Resultats de la cerca

Són anomenades trastorns per inhalació de gasos irritants les alteracions respiratòries degudes a l’aspiració de vapors despresos per diverses substàncies químiques, manipulades en activitats domèstiques o industrials La inhalació de gasos irritants pot originar diversos trastorns en l’aparell respiratori, segons les característiques dels gasos i llur concentració en l’aire respirat Hi ha gasos irritants que, per les seves propietats físico-químiques, es dissolen amb facilitat en les mucoses respiratòries, de manera que després d’ésser inhalats atenyen la mucosa ràpidament La inhalació de…

Típicament és format per una cèllula ventruda i amb un llarg coll silicificat, el qual en trencar-se expelleix un líquid irritant que conté histamina i acetilcolina Presenten pèls urticants les ortigues i diverses plantes tropicals

L’ingredient principal és la capsaïcina, un alcaloide lipòfil responsable de la sensació picant present en determinats tipus de pebrot com ara el xili o el bitxo Els seus efectes són bàsicament inflamatoris, amb la irritació de la conjuntiva, intens llagrimeig, amb la consegüent ceguesa parcial i temporal, i amb la irritació de les mucoses, tos incontrolable i dificultat respiratòria, entre d’altres En forma de projectil que allibera l’aerosol en impactar, és emprat sovint en el control d’avalots i disturbis per la seva acció no letal tot i que hom n'ha descrit seqüeles greus, i també en…

L’ esternut és un acte reflex defensiu de les vies respiratòries altes que, en condicions normals, es desencadena quan entra a les fosses nasals alguna substància irritant o un cos estrany En aquests casos, es produeix una irritació de les fibres sensitives de la mucosa nasal que desencadena el reflex de l’esternut, que consisteix en una inspiració profunda seguida d’una expiració sobtada, amb la glotis del tot oberta i el vel del paladar baix Aquest reflex origina un corrent d’aire a pressió per les fosses nasals, que expulsa la substància irritant o el cos estrany…

És emprat com a hipnòtic i actua com a irritant de les mucoses

Sòlid untuós, de color groc vermellós, d’olor irritant, que conté d’un 40 a un 70% de resines Era emprat en medicina com a antiespasmòdic i sedant, i en perfumeria ho és com a aromatitzant i fixador

No és tan irritant com els seus anàlegs monoclorat i diclorat, però és més tòxic i asfixiant Hom el descompon per hidròlisi en diòxid de carboni i clorur d’hidrogen Fou emprat a la Primera Guerra Mundial com a gas asfixiant

És obtingut per l’acció del NaOH sobre l’àcid monocloroacètic, o per reducció electrolítica de l’àcid oxàlic És molt emprat en la indústria tèxtil i en l’obtenció d’adhesius Té una forta acció irritant sobre la pell i les membranes mucoses