Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
cant dels Nibelungs
Literatura alemanya
Música
Epopeia germànica escrita cap al 1200 per un joglar anònim que hi recollí cants anteriors.
Escrita en estrofes de quatre versos que rimen de dos en dos, l’obra es divideix en dues parts la mort de Sigfrid i la venjança de Crimilda Sigfrid, heroi invulnerable, es casa amb Crimilda, en canvi d’ajudar Günther a conquerir Brunilde, valquíria i reina verge d’Islàndia Sigfrid és assassinat per Hagen, súbdit de Brunilde, que coneix l’únic punt vulnerable de l’heroi Per tal de venjar la mort de Sigfrid, Crimilda accepta de casar-se amb Àtila, rei dels huns Atrau els burgundis al país d’Àtila, on són atacats pels huns i derrotats L’únic supervivent burgundi és Hagen, que es nega a revelar…
Pere I d’Empúries
Literatura catalana
Comte de Ribagorça (1322-58), Empúries (1325-41) i Prades (1341-58), senyor de Gandia i Pego, setè fill de Jaume II i Blanca de Nàpols.
Vida i obra Personatge polifacètic, i un dels més influents en la política, els afers religiosos, la cultura i la societat —com confirma El llibre de la baronia de Jaume Marc— de bona part del s XIV, fou un dels més significats assessors del rei Pere el Cerimoniós, nebot seu Fruí també de la confiança del seu germà Alfons, les festes de coronació del qual preparà manifestant-se amb un refinament propi d’un príncep renaixentista Durant aquestes solemnitats, segons conta Muntaner, un joglar recità 700 versos seus fets per a l’ocasió sobre el regiment de la cort Arran de la mort de…
Jeroni Rosselló i Ribera
Literatura catalana
Poeta, lul·lista i traductor.
Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1850 i feu d’advocat a Palma, on tingué una gran fama professional Molt amic de Víctor Balaguer, fou durant molts anys la figura més representativa del partit sagastí a Mallorca Fou un gran coneixedor i admirador de la literatura alemanya, especialment de Schiller, que influí fortament en la seva poesia en llengua castellana Hojas y flores , 1853 Ecos del septentrión , 1857 i en moltes composicions en català D’altra banda, fou un dels més destacats introductors en la poesia catalana del llenguatge arcaic, que usàen les seves…
Adenet
Literatura
Joglar, protegit per Enric III de Brabant, per Guy de Dampierre i per la cort de França.
Hàbil versificador, renovà l’epopeia francesa amb els poemes Les Enfances Ogier, Berthe aux grands pieds i Beuves de Commarchis i una novella fantàstica en vers, Cléomadès
Hug de Mataplana
Literatura catalana
Trobador.
Vida i obra Senyor de Mataplana, era nebot de Ponç de Mataplana, tan denigrat per↑ Guillem de Berguedà , la mort del qual cantà en un sincer plant Apareix documentat des del 1185, i des del 1197 consta com a casat amb una dama dita Sança Lluità a la batalla d’Úbeda 1212 i a la de Muret, on rebé ferides que li provocaren la mort el 28 de novembre de 1213↑ Jaume I , en el capítol IX de la seva↑ Crònica , afirma que fou un dels cavallers que, a Muret, fugiren i abandonaren el seu pare Pere el Catòlic Fou un generós protector dels trobadors, i els acollí amb una gran afabilitat al luxós ambient…
Idil·lis
Literatura catalana
Llibre de poemes d’Apel·les Mestres, il·lustrat per ell mateix i publicat l’any 1889.
Al pròleg presenta els idillis com a «tota poesia d’acció senzilla, de llenguatge natural i de sentiment delicat», en què l’autor pretén ser objectiu, deixar la paraula als personatges i donar protagonisme a la natura—que parla tal com «sento que parla»—, d’on treu els símbols dels poemes Intenta actualitzar el gènere clàssic de Teòcrit tot lligant propostes realistes i naturalistes amb la idealització pròpia del gènere Alguns idillis s’acosten al model pastoral dels clàssics “Los dos Cresos” o “L’anyell de Pasqua”, altres apunten la relació entre literatura i societat o entre l’individu i la…
Eduard Girbal i Jaume
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor i periodista.
Fill d’ Enric Claudi Girbal i germà del també escriptor Ferran Girbal , restà orfe a quinze anys, i per aquest motiu hagué de viure els primers anys de la seva joventut fora de Catalunya, on començà escrivint a la premsa valenciana i castellana El Ateneo i La Revista d’Alacant, Las Provincias de València i El Adelanto de Salamanca Retornat a Catalunya, collaborà especialment a La Renaixença , La Ilustració Catalana i el Cu-cut , del qual fou director El 1901 s’incorporà a la redacció de La Veu de Catalunya Oposat a la normativa fabriana, escriví a partir d’un criteri ortogràfic personal S’…
,
Andrea da Barberino
Literatura italiana
Joglar italià que adaptà cançons de gesta franceses a la llengua vulgar italiana i les popularitzà recitant-les ell mateix.
D’entre aquestes adaptacions cal distingir Guerin Meschino 1473, Storie Narbonesi 1864, Aspramonte 1951 i, sobretot, I Reali di Francia 1941, recull de narracions en prosa del cicle carolingi
Poesies d’Àngel Guimerà
Literatura catalana
Primer recull de poemes d’Àngel Guimerà, publicat el 1887, amb una introducció de Josep Yxart, reeditat el 1905 i el 1920, any en què es publicà, amb pròleg de Lluís Via, Segon llibre de poesies (1920), que el completa, tant amb poemes anteriors com posteriors.
En el vessant líric, ressalten la plasmació de la solitud particularment en Nit de Nadal i Records , el cant a personatges de condició humil, sovint marginats entre d’altres, Captant , Mort del joglar i Mort del soldat , la poesia amorosa particularment l’adulterina, l’elegíaca com Tristes , la interrogació metafísica que illustra Nebulosa , la poesia amb referents religiosos que oscilla de la professió de fe al dubte —més manifest en poemes no recollits—, passant per un cristianisme basat en l’amor i el perdó, una visió crítica de l’Església, l’ecumenisme i plantejaments que…
Capmany, Caresmar i el naixement de la història civil
A de Capmany, M Ferran, 1871 GCI / GS Els escriptors del segle XVIII que avui qualifiquem sense dubtes com a historiadors distingien molt clarament entre “erudició” i “història” Per “erudició”, entenien l’aportació de documents i les discussions monogràfiques directament derivades d’ella Per “història”, les visions panoràmiques del passat, presentades en l’elegant forma narrativa posada a punt pels clàssics grecoromans i humanistes, i amb un fort component reflexiu Feia temps que erudició i història evolucionaven per separat i, sovint, en un clima de menyspreu recíproc entre els historiadors…