Resultats de la cerca

Després d’estudiar a les universitats de Berkeley EUA i Edimburg Gran Bretanya, on es graduà, el 1982 retornà a Barcelona, i s’incorporà a l’estudi MBM dirigit per Oriol Bohigas i Guardiola , Josep Maria Martorell i Codina i David-John Mackay Goodchild El 1985, amb Maria Jover fundà el primer despatx de paisatgisme de Catalunya, i hi introduí aquesta disciplina i realitzà els primers projectes, entre els quals els jardins de la plaça de les Glòries, els de les illes de la Vila Olímpica de Barcelona , el roserar del parc de Cervantes a Barcelona, i el jardí privat de l’arquitecte…

Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1915 Fou deixeble de Francesc d’A Galí i de Jean Forestier Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior dels Bells Oficis i des del 1917 director dels jardins públics de Barcelona Succeí Cebrià de Montoliu com a secretari de la societat La Ciutat-Jardí 1920 Collaborà amb Forestier en la realització del parc de Montjuïc i vers el 1925 introduí a Catalunya el jardí de paisatge plaça de Francesc Macià, de…

Pot ésser un pavelló aïllat, generalment en un jardí, o bé formar part d'un edifici com a tribuna voladissa, balcó, terrassa, etc cobert i tancat amb vidres o no

Iniciador de les reformes neoclàssiques a la Gran Bretanya, seguint, però, els esquemes palladians Excellí com a promotor del jardí a l’anglesa en els seus projectes dels jardins de Carlton, Claremont, Chiswick, etc

D’origen romà, les villes primitives eren centres d’explotació agrària, que en determinades ocasions esdevingueren residències secundàries de plaer per a gent urbana parallelament al centre agrari incloïen sovint determinades funcions industrials, de transformació de productes agrícoles oli, vi, etc, i fins indústries ceràmiques o vidrieres En alguns casos —els més coneguts i investigats— esdevingueren veritables residències senyorials, envoltades de jardins, llacs, pòrtics, terrasses i columnates, adornades amb escultures, mosaics i decoracions murals, que denoten el gran luxe i el…

Hom li atribueix la construcció del famós far d’Alexandria Segons Plini, també construí a Alexandria un jardí pensilis ambulatio Llucià afirma que desvià el curs del Nil, facilitant la conquesta de Memfis Amic de Ptolemeu I, fou ambaixador seu a Delos Una inscripció recorda que treballà a Delfos, possiblement en el projecte d’una ofrena dels de Cnidos

Inspirant-se en l’obra dels arquitectes APalladio i Vignola, executà, seguint l’estil neoclàssic imperant en aquells moments a la ciutat de Roma, un considerable nombre de construccions, tant religioses església de San Pantaleone com civils teatre Villa, 1819 Tanmateix, destacà com a urbanista —Piazza del Popolo, a Roma 1816-31 jardí de Pincio— i restaurador Colosseu, arc de Tit Les seves teories foren recopilades a Architettura pratica 1829-39

Construït com a casa d’estiueig a Gràcia, a l’actual carrer de les Carolines, té una façana asimètrica coberta de rajoles en què dominen les línies rectes De clara influència àrab, alterna rajoles blanques i verdes amb altres on es representen clavells de moro, combinades amb la pedra vista i el maó, que creen sanefes i trames Destaquen també les torretes i els miradors El frondós jardí quedava limitat per una reixa de ferro forjat en què es representaven fulles de margalló actualment es conserva parcialment al parc Güell A l’interior, destaquen un mural del pintor Josep…

Format a l’Acadèmia de Munic 1888-90 i cofundador de les Vereinigte Werkstätten für Kunst und Handwerk Els seus mobles combinen el sentit estètic del Jugendstil amb un marcat funcionalisme Participà en l’Exposició de París del 1900 Dirigí l’Escola d’Arts Decoratives de Munic 1912-24 i l’Escola Tècnica de Colònia des del 1926 Com a arquitecte fou influït pel concepte anglès de la ciutat jardí projecte d’una ciutat obrera a Hagen, 1907