Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
pantocràtor
Pantocràtor romànic, voltat de tetramorf, representat en la taula de baldaquí de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Art
Religió
Representació de la figura de Crist com a senyor de l’univers i en actitud de beneir en els absis i en les cúpules de les esglésies.
El terme és un epítet aplicat a Déu Pare en el símbol de la fe, i prové del grec παντοκράτωρ, que significa ‘totpoderós’ o ‘que tot ho governa’ En l’art bizantí és habitual que la representació del Crist sigui en bust, és a dir, de mitja cintura en amunt, mentre que en l’art romànic és més habitual la de cos sencer i entronitzat Nombrosos especialistes tendeixen a designar la figura de Déu Pare entronitzat com a Crist en majestat amb preferència sobre pantocràtor , tot i que el terme Crist en majestat s’empra també per a designar la…
donant
Mare de Déu amb sant Benet i sant Bernat i un cavaller de Montesa (~1475), taula de Paolo di San Leocadio amb la figura d’un donant a mà dreta
© Fototeca.cat
Art
Aquell qui costeja una obra religiosa i s’hi fa representar, sol o amb la seva família.
És una manifestació del retrat abans de la independència d’aquest gènere artístic
frontal
frontal romànic de talla policromada de Benavent de Tremp, centrat pel pantocràtor voltat del tetramorfs i els apòstols
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Peça de tela, fusta decorada, metall, etc, col·locada davant la taula de l’altar, anomenada també antependi
.
A Catalunya adquiriren una gran importància com a peces artístiques els frontals romànics, tant en talla —Sant Climent de Taüll, Sant Pere de Ripoll, Ginestarre de Cardós, Benavent de Tremp—, marbre —Santa Tecla, a la seu de Tarragona— i brodat —la Seu d’Urgell Victoria and Albert Museum de Londres— com pintats —Sant Martí de Montgrony, Espinelves, la Seu d’Urgell, Durro, Betesa, Mosoll, Orellà, Baltarga, Avià, Lluçà, Cardet— normalment són centrats pel Pantocràtor, la Mare de Déu o un sant i són envoltats per dues escenes o més del Nou…
altar
Altar d’una església cristiana envoltat d’arcs gòtics
Corel
Art
Religió
Monument elevat damunt del sòl, de pedra, de fusta o de metall, destinat als sacrificis cultuals (cruents o incruents) o bé a col·locar-hi imatges, cremar-hi encens o perfums, etc., segons el tipus de culte de les diverses religions.
L’altar és una de les característiques dominants de totes les religions des de les més primitives, considerat com un lloc privilegiat de contacte entre la divinitat i els homes ja existí a l’època prehistòrica en forma d’una taula de pedra o de fusta, per a posar-hi ofrenes o per a rebre-hi la sang de les víctimes dels sacrificis Les civilitzacions antigues del Pròxim Orient forneixen més documents A les tombes d’Egipte hom ha trobat taules d’ofrena de pedra, sovint amb graons Quan s’estengué el costum de consumir les ofrenes per mitjà del foc, l’altar…
quadre
Art
Pintura, sobre tela o taula, enquadrada en un marc, destinada generalment a ésser penjada a la paret.
guardapols
Art
Dosseret que corona cada taula, o el conjunt, en un retaule a fi de protegir-lo de la pols.
pintar
Art
Col·locar en un cert ordre els colors en la superfície (d’una tela, d’una taula, d’un mur).
moble
moble Cadira dissenyada per Antoni Gaudí per a la casa Batlló
© Fototeca.cat
Art
Tecnologia
Cadascun dels objectes mòbils, pràctics o de guarniment, que constitueixen l’equip estable dels interiors dels edificis i que en complementen la utilitat.
Aquest equip seguirà, doncs, la destinació de l’immoble així, hi ha mobles per a edificis d’habitacle mobles de la llar, per a edificis de treball mobles de laboratori, de despatx, d’oficina i per a edificis que responen a necessitats temporals concretes o a conveniències ocasionals mobles per a esglésies, hospitals, escoles, etc Essencialment utilitari, el moble ha adoptat, a través del temps i en dependència de les seves funcions, les formes més diverses, i en la seva construcció hom s’ha servit dels materials més heterogenis, el més comú dels quals ha estat, però, la fusta de…
perspectiva cònica
Representació d’una taula en perspectiva cònica obliqua (dos punts de fuga)
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Perspectiva central el centre de projecció o pol de la qual és l’ull de l’observador.
Per al traçat d’aquesta perspectiva, hom admet que la llum que arriba a l’ull procedent de qualsevol punt d’un objecte és una línia recta, que rep el nom de raig visual Els principals elements per al seu traçat són la posició de l’ull o punt de vista , de la qual depèn l’efecte de la perspectiva l' horitzó o la línia horitzontal traçada en el pla del quadre, a l’alçada del punt de vista, que ocupa en el quadre la mateixa posició que la perspectiva de l’horitzó natural el pla geometral , que és el pla perpendicular al pla del quadre i on hom suposa que són situats l’observador i els objectes…
primavera
La primavera (1482), de Sandro Botticelli
© PhotoDisc / Fototeca Storica Nazionale
Art
Astronomia
Estació de l’any, entre l'hivern i l'estiu, que a l'hemisferi nord va del 19-21 de març (equinocci de primavera) al 20-22 de juny (solstici d'estiu), i, a l'hemisferi sud, del 21-23 de setembre al 19-21 de desembre.
Astronomia i meteorologia L'inici de la primavera es correspon amb la posició de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol en la qual el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al nord Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, moment de l'any que rep el nom d'equinocci de primavera És també en aquest moment que, a l'hemisferi sud, s'inicia la tardor En aquesta època de l'any el dia s'allarga A les latituds de…