Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
fòsfor
Química
Element pertanyent al grup V de la taula periòdica, de valències +3 o +5; el núclid 31 en constitueix l’element natural; hom en coneix sis núclids artificials: 28, 29, 30, 32, 33 i 34.
L’alquimista HBrand fou el primer d’obtenir-lo Hamburg, 1669, a partir de l’orina Tot i ésser relativament poc abundant en la natura l’escorça terrestre en conté un 0,1%, té una importància considerable en els regnes animal i vegetal ocorre, en les roques, en l’estat de fosfats metàllics, el més abundós dels quals és el fosfat tricàlcic Ca 3 PO 4 2 o fosforita, que constitueix jaciments importants al nord d’Àfrica i als EUA Florida En el procediment clàssic de preparació industrial del fòsfor, derivat del de Scheele, el fosfat tricàlcic és tractat amb àcid sulfúric, i l’àcid…
vidre calcogenur
Química
Estructura amorfa constituïda per cadenes polimèriques d’elements del grup VI a la de la taula periòdica (sofre, seleni, oxigen i poloni), que actuen com a semiconductors i troben aplicacions tecnològiques importants, especialment en la fotografia no argèntica i els dispositius de visualització.
eka-
Química
Prefix que Mendelejev emprà per a anomenar els elements dels quals, tot i que no havien estat descoberts encara, hom pressuposava l’existència a fi de completar els llocs buits de la taula periòdica.
Així, l' ekabor , en ésser descobert, passà a anomenar-se escandi, i l' ekasilici , germani
s’Esgleieta
Poble
Poble del municipi d’Esporles (Mallorca), situat a l’est de la vila.
Té l’origen en l’església de Santa Maria s XIII, dita Santa Maria de l’Olivar , on al s XVI fou fundat el primitiu convent de l'Olivar de monges clarisses 1530-49 conserva d’aquesta època una taula atribuïda a Joan Daurer El 1911 hi fou establerta una vicaria in capite , dependent d’Esporles, amb demarcació també dins els termes de Valldemossa, Bunyola i Palma, Mallorca
gal·li
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IIIA de la taula periòdica, de valències 3, 2 i 1, de nombre atòmic 31 i de pes atòmic 69,735; es fon a 29,8°C, bull a 2 403°C i la seva estructura electrònica és [Ar]3d 1 0
4s 2
4p 1
; hom en coneix dos isòtops: 6 9
Ga (61,5%) i 7 1
Ga (38,5%).
Fou identificat el 1875 per Lecoq de Boisbaudran estudiant-ne l’espectre El galli es dóna en forma de traces en minerals de ferro, alumini i manganès Hom l’obté com a subproducte de l’obtenció d’altres minerals, sobretot dels residus de la fusió del zinc, i del tractament de la bauxita, per a obtenir alumini El galli metàllic sòlid és de color gris blavós i cristallitza en el sistema ortoròmbic el galli líquid s’assembla al mercuri i presenta una superfície especular Químicament és molt semblant a l’alumini el seu ió és amfòter, però feblement més àcid que l’alumini…
química física
Química
Ciència de natura interdisciplinària que pot ésser formalment considerada com una branca de la química i que estudia, des d’una perspectiva física, els fenòmens químics o d’interès per a la química.
L’objectiu fonamental de la química física és d’arribar a conèixer els fonaments teòrics dels fenòmens químics i les lleis que els regeixen La química física pot abordar els seus problemes tant des del nivell macroscòpic o fenomenològic com des del microscòpic o molecular L’eina de treball emprada en l’estudi fenomenològic és la termodinàmica, mentre que la mecànica i principalment la mecànica quàntica proporcionen el mètode per a abordar els problemes microscòpics El buit existent entre aquests dos nivells pot ésser omplert…
aparellar
Química
Donar les primeres capes dels recobriments de pintura anomenats aparell
o emprimació
, directament damunt una tela o una taula.
Antigament, hom feia una palicació manual mitjançant la imprimadora o brotxa damunt les teles tensades en el seu propi bastidor en l’actualitat, hom ho fa industrialment, estenent una capa uniforme damunt una peça de tela contínua
química
Química
Ciència que estudia la composició, l’estructura i les propietats dels diferents tipus de substàncies, i també llurs transformacions recíproques.
Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria química com…