Resultats de la cerca

Vida i obra Doctorat en lletres a Roma 1935, exercí activament la docència del 1937 al 1975 Contribuí activament al retrobament entre Catalunya i l’Alguer premiat a pràcticament tots els Jocs Florals de la Llengua Catalana des del 1959, s’especialitzà en estudis de cultura popular i conreà la història de l’Alguer i la poesia fou professor de gramàtica catalana a la facultat de Sàsser Publicà Alghero e la Catalogna 1962, Pervivència de la llengua catalana oficial a l’Alguer 1964, Sardegna 1964, Sardegna nostra 1970,…

Polític i activista cultural, la seva poesia, escrita gairebé tota en català, variada quant a la temàtica i a la mètrica, reflecteix la preocupació que té l’autor per escriure en un llenguatge literari normatiu, cosa que el convertí en un dels capdavanters, a l’Alguer, del corrent literari que propugnava el retorn a la tradició cultural catalana Escriví, entre d’altres obres, Música de serenades 1951 i  Vida 1951, i fou curador de l’edició  Alguer, Cara de roses 1961 L’any 1959 guanyà el premi Combat amb la poesia…

Autor, en collaboració amb Josep Sanna, del Catecisme alguerès 1964, publicà poemes lírics Les veus , 1970 Transparències , 1991, Aigües vives 1976, Llavors de llum 1981, Miques de mirall 1988 i Transparències 1990, sobre l’Alguer, i l’antologia Cançons i líriques religioses de l’Alguer catalana 1990, referida als segles XIV al XIX, i promogué l’edició facsímil de dos antics catecismes algueresos Dirigí un seminari de missions al Brasil 1965-83 i, en retornar a l’Alguer, dugué a terme una…

Participà en la Primera Guerra Mundial Ingressà a l’Istituto Geografico Militare de Florència Durant la guerra d’Etiòpia 1935-36 organitzà la policia colonial, i ascendí a general el 1940 A la Segona Guerra Mundial prengué part en les campanyes de Líbia i de Tunísia Des del 1945 residí a l’Alguer, on impulsà la vida cultural i les relacions amb els altres països catalans Fou fundador i president del Centre d'Estudis Algueresos Collaborà en revistes italianes i catalanes Estudià els arxius relacionats amb l’Alguer Le antiche…

Fou arxiver municipal i secretari del Centre Catalanista La Palmavera 1906 La seva poesia, en la seva major part inèdita, és centrada en la Barceloneta l’Alguer, Catalunya i la seva muller, Barbarina Cossu La poesia Veremes tristes fou premiada als Jocs Florals de Mataró el 1921 Emprà els pseudònims Manuel Herrero de Sant Julià i Julià de l’Arc

De l’estament militar S'estigué a Barcelona, després d’uns quants mesos de presó per motius desconeguts, on publicà Los mil y doscientos consejos y avisos discretos 1571, que conté consells sobre diverses professions i feines, d’interès històric, i una descripció de la batalla de Lepant, en la qual potser prengué part, i la novella pastoral Diez libros de la Fortuna de Amor 1573, interessant sobretot per la descripció de l’illa de Sardenya i, també, de la vida de l’alta societat barcelonina, que ell conegué Fou citada per Cervantes en les seves obres

Doctor en química i farmàcia Fou un dels fundadors de l’agrupació catalanista La Palmavera 1902, dintre la qual tingué una gran activitat com a escriptor i músic Musicà l’himne alguerès i popularitzà melodies com Desperta-te i O lluna vella dirigí les bandes musicals de l’Alguer, Sorso i Sàsser i muntà una orquestra amb el personal de la presó de Castiadas, de la qual fou director farmacèutic 1912 Propugnà l’estudi de les normes gramaticals de la parla algueresa i de la grafia catalana és autor d’una Grammatica del dialetto moderno d’Alghero , escrita el 1899 i publicada a Barcelona el 1970

Advocat 1892, ingressà al ministeri de l’interior italià fou prefecte a Ravenna 1913 El 1887 contribuí a facilitar els estudis d’Eduard Toda als arxius algueresos És autor de nombroses poesies catalanes, d’arrel popular Traduí al català poetes italians Dant, Leopardi, Carducci i Heine i alguns escrits breus sobre temes algueresos Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès

Sembla que fou perseguit pels agermanats, els quals saquejaren la seva casa En produir-se la visita de Carles V a Mallorca 13 a 18 d’octubre de 1541, camí de l’Alguer, fou un dels qui celebraren l’estada del monarca amb poesies laudatòries en llatí, incorporades per Joan Gomis al Llibre de la benaventurada vinguda de l’Emperador 1542

Fou un dels fundadors del Centre Catalanista La Palmavera El 1906 assistí al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a Barcelona, i de llavors ençà visqué al Principat, on féu amistat amb Josep Aladern, escriví articles i donà conferències sobre el fet alguerès El 1908 fundà la revista La Sardenya Catalana Part de la seva obra poètica, patriòtica i romàntica fou publicada a La Conquista de Sardenya Sàsser 1906 Algunes de les seves poesies, com Serenada , i l' Himne alguerès, foren musicades per Joan Pais i esdevingueren molt populars a l’Alguer…