Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
jansenista
Relatiu o pertanyent al jansenisme.
jansenista
Seguidor del jansenisme.
Pietro Tamburini
Cristianisme
Jansenista italià.
Sacerdot 1760, prefecte d’estudis del collegi irlandès de Roma 1763 i de l’austrohongarès, es traslladà a Pavia 1781, on ensenyà ètica Vinculat a l’església jansenista d’Utrecht i representant principal del jansenisme a Itàlia, preparà, dirigí i divulgà el sínode de Pistoia 1786, on exposà també la seva disciplina jurisdiccionalista Políticament es troba a cavall entre l’absolutisme i el republicanisme Més que original, fou divulgador fecund, com ho mostren els 41 volums de les seves obres
Scipione de’Ricci
Cristianisme
Jansenista italià.
Deixeble, a Roma, de Bottari i, a Pisa, dels augustinians Norsi i Berti, fou designat vicari general a Florència i bisbe de Prato i Pistoia 1780-91 El seu pla de reforma eclesiàstica, preparat per PTamburini , fou ratificat en el sínode de Pistoia que ell havia convocat 1786 Una revolta religiosopopular l’obligà a dimitir 1791 La seva reforma fou condemnada, juntament amb el sínode jansenisme Durant la reacció antifrancesa fou empresonat 1799 i confinat a Rignano, prop de Florència 1801 Són interessants les seves memòries, publicades el 1865
figurisme
Cristianisme
Sistema interpretatiu de l’Escriptura segons el qual en l’Antic Testament són figurats no solament els esdeveniments del Nou Testament, sinó, a més, tots els que s’han esdevingut o s’esdevindran en el curs de la història de l’Església.
Creat al s XVIII pel jansenista Jean-Baptiste de Sesne de Mérilles, el figurisme es difongué entre els jansenistes i, especialment, entre els convulsionaris
Pierre Nicole
Cristianisme
Teòleg i moralista francès.
Participà en el moviment de Port-Royal i collaborà amb Arnauld en la composició de la Logique de Port-Royal 1662 Destacat jansenista i amic de Pascal, escriví en quatre volums els Essais de morale 1671-1678
Louis-Antoine de Noailles
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Bisbe de Caòrs 1679 i de Châlons-sur-Marne 1680, arquebisbe de París 1695 i cardenal 1700, intervingué en la disputa jansenista, però amb una actitud no gaire clara La seva dificultat a acceptar la butlla Unigenitus contribuí a dividir l’església de París
vellcatòlic | vellcatòlica
Cristianisme
Membre d’una de les esglésies associades a la unió d'Utrecht, signada el 24 de setembre de 1889 i formada per l’Església d’Utrecht, de tendència jansenista (arquebisbat d’Utrecht i bisbats de Haarlem i Deventer), l’Església d’Alemanya (bisbat de Bonn), l’Església cristiano-catòlica de Suïssa (bisbat de Berna), l’Església d’Àustria (bisbat de Viena) i l’Església catòlico-nacional polonesa dels EUA i del Canadà (bisbats de Seraton, Manchester, Buffalo-Pittsburgh i Chicago).
La impugnació del concili I del Vaticà per part d’un grup d’intellectuals entorn d’Ignaz von Döllinger es configurà en un moviment que, a Munic, decidí de formar una organització eclesiàstica pròpia 1871 Josep Hubert Reinkens rebé la consagració episcopal de mans de l’arquebisbe d’Utrecht, de l’església jansenista 1873, i restà així establerta la jerarquia vellcatòlica a Alemanya, que tingué el suport de Bismarck en ple Kulturkampf Un procés semblant tingué lloc a Suïssa, on es formà la Societat Suïssa de Catòlics Lliurepensadors 1871, dels grups de la qual s’originà l’Església…
Francesc Armanyà i Font
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Ingressà al convent d’agustins calçats de Barcelona 1732, fou secretari provincial 1750 i prior del nou convent de Sant Agustí 1752, reelegit el 1775, i n'acabà la construcció de l’església 1758 Elegit provincial de Catalunya i Aragó 1758, acabat el trienni, hom li encarregà la tasca de prefecte provincial d’estudis en la qual propugnà ardorosament les idees de la illustració, fet que li valgué l’acusació de jansenista Durant la seva estada barcelonina feu oposicions a la facultat d’arts de la Universitat de Cervera, però les perdé a causa del monopoli que hi havia 1743 Nomenat…
François de La Rochefoucauld

François de La Rochefoucauld
© Fototeca.cat
Història
Moralista francès.
Després d’haver participat en diverses conspiracions especialment en la Fronda, es retirà de la vida política, freqüentà els salons de Mme de Sabé i de Mme de La Fayette i redactà les seves Sentences et maximes de morale 1655, on, a partir de la constatació que les virtuts sovint no són més que vicis disfressats, s’ordenà una visió lúcida i pessimista de l’home, força influïda pel pensament jansenista