en correspondència amb certes tendències de la seva època
anàlisi no estàndard
Matemàtiques
Branca de la lògica matemàtica que fonamenta un càlcul amb infinits i infinitèsims a l’estil de Leibniz.
Hom obté un model no estàndard *R del cos R dels nombres reals com a ultrapotència de R *R és un cos ordenat no arquimedià que conté R i d’altres elements infinitament grans i infinitament petits Per a alguns problemes pot ésser més senzill treballar a *R que no pas a R En tot cas permet una formulació diferent de la pròpia del mètode de Weienstrass amb ε i δ, que pot ésser més intuïtiva Fou desenvolupada per A Robinson a partir del 1960
competència
Gramàtica
En gramàtica generativa, coneixença que tot parlant té del model abstracte de la llengua i en particular de les seves possibilitats de generar
frases d’acord amb les regles sintàctiques.
Es tracta d’una coneixença intuïtiva i inconscient, i la tasca primera del gramàtic consisteix a descobrir-la i explicitar-la Introduït per Chomsky, el terme competència angl competence s’oposa al d'actuació angl performance , o ús de la llengua en una situació concreta Només a través de l’actuació és possible de conèixer la competència La dicotomia competència/actuació suposa un desenvolupament de la dicotomia de Ferdinand de Saussure de llengua/parla, oposant una concepció dinamicogenerativa a la sistematicoestàtica d’aquell en darrer terme procedeix de les idees de Wilhelm…
Jaume Bofill i Ferro
Literatura catalana
Crític literari i poeta.
Llicenciat en farmàcia i lletres, pertangué al grup Caligenea de Josep Carner i fou deixeble de Carles Riba a la Fundació Bernat Metge, per a la qual traduí poetes grecs Estilista elegant, concebé la crítica com a activitat purament literària, més intuïtiva que no pas racional És autor de Vint-i-cinc anys de crítica 1959, on reuní els articles publicats a La Publicitat , Revista de Catalunya , etc, i de l’antologia Cent anys de poesia catalana 1968, que fou completada i publicada per Antoni Comas Deixà un extens estudi inèdit sobre els poetes catalans moderns
Johannes Immanuel Volkelt
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Jena, Basilea, Würzburg i, des del 1894, Leipzig A partir de Kant, elaborà una fenomenologia de la consciència i de la certesa lògica i àdhuc supralògica o lògica intuïtiva i una metafísica de la temporalitat i de l’individu obert als altres jo, al món i a la realització de quelcom anàleg a l’amor Obres Kants Erkenntnistheorie in ihren Grundprinzipien analysiert ‘La teoria del coneixement kantiana analitzada en el seu principi fonamental’, 1879, System der Ästhetic 3 volums, 1905-14, Gewissheit und Wahrheit ‘Certesa i veritat’, 1918, Phänomenologie und Metaphysic der…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina