Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
Comissió Jurídica Assessora
Organisme que vetlla per la legalitat de l’actuació de les diverses administracions catalanes.
La primera Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat fou creada per decret de la Conselleria de Justícia i Dret del 24 d’octubre de 1932 amb la finalitat de preparar el text articulat dels avantprojectes de llei de dret civil o administratiu local encomanats pel govern de la Generalitat de Catalunya, els quals foren la base de les lleis aprovades pel Parlament els anys 1933 i 1934, llevat del de la llei electoral, que mai no arribà a ser debatut pel Parlament Preparà, entre d’altres, el de majoria d’edat, el de capacitat jurídica de la dona, el de successió…
Revista Jurídica de Catalunya
Historiografia catalana
Publicació fundada l’any 1895 a iniciativa de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, amb el suport del Col·legi d’Advocats de Barcelona, com a portaveu oficial d’ambdues corporacions.
El projecte s’encarregà als joves J Torné i Alerany, Narcís Pla i Deniel i Enric Prat de la Riba, deixebles del president de l’Acadèmia, Josep Maria Planas i Casals Les corporacions editores es comprometeren a contribuir econòmicament al seu manteniment mitjançant un repartiment de 3/4 parts cobertes pel Collegi i 1/4 part assumida per l’Acadèmia l’any 1901 el Collegi retirà la subvenció, encara que mantingué la revista com a òrgan oficial La publicació continuà sortint regularment al carrer, i amb motiu dels setanta-cinc i cent anys 1970 i 1995, respectivament es publicaren uns índexs força…
Revista Jurídica de Catalunya
Dret
Publicació fundada pel Col·legi d’Advocats de Barcelona i l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, l’any 1895.
Inicialment en castellà, aviat esdevingué bilingüe i el 1931 adoptà el títol en català Hi collaboraren els principals juristes catalans del seu temps, com Guillem Mde Brocà, Josep Pella i Forgas, Manuel Duran i Bas, RGay de Montellà, RDuran i Ventosa, Raimon d’Abadal i EPrat de la Riba, que tingué al seu càrrec la secció Misceláneas Jurídicas durant diversos anys Interrompuda per la guerra civil de 1936-39, fou represa en castellà l’any 1945 Actualment torna a ésser bilingüe
Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme
Dret
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 29 de juny de 2017.
Presentada conjuntament per Junts pel Sí, Catalunya Sí Que es Pot i la Candidatura d’Unitat Popular, fou aprovada per unanimitat La llei, la primera a l’Estat espanyol relativa a aquest aspecte de la memòria històrica , declarava illegals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d'Ocupació posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar vigents a Catalunya des de l’abril del 1938 fins al desembre del 1978 Considerava aquests tribunals contraris a la llei i a les exigències més elementals del dret a un judici just, i deduïa la nullitat de totes les sentències i resolucions de les…
Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya
Dret català
Corporació creada a Catalunya l’any 1995, de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena.
Agrupa tots els professionals que tenen el títol de censor jurat de comptes de Catalunya i que poden portar a terme les activitats pròpies d’aquesta professió, com és l’auditoria El seu patrimoni inclou tots els béns, drets i obligacions que consten en la seva formulació jurídica
Segon Congrés Jurídic Català
Dret
Assemblea promoguda el 1971 per l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el Col·legi d’Advocats de Barcelona.
Varen collaborar d’altres entitats jurídiques catalanes per a revisar l’aplicació de la Compilació del Dret Civil especial de Catalunya, l’estatut de la dona catalana, la filiació, la paternitat i l’empresa agrícola catalana Se celebrà el 1971 del 19 d’octubre al 18 de novembre, presidit per Francesc Condomines i Ignasi de Gispert, amb Lluís Puig i Ferriol com a secretari, amb assistència d’uns 500 congressistes Les sessions de treball tingueren lloc a Barcelona, Girona, Lleida, Cervera, Tarragona, Tortosa, Manresa, Vic i Andorra Les conclusions entre les quals l’ús del català en la vida…
Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya
© Fototeca.cat
Arquitectura
Corporació de dret públic creada el 1931 amb personalitat jurídica pròpia que té com a objectius vetllar pel correcte exercici de la professió d’arquitecte i dels interessos dels seus associats en l’àmbit de Catalunya.
Els òrgans rectors són l’Assemblea General i la Junta de Govern i és presidit pel degà elegit democràticament Territorialment consta de sis demarcacions amb competències pròpies Barcelona, on hi ha també la seu central, Comarques Centrals, Girona, Lleida, Tarragona i Ebre i delegacions Alt Empordà, Barcelona, Ebre, Garrotxa-Ripollès, Girona, Osona, Pirineu, Manresa, Tarragona i Vallès Forma part del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España i, a través d’aquest, del Conseil d’Architectes d’Europa i de la Union Internationale d’Architectes Té el precedent en l’Escola d’…
Comissió de Ports de Catalunya
Economia
Organisme autònom de caràcter comercial, industrial i financer, creat pel Parlament de Catalunya el 1981 i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Té l’objectiu de portar a terme la gestió del servei públic portuari i dels fons públics adscrits al mateix, en relació als ports no subjectes a concessió, que corresponguin a la competència i titularitat de la Generalitat Té personalitat jurídica i patrimoni propi i capacitat plena per a obrar
Caixa Central del Crèdit Agrícola
Organisme en el qual fou transformada (1937) la Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu
per la Generalitat de Catalunya, suprimides les aportacions d’altres entitats i dotada exclusivament amb el fons patrimonial de la Generalitat.
Fou l’òrgan financer de la Federació de Sindicats Agraris de Catalunya FESAC Fou concebuda com una federació de caixes locals seccions de crèdit dels sindicats agrícoles locals, agrupades en caixes comarcals, que depenien de la Caixa Central, adscrita al departament d’agricultura de la Generalitat, bé que amb autonomia financera i jurídica
Grup Ètnic Alemany de Romania
Història
Organització política romanesa d’ideologia nacionalsocialista.
Fou creat sota pressions de l’Alemanya nazi per mitjà d’un decret amb data del 20 de novembre del 1940 Tingué un estatus de persona jurídica i estigué directament subordinat a la capital del Tercer Reich, essent l’únic organisme que representava, del 1940 al 1944, la comunitat de saxons transilvans Fou dissolt per decret-llei del 7 d’octubre de 1944
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina