Resultats de la cerca

Vida i obra Llicenciat en història per la Universitat de Lió 1959, s’especialitzà en història medieval, concretament en la de Catalunya Aquest interès per la història catalana, especialment pel període comtal, procedeix dels seus mestres catalanòfils, P Wolff i P Bonnassie, amb els quals continuà l’escola d’historiadors de Catalunya, denominada “Escola de Tolosa” Entre 1967-71 fou ajudant d’història medieval a la Universitat de la Sorbona, a París L’any 1971 es traslladà a Barcelona, on visqué fins el 1974 i treballà com a becari de la secció científica de la Casa de Velázquez de Madrid, per…

La seva contribució se centra en la lexicologia del llatí medieval i de les llengües romàniques, i, en bona part, del català Desenvolupà un mètode conegut amb el nom d' estratigrafia lingüística Es dedicà també a la literatura medieval francesa, especialment l’èpica, i féu estudis de texts medievals escandinaus Fou professor de filologia romànica a les universitats de Friburg 1924 i de Lausana 1929 i féu estudis de toponímia, antroponímia i onomàstica en aquest sentit investigà sobre l’origen dels noms català i Catalunya , que fa venir de catananus de Mons Catanus , nom del qual deriva el…

Inclou el fons de la biblioteca de mossèn Josep Salord i Farnés 1911 — 1974 El seu interès és d’abast insular, ja que l’antiga Universitat General de Menorca tenia jurisdicció sobre tot el territori de l’illa Possiblement el 1850 se suprimí el Jutjat de Primera Instància de Ciutadella, quan l’arxiu de l’antiga Batlia General i del mateix Jutjat passà a l’Arxiu Municipal Pel seu interès historiogràfic, cal assenyalar la collecció de cartes reials, els llibres de privilegis i la documentació referent a la Universitat General de Menorca, que abraça del 1558 al 1835 Com passa també amb la resta d…

Inicià la seva carrera professional com a ballarí a la segona meitat dels anys quaranta en les companyies de Janine Charrat, Roland Petit i a l’International Ballet de Londres El 1954 fundà a París, amb el crític Jean Laurent, els Ballets de l’Étoile 1954, anomenats Ballet Théâtre de Maurice Béjart des del i Ballets du XXe Siècle des del 1959, en els quals s’inicià com a coreògraf i dels quals fou director El 1960 fou nomenat director de ballet del Théâtre Royal de la Monnaie, de Brusselles El 1970 fundà, a la mateixa ciutat, l’escola Mudra de dansa i acció corporal El 1987 creà i dirigí el…

L’interès historiogràfic de l’Arxiu Històric de Maó és fonamental per a l’estudi de la història de Menorca, ja que inclou tant la documentació pròpia de la ciutat de Maó com els fons dipositats corresponents a altres institucions de l’illa Això no obstant, i tal com succeeix amb la resta d’arxius menorquins, són molt escassos els documents anteriors al 1558 i, en especial, els anteriors al 1500 Al llarg del s XIX l’arxiu rebé els fons de les extintes institucions de l’Antic Règim, com ara la Reial Governació i el Reial Patrimoni L’any 1910 l’Ajuntament de Maó contractà l’historiador Francesc…

Vida i obra Freqüentment signà els seus treballs utilitzant pseudònims o inicials Plácido Marqués , efemece , F Prevere 1943, fou professor al Seminari de Ciutadella d’arqueologia, geografia, història d’Espanya i història universal, entre altres matèries 1943-69 En qualitat de professor d’arqueologia fou nomenat director de les excavacions de la basílica de Son Bou Alaior, 1952-53 L’Ajuntament de Ciutadella el nomenà cronista honorari de la ciutat 1966 Entre el 1941 i el 1992 fou arxiver de l’Arxiu Diocesà de Menorca Publicà nombrosos articles en diverses publicacions periòdiques de l’illa…

Es formà a la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de la Universitat de Tolosa 1952-55 sota la direcció de Philippe Wolff Obtingué el diploma d’estudis superiors 1955 amb el treball La organización del trabajo en Barcelona a fines del siglo XV 1975, fruit d’una primera recerca en arxius barcelonins 1954-55 sota la direcció de J Vicens i Vives Agregat d’història el 1957, després d’haver ensenyat en liceus de Marsella i Tolosa 1957-62 passà a exercir la docència a la Universitat de Toulouse-Le Mirail 1962-97 Entre el 1961 i el 1972, amb estades freqüents als arxius de Vic, la Seu d’Urgell,…

Vida i obra Fill de l’impressor Miquel Parpal, visqué lligat als nuclis conservadors i catòlics de Maó L’ambient familiar fou decisiu en la formació de la seva ideologia catolicoconservadora Cursà el batxillerat a Maó i d’aquesta època són les primeres incursions en la creació literària L’any 1893 inicià a Barcelona els estudis de filosofia i lletres i dret Fou alumne de Josep Balari i Jovany, Joaquim Rubió i Ors i Antoni Rubió i Lluch Al novembre del 1896, a divuit anys, obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres en el curs 1898-99 es llicencià en dret Al desembre del 1900 obtingué el…

Vida i obra Cursà els estudis primaris a Perpinyà Més tard anà a Carcassona i París, on estudià crítica musical i periodisme tanmateix, en posar-se malalt, tornà al Rosselló L’any 1875, a vint-i-vuit anys, fou nomenat sotsbibliotecari de la biblioteca municipal de Perpinyà En principi, res no semblava orientar-lo cap a una carrera d’historiador de les terres catalanes ni pel seu naixement en terra de llengua occitana, ni per la seva carrera de crític musical i de periodista Però, ràpidament, s’interessà per la seva nova tasca, fins i tot abans de ser nomenat bibliotecari en cap de l’esmentada…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Adell i Gisbert, Joan-Albert El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals Notes per a un estudi , “Quaderns d’Estudis Medievals” Barcelona 1982, vol I, núm 7, pàgs 405-423 Ainaud i de Lasarte, Joan Pinturas románicas , coll “Unesco de Arte Mundial”, núm 7, París 1957 Ainaud i de Lasarte, Joan…