Resultats de la cerca

Algunes freses, per exemple, són proveïdes d’arbre telescòpic per tal de permetre el movimennt vertical de lataula

És constituïda fonamentalment per un capçal portafresa que té un moviment de rotació i una taula, on hom fixa la peça, proveïda d’un mecanisme que assegura el moviment relatiu entre la peça i la fresa Lataula, generalment horitzontal i mòbil en el seu pla, pot ésser comandada manualment i automàticament Segons la posició de l’eix del capçal hom distingeix la fresadora horitzontal , la fresadora vertical i la fresadora universal La fresadora…

La seva constitució és semblant a la de la llimadora la diferència consisteix en el fet que el carro on va fixada l’eina té un moviment vertical, el qual permet de mecanitzar superfícies interiors La peça roman fixa a lataula i l’eina es desplaça amb moviment alternatiu vertical, arrancant ferritja només en el recorregut de descens L’eina acostuma a ésser d’acer al carboni o d’acer ràpid el seu avanç té lloc gràcies al moviment de lataula, que pot ésser longitudinal o…

Hi ha dos procediments per a fer actuar el punxó el de penetració , en què el punxó, sotmès a una pressió constant durant un cert temps, deixa una empremta a la superfície del cos, i el de xoc , en què el punxó fa la marca en caure lliurement sobre el cos Cada escleròmetre disposa d’una taula que dóna la relació entre la marca i la duresa

El cuir o pell pot ésser tenyit amb diferents matèries colorants, però hom sol emprar actualment colorants sintètics —els anomenats també d’anilina — de caràcter iònic, l’afinitat dels quals amb el cuir depèn en gran manera del tipus d’adob i dels eventuals tractaments a què ha estat sotmès després de l’adob i abans del tenyit Els procediments de tintura més emprats són en bombo, en pastera, a pistola i a lataula o al raspall La tintura en bombo és la més corrent per a cuirs i pells de tota mena amb adob mineral o vegetal Les pells i el…

De l’església parroquial el Salvador, on es conserven una creu d’argent gòtica i una crismera del s XVI totes dues fetes a Morella, depèn el santuari del Roser A l’antiga casa del comú es conserva una taula de l’Ascensió, atribuïda a Marçal de Sas El lloc pertangué al terme general de Morella fins a la darreria del s XVII Formava municipi independent fins el 1976

És de color blanc En són coneguts dotze isòtops Descobert per CHatchett 1801, cristallitza segons el sistema cúbic centrat al cos, i hom el troba sobretot a la niobita i a l’euxenita Les reserves més importants són al Canadà, al Brasil, a Nigèria, al Zaire i als EUA Presenta una gran conductivitat, i és dúctil, però fàcilment oxidable És emprat en la formació d’aliatges, als quals confereix propietats refractàries i anticorrosives Propietats físiques del niobi nombre atòmic 41 pes atòmic 92,906 estructura electrònica Kr 4d4 5 s> 1 estats d’oxidació +3, +5 densitat…

Els elements dels grups 4B, 5B i 6B de lataula periòdica tenen tendència a combinar-se segons les lleis de la valència composts intermetàllics de valència i formen estructures cristallines semblants a les dels composts iònics Els altres metalls tendeixen a formar composts intermetàllics electrònics , en els quals l’estructura i la composició són determinades per la relació entre el nombre d’electrons de valència i el nombre d’àtoms, o composts binaris de Laves , amb la relació 1/2 entre els metalls

Conegut des de l’antiguitat, hom l’ha emprat en la fabricació del bronze i el llautó És un element d’abundància mitjana que es troba àmpliament distribuït a la natura constitueix l’1,2 x 10 - 2 per cent del pes de l’escorça terrestre És constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses de 64 48,89%, 66 27,81%, 67 4,11%, 68 18,57% i 70 0,62%, que determinen un pes atòmic de 65,38 En són coneguts, a més, deu radioisòtops artificials Els seus minerals més importants són la calamina ZnCO 3 , la willemita Zn 2 SiO 4 i l’esfalerita…

El divisor més elemental és constituït per un plat que gira amb la peça i en el qual hom ha fet forats equidistants sobre diverses circumferències Fent girar el plat, per mitjà d’una maneta, un angle determinat per un cert nombre de forats, hom obté la divisió directa La divisió indirecta , més exacta, és obtinguda intercalant un cargol sens fi entre la maneta i el plat Afegint a aquest dispositiu un joc d’engranatges adequat hom obté un divisor diferencial , que permet de dividir un angle en un nombre qualsevol de parts Amb aquest mateix…