Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
jutjat de districte
Dret
Jutjat amb seu a la capital d’un districte o agrupació d’uns municipis pertanyents a un mateix partit judicial regit per un jutge de districte.
A l’Estat espanyol, la llei orgànica del Poder Judicial ha suprimit aquests jutjats i n'ha traslladades les competències als jutges de primera instància Antigament eren anoments jutjats municipals o comarcals la denominació depenia exclusivament del nombre d’habitants de la seva capital
magistrat | magistrada
Dret
Funcionari de l’administració de justícia de l’Estat espanyol.
Essent part integrant del poder judicial, administra justícia a l’audiència nacional, als tribunals superiors de justícia, a les audiències territorials i provincials o en els jutjats de primera instància i instrucció, del contenciós administratiu, del social, de menors i de vigilància penitenciària tal com ho indica la llei
tribunal arbitral de censos
Dret
Història del dret
Organisme jurisdiccional que creà la llei del 31 de desembre de 1945 sobre inscripció, divisió i redempció de censos a Catalunya, per tal de resoldre els problemes jurídics que provocava l’esmentada disposició en matèria de redempció i divisió de censos.
Hi havia un tribunal arbitral en cada capital de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona el formaven un magistrat, un notari i un registrador de la propietat Les decisions d’aquests tribunals arbitrals de censos no es podien recórrer Els tribunals arbitrals de censos foren suprimits per la llei orgànica del poder judicial i les seves competències passaren als jutjats de primera instància
insinuació
Dret
Dret català
Requisit formal, exigit per a la validesa definitiva d’una donació, que consistia en la presentació d’aquesta davant el jutge per obtenir-ne la confirmació i la subsegüent anotació, en virtut d’acte judicial autoritzant-la, en un registre de la secretaria del jutjat.
Té l’origen en una constitució, de la cort de Barcelona del 1503, que exigia que les donacions universals o de la major part del patrimoni del donador, o bé que excedissin de l’import o valor de 500 florins, fossin insinuades o enregistrades a la cort del jutge ordinari de la vegueria on fossin atorgades Fins a la promulgació de la compilació del dret civil especial de Catalunya 1960, que abolí aquesta obligació, les donacions eren enregistrades als jutjats de primera instància del partit o de la demarcació on havia estat fet l’atorgament
jurisdicció especial
Dret
Jurisdicció que es troba fora del camp de la jurisdicció ordinària.
Actualment l’única jurisdicció especial és la militar, en els seus rams de terra, mar i aire, que disposa de jutjats militars, permanents i eventuals, auditories i tribunal suprem de justícia militar cal destacar que corresponen a la jurisdicció de marina moltes matèries no estrictament militars, com és ara el contraban de platges, la concessió d’establiments de banys, els conflictes i accidents en ports i costes, etc Impròpiament hom pot considerar com a jurisdicció especial l' eclesiàstica , privativa en qüestions canòniques, causes beneficials i nullitats matrimonials, amb…
José Manuel Pugnaire Hernández
Dret
Advocat.
Llicenciat en dret per la Universidad Central de Madrid l’any 1953, s’especialitzà en dret processal civil i penal i en dret concursal suspensió de pagaments i fallida Del 1968 al 1969 fou secretari judicial del jutjat d’Inca Mallorca, i des del 1969 fins al 1992 de diversos jutjats de Barcelona L’any 1992 obtingué el càrrec de secretari judicial de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, fins l’any 1994, i després el càrrec de secretari de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, fins l’any 2000 Entre les seves obres destaquen…
jurisdicció ordinària
Dret
Jurisdicció que afecta l’aplicació de les lleis i que, fora de matèries especials, és duta a terme per l’anomenada administració de justícia, constituïda de menor grau a major grau per jutjats de pau, jutjats de districte, jutjats de primera instància, audiències provincials, audiències territorials, tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes i tribunal suprem.
Per raó de les matèries, la jurisdicció ordinària es divideix en civil, penal, contenciosa administrativa, social i de menors , i dins la civil en contenciosa , referent a qüestions i a litigis entre dues parts o més, i en voluntària , quan no hi ha cap altra part interessada que la que insta la petició i no es tracta, pròpiament, de judici, sinó d’expedient
jurisdicció
Dret
Àmbit o lloc dins el qual les autoritats, les corporacions, els jutjats o els tribunals tenen jurisdicció.
infància
Psicologia
Dret
Període de la vida que comprèn des del naixement fins a l’adolescència i que sol dividir-se en primera infància i segona infància, separades ambdues per l’aparició de les segones dents.
La ciència biopsicològica ha anat precisant l’especificitat d’aquesta fase en relació amb l’adolescència, la joventut i el món adult, i l’estudi psicològic de la infància l’ha dividida en subperíodes i n'ha fet una descripció sintètica sobre la base de l’interès dominant o el tret més significatiu caracterització qualitativa de la infància, o bé ha analitzat les aptituds, facultats, actituds, etc, del nen d’acord amb l’esquema científic elaborat per a l’adult normal psicologia diferencial per raó de l’edat A banda d’altres aportacions A Ferrière, E Claparède, E Kirkpatrick, JP Gessell i…
tribunal tutelar de menors
Dret
Dret civil
Tribunal amb facultats reformadores, repressives i protectores dels menors d'edat
.
La llei orgànica del poder judicial integrà la jurisdicció de menors dins la jurisdicció ordinària, creant a cada província un —o més— jutjats de menors, les decisions dels quals són apellables a l’audiència provincial El primer tribunal tutelar de menors fou el de Tarragona 1920 s’establiren després el de Barcelona 1921, el de València 1923, el de Palma 1925, els de Lleida i Girona 1927, el d’Alacant 1930 i, el 1940, el de Castelló de la Plana Aquest, però, havia existit ja a l’edat mitjana, com la institució valenciana de l’anomenat pare d’òrfens , creada per Pere III de…