Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Osamu Shimomura

Osamu Shimomura
© Marine Biological Lab./Jorn Kleindiust
Bioquímica
Bioquímic japonès.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Nagasaki 1951, on treballà fins el 1955, que passà al laboratori de Yoshimasa Hirata de la Universitat de Nagoya El 1960 es doctorà en química orgànica amb una tesi sobre la luciferina en les meduses del gènere Cypridina , i el 1961 descobrí l’aequorina i la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein en la medusa Aequorea victoria Continuà les recerques sobre bioluminescència als EUA com a professor a la Universitat de Princeton 1965-82, i com a professor honorari, a la Universitat de Boston i al Laboratori Woods Hole de…
Gustav Frenssen
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Pastor protestant, es dedicà plenament a la literatura després de l’èxit de la seva novella Jörn Uhl 1901 Escriví Hilligenlei ‘A Terra Santa’, 1906, on defensa un cristianisme renovat, Pastor von Poggsee ‘Pastor de Poggsee’, 1921 i Der Glaube der Nordmark ‘La creença de la Marca septentrional’, 1936 Combina l’estil de prèdica, excessivament pedagògic, amb la truculència de la novella d’aventures
Enrico Baj
Pintura
Pintor italià.
Collaborà 1953 amb Asger Jorn en la creació del moviment internacional per a un Bauhaus imaginista en oposició amb el fundat poc temps abans per Max Bill Hochschule für Gestaltung A partir del 1953 participà en les exposicions, entre d’altres, del grup Phases de París La seva obra expressa una fantasia irònica per mitjà de collages i de colors vius Revela les influències del surrealisme, de l’art brut i del pop-art
situacionisme
Arquitectura
Moviment transnacional (Internacional Situacionista) de caire cultural i polític que es desenvolupà entre els anys 1957 i 1972, i que tingué una destacada influència en els esdeveniments del maig del 68 francès.
Entre els seus membres es troben el teòric francès Guy Debord 1931-94, l’artista italià Giuseppe Pinot Gallizio 1902-64, el pintor danès Asger Jorn 1914-73 i l’arquitecte holandès Constant Nieuwenhuys 1921 Destaquen les seves propostes urbanes que combaten els ideals productivistes i utilitaristes de l’urbanisme de la postguerra Els conceptes de deriva o psicogeografia , que tracten de modificar l’àmbit quotidià, s’apliquen a la creació d’un espai “ludicoconstructiu”, fruit d’un nou ordre social basat en la propietat collectiva de la terra i el control democràtic dels mitjans de producció
nones
Cinquè jorn del mes romà antic ( nonae quintanae
) o setè jorn ( nonae septimanae
) dels mesos de març, maig, juliol i octubre (les nones s’esqueien sempre nou dies abans dels idus).
COBRA
Moviment artístic sorgit, el 1948, com a reacció contrària a l’Escola de París, a la qual, tres anys després, foren assimilats els artistes que s’hi agruparen.
El nom prové de les primeres lletres de les ciutats d’on eren originaris Copenhaguen, Brusselles i Amsterdam Se significaren K Appel, G Corneille, A Jorn i P Alechinsky, el qual, amb el poeta Ch Dotremont, donà forma i expressió al grup Amb llur vigorosa pintura, expressionista i informal, de gran coloració, espontània i d’un cert humor, de factura relacionable amb l’art gestual i l' action-painting nord-americana, manifestaren una nova concepció artística per damunt del dilema abstracció-figuració i una defensa de l’art dels primitius, dels infants i d’altres formes de…
Joshua Angrist

Joshua Angrist
© National Bureau of Economic Research
Economia
Economista nord-americà.
Llicenciat en economia per l’Oberlin College d’Ohio 1982 i doctor en economia 1989 per la Universitat de Princeton Ha estat professor a les universitats de Harvard fins el 1991 i Jerusalem 1991-96 i, des del 1998, és professor d’economia al Massachusetts Institute of Technology MIT de Boston, on imparteix econometria i economia laboral És membre del National Bureau of Economic Research, l’IZA - Institute of Labor Economics, l’American Academy of Arts and Sciences, l’American Economics Association, l’American Statistical Association i l’Ecometric Society Ha estat editor de les revistes…
Nuria Enguita Mayo
Art
Comissària d’art castellana.
Llicenciada en història i teoria de l’art per la Universidad Autónoma de Madrid, la seva activitat de comissària d’art es desenvolupa entre l’Estat espanyol, l’Amèrica Llatina i els Estats Units Del 1991 al 1998 treballà a l’ Institut Valencià d’Art Modern Centre Juli González I IVAM com a conservadora Del 1998 al 2008 fou directora artística de la Fundació Antoni Tàpies , on organitzà exposicions i publicacions de Chris Marker, Renée Green, Rainer Oldendorf, Eulàlia Valldosera, Victor Burgin, Asger Jorn, Jon Mikel Euba, Sanja Iveković, Pedro G Romero, Ibon Aranberri i Steve…