Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
Jonqueres
Església
Antiga església prioral (Santa Maria), actualment de Santa Magdalena, del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa).
Existia ja el 978 El 1245 era església prioral discutida entre la mitra de Girona i el monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona Rosselló El 1691 és mencionada com a priorat secular
Jonqueres
Monestir
Monestir femení (Santa Maria de Jonqueres) fundat el 1214 a Sant Vicenç de Jonqueres, dins el terme de Sabadell (Vallès Occidental), al N de la ciutat, a la dreta del Ripoll.
Sembla que primitivament seguia una regla de tipus benedictí El 1273 una part de la comunitat es traslladà a Sabadell, on no prosperà, fins que trobà una installació definitiva a la ciutat de Barcelona, el 1293, prop de l’antiga muralla, a l’actual carrer de Jonqueres Ací adoptà la regla de l’orde militar d’Uclés o de Sant Jaume de l’Espasa, i prosperà molt com a recer de filles de la noblesa, sota la direcció d’una priora o comanadora Arribà a superar la xifra de 25 comunitàries Subsistí fins el 1820, que el monestir fou requisat i fou convertit en hospital militar Més tard fou destinat a…
Sant Vicenç de Jonqueres
Antic municipi i parròquia, incorporat a mitjan s XIX al municipi de Sant Pere de Terrassa i el 1904 al de Sabadell (Vallès Occidental), situat prop del Ripoll, al N de Sabadell.
El terme és esmentat ja al s X, com a dependent de Terrassa l’església parroquial de Sant Vicenç, molt reformada, conserva elements romànics el 1214 hi fou fundat el monestir de Santa Maria de Jonqueres, traslladat el 1269 extramurs de la ciutat de Barcelona El barri sabadellenc de la Creu Alta era comprès en la seva jurisdicció
Pere Jonqueres d’Oriola
Hípica
Genet.
Campió olímpic d’equitació el 1952 a Hèlsinki i el 1964 a Tòquio En aquesta olimpiada i en la de 1968 a Mèxic guanyà també la medalla d’argent de salts per equips Fou, a més, campió de França 1954, 1956, 1958, 1959, de l’Amèrica del Sud 1959, del món Buenos Aires, 1966 i de l’Alemanya Federal 1967 obtingué medalla d’or al torneig preolímpic de Mèxic 1967 i els grands prix de Pau, Roma, Ginebra i Brusselles 1968 Medalla de bronze en els primers Campionats del Món d’Hípica, disputats a París el 1953, el 1954 obtingué l’argent als de Madrid, i posteriorment als Campionat d’Europa de París de…
Santa Maria de Jonqueres (Barcelona)
Art romànic
El monestir femení de Santa Maria de Jonqueres de Barcelona es troba entre el grup d’esglésies més importants d’una sola nau i volta de creueria, alçades al final del segle XIII i al començament del segle XIV Tot i amb això, cal distingir diverses etapes en l’evolució de l’orde i en la construcció del monestir Des del 1214 trobem aquestes religioses installades a la rodalia de Barcelona, dins el terme de Sant Vicenç de Jonqueres, prop de Sabadell Sota la regla benedictina en un primer moment, i posteriorment sota l’orde militar d’Uclés Conca o de Sant Jaume de l’Espasa, acollia…
Sant Vicenç de Jonqueres (Sabadell)
Art romànic
Situació Vista del temple des del costat septentrional J M Masagué L’antiga església parroquial de Jonqueres és situada al nord de la ciutat de Sabadell, a 176 metres d’altitud És edificada al punt més alt d’un petit tossal que s’alça a l’interior d’una gran clotada, molt a la vora de la riba dreta del riu Ripoll És de propietat municipal i, en aquests moments, fora de culte Adossades a les parets de tramuntana i de migdia, hi ha sengles construccions paràsites Mapa 36-15392 Situació 31TDG252026 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Sabadell a Castellar i Prats de Lluçanès Al…
allop
Botànica
Planta herbàcia perenne i alta, de la família de les compostes, de grans fulles lanceolades i flors grogues.
Viu a les jonqueres humides
molínia
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 30 a 100 cm d’alçària, de fulles allargades i d’espícules disposades en panícula llarga.
Creix en prats i jonqueres, de muntanya
jonquina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les juncàcies, de 40 a 100 cm d’alçària, rizomatosa, que fa tofes, de tiges estriades, tenaces i glauques, amb fulles reduïdes a beines basals purpúries, i amb flors verdoses disposades en panícula lateral.
Es fa en llocs humits i jonqueres
jonc negre
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ciperàcies, de 15 a 70 cm d’alçària, de fulles basals, linears i canaliculades i flors agrupades en inflorescències de color negrós.
Creix formant una gespa densa, i viu a les jonqueres i a les maresmes litorals, i també en zones humides de l’interior, preferentment en aigües alcalines
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina