Resultats de la cerca

Fou alumne de Peter Dreher, Horst Antes i Joseph Beuys La seva pintura intenta recuperar la memòria històrica del poble alemany, amb una clara intenció d’assumir i superar, moralment i artísticament, els traumes soferts Els recursos pictòrics que utilitza s’arrelen en la tradició expressionista, per la qual cosa ha estat inclòs dins el corrent anomenat neoexpressionisme alemany Alguns dels seus quadres més coneguts són La pintura de la terra cremada 1974, La batalla de Hernann 1978 i Sulamith 1983 Ha realitzat també una important obra bibliogràfica Participà en la Documenta de Kassel els anys…

Estudià al Berlín Oriental i, des del 1957, al Berlín Occidental La seva activitat abraça camps diversos pintura, escultura, obra gràfica a través dels quals cerca un punt d’equilibri entre realisme i abstracció El resultat és proper a l’expressionisme L’any 1969 invertí per primera vegada les figures dels seus quadres, un dels trets que defineixen la seva obra, juntament amb una tècnica agressiva i una gran força expressiva del color Els anys 1972 i 1982 participà a la Documenta de Kassel i el 1980 representà, amb A Kiefer, el pavelló alemany de la Biennal de Venècia L’any 1992…

El límit amb l’art italià i el francès ha estat sempre molt clar, així com amb el dels Països Baixos En canvi, l’art alemany s’expandí damunt l’E eslau, els estats bàltics i els països escandinaus, sobretot Suècia És molt possible que, d’entre totes les terres que pertangueren a l’imperi de Carlemany, les properes al Rin siguin les que més demostraren els fruits del gran esforç cultural realitzat, particularment en l’arquitectura, en la illuminació de manuscrits i en l’orfebreria En són exemple edificis com el palau d’Ingelheim, del qual hi ha escasses restes, la capella palatina d’Aquisgrà i…

Una primera síntesi de la fauna carcinològica catalana fou feta per Agustí M Gibert en publicar 1919-20, al volum núm 5 dels «Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural» , la seva obra «Crustacis de Catalunya» , acordada ja a les tot just promulgades 1913, 1917 Normes Ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, és a dir, escrita amb ortografia catalana moderna Tanmateix, les vacillacions en la terminologia científica són patents en la plana de mostra que recull la illustració Jordi Vidal En fer la revisió històrica de l’estudi d’un determinat grup sistemàtic, hom sol apropar-s’…