Resultats de la cerca

Defensava l’abolició de la monarquia, el govern del poble a través de la forma republicana i el sufragi universal, l’abolició de l’aristocràcia, l’educació universal, la separació de l’Església i l’estat, i la distribució igualitària de la riquesa, que concebia estretament associada a la igualtat política En aquest darrer punt, però, i tot i oposar-se a l’acumulació de riquesa, els principals representants dels jacobins no arribaren a admetre l’abolició de la propietat privada propugnada pels sectors més radicals La defensa a ultrança de la democràcia formal utòpica i abstracta s’encarnava en…

Germà de Mateu Lluís Simon i Delitala Estudià a Sàsser i Càller i es doctorà en teologia 1784 Fou abat secular de Sant Miquel de Salvenero i de Santa Maria de Cea 1787, protonotari apostòlic 1790, consultor canonista del rei Víctor Amadeu III 1793 i director del Collegi dels Nobles, de Càller 1794 Treballà per la reforma política de Sardenya i el 1796, obligat a exiliar-se de Càller, residí a l’Alguer i a Florència Més tard fou acollit pel bisbe d’Esglésies Fou acusat, i exculpat, de jacobinisme 1797 Retirat a l’Alguer, deixà escrits més de dos-cents sonets en llengua italiana i…

Especialista en història europea del període de transició entre l’Antic Règim i l’època revolucionària, pertany a diversos organismes científics europeus i catalans Premi extraordinari de llicenciatura per la Universitat de Barcelona 1976, ha estat professor en diverses universitats europees –a l’Institut Universitari Europeu de Florència i a la Universitat de París-I Sorbona– i fou premiat per l’IEC pel llibre Guerra Gran a la ratlla de França Catalunya dins la guerra contra la Revolució Francesa, 1793-1795 1993 Entre les seves obres destaquen L’Antic Règim a Mallorca abast de la commoció…

Fou professor al Centre National de la Recherche Scientifique i a l’Ecole Practique des Hautes Etudes, de la qual fou també director Es centrà en l’estudi de la Revolució Francesa, en la interpretació de la qual es distancià dels plantejaments marxistes i evolucionà cap a la història de les idees Entre els seus llibres cal destacar Livre et societé dans la France du XVIIIè siècle 1965 La Révolution Française , amb D Richet 1973 Lire et écrire, l’alphabétisation des français de Calvin à Jules Ferry , amb J Ozouf 1977, Penser la Révolution Française 1978, L’atelier de l’histoire 1982, Marx et…

Fou patrocinat per Sieyès, amb l’objectiu d’establir un govern fort que garantís les conquestes burgeses de la Revolució, enfront de l’Antic Règim i del jacobinisme i el moviment popular Bonaparte, cònsol provisional amb Sieyès i Roger Ducos, l’endemà del cop d’estat esdevingué, en virtut de la Constitució de l’any VIII, primer cònsol amb amplis poders per un període de deu anys, acompanyat de dos cònsols merament consultius, Cambacères i Lebrun hom repartí el poder legislatiu en consell d’estat, tribunal, cos legislatiu i senat els tres últims, elegits per sufragi universal…

Militant del PCI en la seva joventut, a partir del 1956 trencà amb el marxisme gramscià i entroncà amb la tradició liberal i positivista, fins a esdevenir, amb els anys, un anticomunista militant Els primers anys seixanta treballà en l’anàlisi del jacobinisme i del democratisme radical i republicà a Itàlia L’Italia jacobina , 1964 En la segona meitat dels anys seixanta passà a ocupar-se del feixisme, que analitzà com a fenomen global i com a fenomen específicament italià amb multitud de publicacions entre les quals destaquen Le interpretazioni del fascismo 1969, Antologia sul fascismo Il…

En el curs dels s XVI-XVIII, les lentes transformacions socials i econòmiques —aparició del gran comerç, formació dels mercats, crisi de les estructures gremials, aparició de la distribució capitalista del treball, transformacions agràries, etc— fomentaren l’aparició de la burgesia comercial, que posà en crisi l’estructura politicosocial de l’Europa medieval La monarquia assegurà el seu poder —concebut en el dret romà— contra el règim feudal basant la seva autoritat en aquesta nova classe i en la formació d’un aparell burocràtic propi —consolidació, a França, de l’administració regional amb…

Cal començar subratllant una evidència per a Catalunya, el País Valencià i les Illes, l’etapa d’autogovern limitat iniciada entre el 1980 i el 1983 constitueix l’experiència d’institucionalització política més sòlida i més llarga —a les terres balears i valencianes, l’única experiència— des del principi del segle XVIII, des dels decrets de Nova Planta Tanmateix, aquesta etapa no va arrencar als tres països en les mateixes condicions polítiques, socials ni ambientals Mentre que al Principat el procés constituent de l’autonomia 1977-79 s’havia desenvolupat en un clima de consens bàsic procedent…

Els nous idearis revolucionaris europeus, el bakuninista, l’anarco-comunista i el socialista marxista, es propagaren als Països Catalans a partir de la revolució del 1868 i es van desenvolupar inicialment vinculats al republicanisme radical i al sindicalisme A aquests corrents se’ls feia difícil de convertir-se en moviments que poguessin estructurar amb èxit una pràctica revolucionària de masses al marge del republicanisme i, sobretot, del sindicalisme obrer De tota manera, a partir del 1870 passaren per alguns moments molt concrets d’hegemonia sobre el moviment i sorgiren organitzacions…