Resultats de la cerca

Professà a l’abadia de Lerins, d’on esdevingué bibliotecari Fou conegut com el Monjo de les Illes d’Or Escriví unes Victòries dels reis de Catalunya-Aragó i comtes de Provença, i també vides de poetes provençals i unes Flors de diferents ciències i doctrines Recopilà versos provençals, italians, gascons i francesos Illuminà les Hores de la reina Violant de Catalunya-Aragó Sembla que és el mateix que signà lataula de la Mare de Déu entre sant Domènec i sant Joan Evangelista vers el 1368, Palazzo Bianco de Gènova, i hom li ha atribuït …

De l’església parroquial el Salvador, on es conserven una creu d’argent gòtica i una crismera del s XVI totes dues fetes a Morella, depèn el santuari del Roser A l’antiga casa del comú es conserva una taula de l’Ascensió, atribuïda a Marçal de Sas El lloc pertangué al terme general de Morella fins a la darreria del s XVII Formava municipi independent fins el 1976

El 1651 acabà una traducció catalana de la gramàtica llatina d’Andreu Sempere, seguida d’una taula alfabètica de verbs, que ha restat manuscrita

Capellà de Carles I, en l’edició castellana de les obres d’Ausiàs Marc fetes a Valladolid el 1555 inclogué un Vocabulario valenciano-castellano que conté unes 2 693 veus —en ocasions amb interpretacions equivocades—, que, malgrat el seu poc valor lexicogràfic, influí en la lexicografia valenciana posterior Hom ha suposat que s’inspirà en laTaula de vocables scurs de l’edició d’Ausiàs Marc del 1545

Després de confluir la Noguera de Tor amb el riu de Sant Nicolau, hi ha, a l’esquerra de la primera, la presa del canal de Boí, que porta l’aigua a la central elèctrica de Boí amb un salt de 187 m, prop del poble de Barruera la potència installada és de 21 600 kW/A, i la producció mitjana anual, de 85 104 000 kWh Boí és un centre turístic L’església de Sant Joan, romànica, del s XII i contemporània de la de Taüll, és de tres naus, amb coberta de fusta substituïda per una volta que alterà la…

Estudià filosofia i teologia a Palència 1184-94 i, ordenat de sacerdot, esdevingué sotsprior del capítol dels canonges regulars d’Osma El 1203 acompanyà a Roma el bisbe d’Osma, Diego de Azevedo, antic prior del capítol De tornada, féu estada al Llenguadoc amb els legats i predicadors tramesos per Innocenci III per convertir els albigesos El 1208 fundà a Prouille, prop de Tolosa, una casa de monges sota la regla augustiniana Després de la croada contra els albigesos 1209-13, decidí de fundar, amb sis companys, una petita comunitat de predicadors a Tolosa El 1217, amb l’aprovació…

A Catalunya adquiriren una gran importància com a peces artístiques els frontals romànics, tant en talla —Sant Climent de Taüll, Sant Pere de Ripoll, Ginestarre de Cardós, Benavent de Tremp—, marbre —Santa Tecla, a la seu de Tarragona— i brodat —la Seu d’Urgell Victoria and Albert Museum de Londres— com pintats —Sant Martí de Montgrony, Espinelves, la Seu d’Urgell, Durro, Betesa, Mosoll, Orellà, Baltarga, Avià, Lluçà, Cardet— normalment són centrats pel Pantocràtor, la Mare de Déu o un sant i són envoltats per dues escenes o més del Nou Testament o de vides de sants Molt sovint…

La seva passió el fa metge i bisbe de Sebaste d’Armènia L’Església Catòlica i l’Església Oriental en celebren la festa el 3 i l’11 de febrer, respectivament

Prepòsit de València Fill de Francesc Desplà, senyor de la casa Desplà d’Alella La defensa a ultrança dels privilegis eclesiàstics el dugué a situacions agosarades davant el veguer, els consellers i fins i tot el bisbe, fets que li crearen enemics, els quals obtingueren del papa un breu de condemna Els consellers en feren la defensa i el capítol el proposà més tard per a la mitra de Barcelona 1505, càrrec que el rei ja tenia compromès Fou diputat del General 1506-09 Ocupà la casa canonical destinada a la dignitat d’…