Resultats de la cerca

Deixeble de Massenet i Fauré Amb Ravel i FSchmitt fundà una Société Musicale Indépendante Dedicat a la pedagogia, fou professor a la Schola Cantorum de París des del 1937 Deixà música simfònica i de cambra

Vida Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge, J Massenet i G Fauré Fundà la Societat Musical Independent 1909 amb M Ravel i F Schmitt per promoure llur música A més de compondre una obra molt vasta -el seu catàleg té més de 225 opus-, també es dedicà intensament a l’ensenyament i a la redacció de diversos tractats amb la intenció d’oferir un nou material als alumnes cansats de l’academicisme imperant al conservatori, i també a la de nombrosos articles i diverses monografies sobre compositors, entre els quals M Ravel i C Debussy D Milhaud, F Poulenc, G Tailleferre o H Sauguet foren…

Deixeble d’Enric Granados, Antoni Nicolau i Josep Barberà, a Barcelona, i de Charles Koechlin a París, debutà el 1916 a Barcelona i realitzà una carrera brillant Deixà obres per a piano, un concert per a piano i orquestra i l’oratori Les tres Jerusalem

Membre del Grup dels Sis i deixeble de Ricard Viñes i de Charles Koechlin, es distingí pel do melòdic que és present en totes les seves obres Autor d’obres escèniques com Les biches 1923, Les animaux modèles 1942, l’òpera còmica Les mamelles de Tirésias 1944 —sobre text de GApollinaire— i de l’òpera Dialogue des carmélites 1956, estrenada a Barcelona el 1959 i el monòleg La voix humaine 1959, a Barcelona el 1965 Ha escrit obres d’una gran bellesa per a piano i música religiosa, com el Stabat Mater 1950

Alumne d’A Gédalge composició, YP Nat piano i C Koechlin harmonia, posteriorment estudià orgue amb H Cabrié i M Duruflé Lligat en un primer moment als postulats d’E Satie, la seva conversió al catolicisme, que el portà a ingressar l’any 1930, i fins a la seva mort, al monestir benedictí d’Encalcat, encaminà la seva música cap al gènere sacre, en el qual destacà amb obres com Missa sincopada 1968 No obstant això, compongué diverses peces per a obres de teatre, com també per a orquestra, piano, música de cambra i una vasta collecció de prop de 400 cançons sobre poemes de G…

Vida Estudià amb E Guiraud al Conservatori de Música de París El 1905 esdevingué professor de contrapunt d’aquesta institució educativa entre els seus deixebles hi figuren músics de la categoria de Ch Koechlin, F Schmitt, M Ravel, G Enescu, A Honegger o D Milhaud El fet que entre la gran quantitat de tractats francesos que ensenyen l’escriptura fugada, segons el concepte obsolet de la fuga d’escola, el seu Traité de la fugue 1901 sigui encara apreciat actualment i utilitzat confirma l’excellent capacitat pedagògica d’aquest educador musical La seva obra com a compositor resta…

Fou deixeble de Charles Koechlin, amb qui estudià composició a l’Escola d’Arcueil En 1924-25 dirigí orquestres per als Ballets Suédois de París, i del 1925 al 1929, per als Ballets Russos Després del seu pas per la Société de Musique d’Autrefois, el 1934 ingressà a la Ràdio de París i el 1936 assumí la direcció de l’Orquestra Simfònica de París i de l’Òpera Còmica Després de la guerra fou convidat a l’Òpera Garnier, la BBC i l’Orquestra Nacional de França Fundà, al final dels anys quaranta, l’Associació Francesa de Músics Progressistes i es dedicà especialment a la música…

Cursà estudis superiors de lletres a l’École Normale Supérieure, al mateix temps que assistia a cursos de R Rolland a la Sorbona i d’A Lefranc a l’École des Hautes Études Posteriorment estudià contrapunt, fuga i composició amb V d’Indy i Ch Koechlin a la Schola Cantorum Ensenyà literatura i música franceses a la Universitat de Grenoble i a l’Institut Francès de Florència Es doctorà en lletres el 1930 i a partir del 1931 fou professor a la Universitat de la Sorbona El 1951 fundà l’Institut de Musicologia a la Universitat de París Figura destacada dins la musicologia francesa, s’…

Estudià al Conservatori de París i privadament amb Ch Koechlin i M Ravel Fou membre del Grup dels Sis, amb els quals compartia el rebuig pel Romanticisme i l’entusiasme per la música d’E Satie Collaborà amb el literat P Claudel, per al qual escriví la música per a l’oda dramàtica dedicada al científic Marcelin Berthelot, Sous les remparts d’Athènes 1927, i també amb P Valéry, autor del text de la cantata de Tailleferre titulada Narcisse 1929 El 1942 abandonà França i es traslladà amb la seva filla als Estats Units, on romangué fins el 1946 Aquest mateix any tornà al seu país i s’…

Fou alumne de Ch Koechlin, i amic del Grup dels Sis i E Satie, en honor del qual cofundà, amb H Cliquet-Pleyel, R Désormière i M Jacob, l’Escola d’Arcueil L’any 1969 esdevingué president de la Societat d’Autors i Compositors dramàtics, i posteriorment fou escollit membre de l’Acadèmia de Belles Arts Principalment conegut pels seus vint-i-sis ballets entre els quals La chatte , 1927 La rencontre , 1948 La dame aux camélias , 1957 i per l’òpera La chartreuse de Parme , Sauguet compongué una vasta obra que també inclou música simfònica, concertant i de cambra Els principis de…