Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Otakar Jeremiáš
Música
Compositor i director d’orquestra bohemi.
Provinent d’una família de músics, després dels primers estudis a la seva ciutat natal se n’anà amb el seu germà Jaroslav a Praga, on rebé classes particulars de violoncel de J Burian També privadament estudià composició amb V Novák El 1911 entrà a la Filharmònica Txeca com a violoncellista, i al cap de dos anys es traslladà a Ceské Budejovice, on impartí classes a l’Escola de Música del seu pare i dirigí l’Òpera de la localitat Acompanyà més tard el seu germà, pianista, en els concerts que oferí a Itàlia i Suïssa, i tot seguit, a la mort del pare, es feu càrrec de l’Escola El 1929 fou…
Jeremias Gotthelf
Literatura alemanya
Escriptor suís de llengua alemanya.
Pastor protestant i conservador, combaté l’esperit liberal de la seva època Escriví, amb un llenguatge dialectal, Der Bauernspiegel ‘El mirall dels pagesos’, 1836, Uli der Knecht ‘Uli, el criat’, 1841 i Geld und Geist ‘Valor i esperit’, 1843
Benjamin Jeremias Richter
Química
Químic alemany.
Estudià i determinà els pesos equivalents dels àcids i les bases que es combinen per a formar sals neutres i formulà la llei de les combinacions o dels equivalents Descobrí també l’indi
Jorge da Silva Pereira
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Jeremías.
La temporada 1975-76 fitxà pel RCD Espanyol procedent del Vitória de Guimarães, on romangué tres temporades, fins a la de 1977-78 Actuava de davanter centre i disputà 65 partits de Lliga, en els quals marcà 20 gols En deixar l’Espanyol tornà a l’equip portuguès
Pere Moliner
Literatura catalana
Escriptor polític.
Fou frare trinitari i catedràtic de teologia a la Universitat de Lleida Partidari felipista durant els aixecaments del 1640, fou desterrat el 1642 a França, però aconseguí passar a Tarragona Escriví diversos fullets profelipistes, com Lágrimas del Jeremías catalán Tarragona 1644 o Apologia in orationem reuerendissimi episcopi La Marca Tarragona 1644 i fomentà accions conspiratives contra el govern profrancès de Catalunya
Francisco Ortego y Vereda
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Humorista gràfic i pintor espanyol.
Residí molt de temps a Barcelona Illustrà nombroses novelles i realitzà litografies Republicà i liberal, s’exilià a França l’any 1871 i publicà en diferents periòdics satírics de París A la seva mort s’edità a Madrid un Album Ortego , presentat per Josep Lluís Pellicer, per ajudar econòmicament la vídua i els fills Collaborà a Gil Blas 1864 i edità El Fisgón 1865, Doña Manuela 1865, El Sainete 1867 i Jeremías 1869
Joan Baptista Codina i Formosa
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Filòleg i eclesiàstic.
Fou professor d’hebreu i de grec del seminari de Barcelona des del 1884, i prefecte d’estudis en 1905-17 Publicà, entre altres obres, Efemérides para la historia del Seminario Conciliar de Barcelona El seminario de Montalegre 1593-1772 1908, el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1899, Antología sobre la profecía de Jeremías , i una versió catalana medieval dels Ensenyaments de bona parleria de Brunet Llatí Tingué ressò la seva ponència al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1907 sobre Importància de l’ortografia necessitat d’equilibrar l’element fonètic…
Jaroslav Kricka
Música
Compositor txec.
Estudià al Conservatori de Praga 1902-05 sota la tutela de V Novák Continuà els estudis a Berlín 1905-06 i durant tres anys treballà com a mestre de música a Iekaterinoslav Allà va compondre una Elegia a la mort de Rimskij-Korsakov 1908 i feu amistat amb A Glazunov i S Tanejev En tornar a Praga, dirigí el Cor Glagol amb el qual estrenà obres de V Novák, L Janácek i l’oratori d’O Jeremiaš Jan Hus 1920 El 1918 entrà com a professor de composició al Conservatori de Praga, del qual fou rector durant l’ocupació nazi, i tingué alumnes com I Krejci, J Kalaš o J Hanuš La seva música seguí els models…
Albert Bitzius
Literatura alemanya
Novel·lista suís en llengua alemanya, conegut pel pseudònim de Jeremias Gotthelf
.
Fou pastor protestant a Lützelflüh 1832-54 La seva obra reflecteix un propòsit didàctic, bé que algunes novelles assoleixen un nivell èpic, com Die Armennoth ‘La misèria dels pobres’, 1840, Uli der Knecht ‘Uli el serf’, 1841, etc