Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
klebsiel·la
Biologia
Gènere de bacteris gramnegatius, sense motilitat, de la família de les enterobacteriàcies, amb soques que viuen sobre el sòl i a l’aigua, per bé que hom en troba també de paràsits i patògens d’animals i de l’home.
Són capsulats, tenen forma de bastonets convexos formen colònies viscoses, en medis que contenen glúcids fermentables Presenten l’òptim de creixement a 37°C Les espècies més importants són K pneumoniae , que fermenta la lactosa i produeix ureases, Kozaenae i Krhinoscleromatis Algunes soques fixen el nitrogen
bacil de Friedländer
Biologia
Bacil de la família de les enterobacteriàcies, causant d’un tipus greu de pneumònia, infeccions urinàries i sèpsia.
rinoscleroma
Patologia humana
Afecció infecciosa crònica del nas i de la nasofaringe caracteritzada per la neoformació d’un teixit inflamatori que fa augmentar la grandària del nas.
És produïda pel bacil gramnegatiu Klebsiella rinoscleromatis
coliforme
Biologia
Grup heterogeni de bacils gramnegatius de procedència generalment intestinal i que, des del punt de vista sanitari, tenen com a caràcter diferencial la fermentació de la lactosa en menys de 48 hores, covats a 37°C.
Pertanyen a la família de les enterobacteriàcies i als gèneres escherichia, aerobàcter, klebsiella citrobàcter , que es diferencien per la sèrie de proves bioquímiques anomenada IMVIC
enterobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris gramnegatius en forma de bacils fermentadors dels glúcids.
Viuen adaptats a l’intestí de l’home i de molts animals, i quan viuen en altres medis és per una adaptació posterior No presenten espores Tenen importància sanitària, puix que, per exemple, els gèneres Shigella, Salmonella, Escherichia i Klebsiella són causants de malalties intestinals, com ara la disenteria bacillar, febres tifoides, paratifoides i colitis La transmissió d’aquests bacteris té lloc generalment per l’aigua de consum
broncopneumònia
Patologia humana
Tipus de pneumònia en què s’afecten diversos bronquíols terminals i els alvèols pulmonars circumdants.
Pot atribuir-se a bacteris com el pneumococ, estreptococ hemolític del grup A, Klebsiella pneumoniae , estafilococ i Francisella tularensis , i també a virus, rickèttsies i fongs Hi predisposen les intervencions quirúrgiques, l’anestèsia general, les aspiracions bronquials, els allitaments perllongats de persones grans i malalties cròniques pulmonars com les bronquièctasis i l’emfisema Els símptomes principals són tos, expectoració, taquipnea, cianosi i febre elevada en els vells, però, tots ells poden ésser d’escassa intensitat encara que la malaltia pugui afectar àmplies zones…
pneumònia
Patologia humana
Pneumopatia infecciosa, generalment aguda, amb infiltració exsudativa i cel·lular dels alvèols (en les pneumònies bacterianes clàssiques) i de l’interstici i els bronquíols (en les broncopneumònies i les pneumonitis).
Segons l’extensió topogràfica del procés, poden ésser lobars, lobellars, segmentàries i intersticials D’acord amb llur etiologia hom les classifica en bacterianes i no bacterianes, les quals poden ésser causades per virus, rickèttsies i fongs En l’edat infantil són més freqüents les víriques, mentre que en l’adult augmenta el nombre de les bacterianes produïdes per pneumococs, estafilococs, estreptococs, Haemophilus influenzae i Klebsiella pneumoniae Per a la diagnosi és molt important la història clínica minuciosa tos productiva, dolor en punta de costat, febre,…